Maria Helena: “La part emocional és el que s’hauria de gestionar millor a l’adolescència”

en Personas Extraordinarias

Com canvia la salut mental dels adolescents al llarg de la pubertat?

Fet per: Marc Contijoch, Gerard Isern, Sara Mongay i Cristina Palomar de La Salle Report

Els adolescents d’avui dia estan constantment envoltats per la pressió social, escolar, i familiar. Sempre influenciats per la popularitat i les amistats. A més, el gran trasbals d’hormones fa d’aquesta etapa un moment crucial, sentimental i delicat, que pot arribar a afectar la manera de percebre el món i la mateixa manera de ser.

Maria Helena, professora i psicòloga

Sovint, els adolescents pateixen estrès, baixa autoestima i gran soledat a causa d’aquests factors. A més, la salut mental és un tema encara massa tabú, fet que provoca més dificultat a l’hora d’expressar i obtenir respostes a preguntes.

La Maria Helena, psicòloga i professora del centre La Salle Premià de Mar, exposa les seves opinions sobre aquesta temàtica tan delicada i proposa algunes solucions als problemes més grans als quals s’enfronten els adolescents.

Com influeix la pubertat en la salut mental o en la forma de pensar dels adolescents?

Jo crec que l’adolescència vol dir no tenir una personalitat pròpia. És una època que tots hem passat, i en la qual ens intentem buscar i trobar. Així doncs, cadascú busca el seu lloc en el món.

Hi ha molts factors que intervenen. Sobretot la part social és molt important. Però, a més, hi ha una part que canvia més de cop: el cos. A partir dels onze o dotze anys fins als setze hi ha un trasbals brutal en el cervell. Principalment, en l’àmbit mental de neurotransmissors i d’hormones. Aquest canvi ens afecta moltíssim. Si als adults ens afecta, imagineu-vos als adolescents…

A vegades, els adults no som prou conscients del moment en què estan passant els joves, perquè el canvi de la pubertat és enorme. Crec que moltes vegades van més de pressa els canvis físics que els mentals, i això a vegades és complicat. Com a conseqüència, pot donar-se que hi hagi conductes poc apropiades, que després, per sort, amb un bon ambient i una bona educació, es van estabilitzant.

Quins consells sobre Salut Mental tindries per un adolescent durant la pubertat?

Per a l’adolescent, la part més important és l’entorn familiar i els adults que l’acompanyen en aquest creixement: persones amb qui poder parlar sobre els sentiments. Contínuament però, per por a fer el ridícul o per por al que pensaran deixem d’explicar coses, i si en parlem, tot és més fàcil.

Evidentment, és necessari tenir un suport: una persona que et pugui entendre, que no vol dir donar la raó. Sovint s’agraeix que et diguin les coses com són. Això tranquil·litza molt, saber que és el que passa i com gestionar-ho.

Crec que la part emocional és el que s’hauria de gestionar millor a la pubertat i a l’adolescència. A vegades, en lloc de tant de coneixement, seria millor aprendre a saber estar bé o malament, no enfadar-se amb el món… i saber que hi ha moments de tot.

Crec que la part emocional és el que s’hauria de gestionar millor a la pubertat i a l’adolescència.

Maria Helena, psicòloga i professora

Com podem identificar, com a adolescents, si estem patint de depressió o ansietat? 

En la meva opinió, els humans en algun punt de la nostra vida patim depressió o tristesa. Ho hem de normalitzar, hi ha moments d’angoixa: no tot és perfecte i s’ha d’entendre que formen part de la vida. Sovint volem ocultar els sentiments, “estigues tranquil” – doncs no. Si, per exemple, et baralles amb algú, està bé estar trist. Això forma part de la normalitat.

Hi ha moments tristos i d’angoixa (fotografia d’arxiu)

Però quan aquesta tristesa i ansietat et limita al teu dia a dia es podria parlar d’un trastorn mental, un problema del qual necessitem ajuda. Aleshores, és quan es cronifica en el temps: un adolescent que no pot dormir, té molta ansietat o molts mals de panxa. Amb el cos detectem senyals del nostre estat mental… En aquest aspecte, els adults hem d’estar alerta i fixar-nos en el fet que aquests problemes afecten massa a la rutina de l’adolescent, sobretot si perd il·lusió i ganes de viure.

