Susana Paulí: “La vida és una evolució constant”

en Memoria de la Gente Mayor/Personas Extraordinarias/Vida

Confessa que trobar-e amb amics i familiars és molt important per ella

Entrevista a la Susana Paulí Llargués, de 69 anys i iaia de la Jana Bosch, l’entrevistadora.

Jana Bosch. Institut Teresa Pàmies, 2n d’ESO. Barcelona.

Amb qui estàs confinada?
Estic sola a casa.

Quines coses noves has après durant el confinament?
He intentat trobar-me bé amb mi mateixa i adonar-me que no cal omplir el temps per estar bé amb un mateix.

Creus que les mesures que s’han pres son les adequades o no? n’afagiries? en treuries?
He tingut contradiccions, de vegades m’han sembla exagerades, d’altres vegades escoltant els científics em semblava que estaven bé.

Què és el primer que faràs després del confinament?
El primer que tinc ganes de fer, és abraçar els meus fills, els meus nets i poder trobar-me amb totes les persones que m’estimo.

Tens un horari? Explica’l.
Sí, he intentat fer-me un horari perquè hi havia el perill de deixar-me anar i llavors es faria molt més dur estar bé amb mi mateixa. Em llevo a les 9h, em dutxo, esmorzo i truco a la meva neta petita amb la què fem una hora de lectura.

A les 12h pujo al terrat a prendre el sol i caminar, entre les 14h i les 15h dino, faig una migdiada veient una pel·lícula o una sèrie, a les 17h truco el meu nét, amb el que fem una hora de lectura, de 18 a 19 faig exercici, normalment ballar o altres… Intento anar a dormir sobre les 23h i llegir al llit..Amb tot això un cop per setmana he de sortir per anar a comprar.

Quines coses bones creus que t’ha aportat el confinament com a persona?
Sincerament poques, com ja he dit he intentat trobar-me a mi, estar bé amb mi, però hi ha hagut dies que m’ha costat molt, sobretot no poder decidir el que vull fer , quan i amb qui.

Què creus que hagués passat si això hagués passat quan tenies la meva edat (14 anys)?
Em costa sentir-ho, però crec que encara m’hagués costat més, perquè si per mi la vida social és molt important, als 14 anys les trobades amb amics i amigues encara ho són més.

 Com portes la distància social?
Com ja he dit, és el que més em costa, per mi és molt necessari abraçar, tocar, acaronar i poder ser prop de la gent que m’estimo.

Creus que en algun moment tot tornarà a la normalitat?
Crec que sí, hi ha hagut moltes epidèmies al llarg de la història i la mateixa història ens ha demostrat que quan ho estaven passant a tothom li semblava que res tornaria a ser igual i a l’anar passant el temps tot va tornar a la normalitat. Això no treu que hi puguin haver canvis, però, la vida és una evolució constant.