Addicció als videojocs: Mite o realitat?

54 vistas

Els alumnes de 3r i 4t d’ESO de l’escola Projecte van assistir a una presentació sobre la ludopatia a l’Hospital de Bellvitge

El dia 22 d’octubre de 2019, els alumnes de 3r i 4t d’ESO de l’escola Projecte van assistir a una presentació sobre la ludopatia a l’Hospital de Bellvitge. Es tracta d’una addicció causada pels jocs que tenen una capacitat addictiva.

En la presentació, dues psicòlogues van explicar que l’addicció als videojocs s’ha tornat una malaltia mental real i està reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A més pot perjudicar en diferents àmbits de la vida (acadèmica, social, personal, familiar i fins i tot en la salut).

Tot això comença amb molt d’entusiasme en un nou videojoc. Si aquest entusiasme no es mesura, podria arribar a ser un vici. D’aquest vici a l’obsessió, i d’aquesta al trastorn. Es produeix una manca de control sobre el joc

Se sap que les persones que pateixen d’aquest trastorn solen ser persones entre els 7 i 15 anys, majoritàriament afecta més als nois que a les noies. També a gent adulta entre 25-35 anys: aquests casos són menys comuns però sol passar per escapar de la realitat i dels problemes i d’allà pot passar a l’obsessió o vici. 

En alguns països asiàtics solen tenir alguns problemes com aquest, fins i tot sol ser més comú el fet que la persona no surti mai de l’habitació. Al Japó aquestes persones s’anomenen “hikikomori”, i són persones que se senten incapaces de complir amb els rols de la societat i en conseqüència s’aïllen socialment i es tanquen a l’habitació a jugar, menjar, etc… 

Les professionals de l’hospital també van explicar que la malaltia es fa visible a través dels canvis que produeix el joc en el comportament dels joves. Aquests en són alguns dels símptomes: 

  • Abandonament de la vida laboral i social: com que el joc comença a ocupar una gran part en la vida dels jugadors, aquests comencen a despreocupar-se de la seva vida laboral i de les seves relacions socials.
  • Trastorns d’ansietat i depressió: els joves acostumen a tenir la necessitat de jugar encara que els faci mal, perquè la seva ment està centrada a continuar apostant o jugant i en esbrinar formes per guanyar. Tot això pot acabar provocant problemes d’angoixa i de depressió en el moment en què una aposta o partida no els surt com els agradaria.

Algunes de les propostes que es poden fer per evitar aquesta malaltia són: fer activitats de lleure amb la família, jugar a videojocs entre 1 o 2 hores cada dia, fer les tasques abans de jugar, rebre una bona educació en l’àmbit de l’ús de la tecnologia, etc… 

En aquesta visita a l’hospital, els alumnes van arribar a la conclusió que l’addicció als videojocs és una malaltia com qualsevol altre i que s’hauria de tenir més en compte, ja que els símptomes que produeix són bastant greus i molts adolescents la pateixen inconscientment.

Autores: Marta Aragonès, Georgina Pujolriu i Patricia Giró de Projecte Report

El más reciente de Blog