Creus que avui en dia s’utilitzen el nom de depressió i ansietat massa comunament entre els adolescents? Té alguna perillositat això?   

Sí, perquè sempre diem “estic depre”, amb normalitat per indicar que estem tristos. Com us he comentat anteriorment, és important saber quan és necessari un diagnòstic: quan realment necessitem una ajuda psicològica o psiquiàtrica o quan entra dins de la normalitat.

Hem de passar moments tristos, però moltes vegades les persones tenim tendència a voler viure sempre contents i amb alegria, i no pot ser així sempre. Hem d’acceptar que tenim moments complicats.

És cert que tenim tendència a generalitzar-ho en molts casos, o a posar noms a trastorns que són molt greus, com “depressió”.

Hem de passar moments tristos, però moltes vegades les persones tenim tendència a voler viure sempre contents

Maria Helena, psicòloga i professora

No és el mateix estar trist que deprimit. Per això hi ha un manual diagnòstic. Llavors és quan els professionals ens poden dir si el comportament d’una persona ja és depressió o simplement forma part de la normalitat.

Quins factors creus que influeixen a una major abundància de trastorns mentals en els adolescents?

Els adults han d’ajudar als adolescents escoltant i estant (fotografia d’arxiu)

Jo crec que moltes vegades és la soledat. A aquesta edat, tot i que els adolescents tenen moltes ganes d’estar sols, necessiten també l’acompanyament. Que sàpiguen en qui confiar, i que hi hagi algú que els escolti i que els entengui. Una persona amb qui podeu dir que us heu equivocat.

Equivocar-se és humà, i els adults hem d’acceptar que els adolescents s’equivoquen com ens equivoquem nosaltres. Moltes vegades volem que sigueu els fills i alumnes perfectes, i això produeix una gran pressió social.

Els factors aquests són de sentit comú: estar i escoltar. Crec que estar perdut crea problemes.

Més que trastorn mental, que és una cosa molt genètica, són els trastorns de conducte: el nen que passa de tot i que contesta. Potser ho podríem preveure amb un bon acompanyament.

De trastorns mentals hi ha molts, i la majoria ja vénen de genètica. S’han fet molts estudis amb bessons, i s’ha descobert que els ambients bons afavoreixen al fet que el trastorn no es manifesti. En canvi, en un ambient desfavorable, el trastorn pot manifestar-se o ser encara més greu.

Els trastorns mentals alimentaris els trobem molt sovint, cada cop més. Possiblement, amb un bon ensenyament des de petits de l’alimentació i la salut per part de l’escola i a casa, aconseguiríem augmentar l’autoestima i que la pressió social disminuís, i no hi hagués tants casos d’anorèxia i bulímia.

Un bon ensenyament des de petits de l’alimentació i la salut per part de l’escola i a casa, aconseguiria augmentar l’autoestima (…)

Maria Helena, psicòloga i professora

Considero que la prevenció és important. Prevenir i parlar sobretot. Poder expressar des de petit els vostres sentiments afavoriria que els trastorns no es manifestessin. En la gran majoria de casos, el problema és la ignorància.

Per què creus que els adolescents tenen la necessitat d’anar sempre en grup i ser populars?

En la meva opinió, molts teniu la necessitat d’estar en un grup per sentir-vos valorats i formar part d’una societat. Les persones que més soles estan acostumen a tenir una necessitat més gran d’anar en un grup. Les persones més autònomes i independents no tenen aquesta necessitat, ja que s’accepten a si mateixes i no tenen por a no agradar.

Si un s’accepta tal com és, no tindrà la necessitat d’anar amb un grup que l’accepti. Si creus que els teus amics et valoren, el més probable és que no tinguis la necessitat d’anar en grup.

Els factors que contribueixen negativament a la salut mental dels joves (infografia feta per La Salle Report)

En conclusió, els adolescents han d’adquirir un coneixement important sobre la mentalitat, la gestió de les emocions i la manera de pensar. S’han de familiaritzar amb els seus sentiments de tristesa i, sobretot, aprendre a identificar-los. Hi ha diferents factors que poden fer estar tristos, com la pressió social i familiar, la baixa autoestima o la soledat. És molt important tenir una alta autoestima.