Jonathan Travé Asensi: «En aquests moments és quan hem de ser més humanitaris que mai»

en Sin categoría

L’agent de la Policia Municipal de Sabadell espera que, després de la pandèmia de la Covid-19, la gent canviï «la seva perspectiva de la vida»

Rubén Travé. Miquel Crusafont, 2n d’ESO. Sabadell.

El tema de la nostra entrevista diària està relacionat amb l’estat d’alarma imposat pel Reial Decret 463/2020, i el confinament de les persones a casa. 

La persona entrevistada és el meu pare, el senyor Jonathan Travé Asensi. És Policia Municipal de Sabadell, fa torn de nit, i porta de carrera professional aproximadament 20 anys. Té 42 anys i l’he escollit per la seva experiència i per ser una forta eina davant aquesta situació excepcional. 

Senyor Travé, com viu vostè aquestes quatre setmanes que portem de confinament?

Gràcies per dedicar-me aquests minuts per poder explicar com és un dia amb la meva família a l’interior del nostre habitatge. Jo tinc la sort que encara amb el confinament estic treballant des de les 21:30 hores fins les 6:30 que arribo a casa. Pertanyo al sector dels serveis d’emergència, i en aquests moments és quan hem de ser més humanitaris que mai. Totes les mesures de seguretat són poques, i més quan tens familiars que esperen que arribis i puguis gaudir de la seva companyia, t’estimen. 

Després de descansar i aixecar-se, com són aquestes hores abans de marxar a treballar?

Sempre dono les gràcies per poder veure que la meva dona i el meu fill estan en perfecte estat. Els pregunto com han passat el matí i què han fet de profit. Per sort, la meva família és molt activa i rarament tenen moments per avorrir-se. 

A nosaltres no ens afecta estar tancats les 24 hores entre quatre parets perquè ens descobrim dia a dia i ens agrada fer coses junts. Com per exemple, veure pel·lícules, jugar a jocs de taula, fer exercici (una hora mínim cada dia), cuinar, fer els deures, ballar, llegir i tot allò que se’ns passi pel cap. Tenim repartides les feines de casa i d’aquesta manera podem gaudir i fer coses diferents. Les nostres mascotes també necessiten uns minuts. Com vegeu, ser actius és important per no caure en la monotonia. Qualsevol idea que tinguem, si es pot fer, la fem. 

I us comuniqueu amb altres persones que no siguin del vostre entorn?

Gràcies a les xarxes socials i Internet podem saber com es troben els nostres familiars més propers. No abusem de les mateixes, però són molt útils per mantenir-te més proper i passar aquests dies de confinament. 

Què troba a faltar en el seu dia a dia, i què feia sovint abans? 

Poder sortir de la ciutat, anar a la muntanya i a la platja. Ens agrada mantenir el contacte amb la natura i gaudir del lloc on estàs. És una forma de carregar-te energèticament, sentint olors i escoltant sorolls que a la ciutat rarament tens l’oportunitat de fer-ho. Tot té el seu inici i el seu final. Un cop tot això passi, espero que molta gent hagi canviat la seva perspectiva de la vida. 

Per finalitzar, quin consell pot transmetre als nostres lectors?

Que la vida és un regal. Que quan t’aixeques del llit i quan te’n vas a dormir has d’estar agraït per un dia fantàstic amb els teus. Que has de seguir sempre al teu cor.