Pere Sánchez, professor d’Educació Física: “Arran del confinament em vaig haver de buscar la vida: saber què era el que podia i el que no podia fer, i finalment vaig aconseguir que funcionés”

/
28 vistas

Per: Massimiliano Giallorenzo, Eric Folgueiras, Ainhoa Barrella i Anastasia Martín de Lestonnac Bcn Report

El Pere és professor d’Educació Física i el nostre tutor. Si haguéssim de definir les seves classes diríem que són sempre dinàmiques, marcades per uns exercicis enginyosos i la presència d’esports diferents i molt interessants. A més, sempre aprofita les seves sessions per remarcar la importància d’un estil de vida saludable. 

Avui parlem amb ell per conèixer-lo una mica més i preguntar-li sobre els efectes de la pandèmia en les seves classes.

Per què vas decidir ser professor?

Mai m’havia plantejat ser professor; vaig estudiar INEF i una de les sortides era la de ser professor d’Educació Física. He de dir, però, que encara que no he sigut docent per vocació, crec que va ser un encert prendre aquella decisió perquè m’agrada molt. Saps? Amb el pas del temps, m’he adonat que ensenyar els altres a aprendre i créixer m’apassiona i ho gaudeixo fent.

Com et vas acabar engrescant a cursar aquests estudis?

Jo era un estudiant de ciències que, de fet, havia començat a estudiar biologia. La primera vegada que se’m va passar pel cap va ser quan vaig fer la mili. Allà vaig conèixer un noi que volia cursar aquests estudis i, tot i que no ho acabava de veure gaire clar, em va picar la curiositat… Tant és així que al final vaig trucar a aquell noi i li vaig preguntar “què? com va el teu projecte de professor?” i ell em va dir que ja estava entrenant per a les proves físiques. Va ser aleshores quan em vaig dir-me a mi mateix: “per què no ho provo jo també?”. I va ser així com va anar tot plegat.

Com va ser el teu primer any com professor? Va ser difícil? Algú et va ajudar?

Difícil, no; curiós, sí. En el meu cas, es donava una casuística molt curiosa: jo impartia classes des de 3r de primària fins a 3r de BUP (l’actual 1r de batxillerat), la qual cosa implicava que a les 9h havia de treballar amb nens de 8 anys i tot seguit tractar amb nois i noies de 17. Va ser un repte realment estimulant!

Quina creus que és la diferència entre ser tutor o professor? 

Com a professor d’educació física és més difícil arribar al fons de la persona. Pots connectar amb alguns alumnes, però saps que a d’altres no hi arribaràs mai. Com a tutor, en canvi, pots ajudar a créixer la persona, ajudar-la a madurar en tots els aspectes de la seva vida, fer avançar els adolescents cap a una direcció concreta…

Quina diferència hi ha entre treballar amb nens i adolescents?

Tractar amb nens és diferent perquè ells volen jugar, fer activitat, també demanen més de tu… Al contrari, els adolescents volen fer les coses amb més sentit i els has de tractar com a persones adultes. La meva matèria crec que és de les més importants, perquè un mateix treballa amb la seva essència, l’ajuda a adquirir hàbits de vida més saludables, etc. Per això, considero que entre 3r d’ESO i 1r de Batxillerat els professors hem d’oferir als adolescents un tracte més adult. 

Com valores les mesures de seguretat que ha pres l’escola arran de la covid-19?

És molt important entendre que, quan es treballa en grup, s’ha d’anar sempre a l’una. I, tot i que hi ha molts aspectes que no depenen dels centres educatius i que les restriccions van canviant a mesura que passen els dies, crec que la nostra escola s’ha adaptat a les normes establertes i està fent el possible per tirar amb èxit el curs endavant.

Com ha afectat la pandèmia a la teva matèria?

Molt. Anem a pams… Ens van confinar un dijous i el divendres, que just era el dia del meu aniversari, va ser el primer dia que ens vam haver de quedar a casa. I a partir d’aquí em vaig trobar en una situació realment estranya, ja que havia de treballar des de casa en una matèria que és absolutament pràctica! La primera cosa que vaig pensar va ser: “Aquests nanos estan parats i el que he de fer és que es moguin! S’han de moure perquè no poden sortir de casa i això no pot ser!” Llavors vaig començar amb una primera feina que va consistir a enviar rutines d’exercicis als alumnes. Després vaig proposar-los de fer activitats de reflexió, com comentaris o tasques més específiques, per tal que em demostressin que, efectivament, ho havien fet.

I com valores aquelles primeres setmanes?

Doncs, tot i que el primer objectiu va ser que moguessin, ràpidament vaig veure que allò donava per a 10 o 15 dies i que el confinament podia durar tot el curs! I, evidentment, no podia permetre que anessin fent lliurement… Havia de donar un sentit a les activitats que els proposava. Així doncs, vaig haver de trobar estratègies per a impartir el contingut programat de la millor manera possible. Alguns cursos em van sortir millors que d’altres; el meu objectiu sempre va ser el de proposar dinàmiques que fossin engrescadores, però de vegades van funcionar i d’altres no. 

Quines diferències creus que hi va haver entre la teva matèria i una altra?

La diferència fonamental és que la meva matèria no es pot fer en línia. Per això vaig haver de buscar activitats que es poguessin fer en diferit. Vam treballar l’expressió corporal, vam fer balls de saló, etc. El que feia era enregistrar-me  fent la feina i explicant-la i després els enviava els vídeos als alumnes per a què fessin el mateix. D’alguna manera, era com reproduir l’estructura d’una classe: explicar, practicar i corregir tenint en compte les meves observacions. Em vaig haver de buscar la vida; saber què era el que podia i no podia fer, i finalment vaig aconseguir que funcionés.

Quin aspecte creus que va quedar ressentit d’aquesta nova metodologia?

És innegable que es va perdre tota la part social de l’assignatura, la qual és un aspecte fonamental en la meva matèria. En una classe podeu parlar amb els amics, fer treballs en grups, etc., i això en, un context de confinament, és molt difícil. En qualsevol cas, i encara que va ser difícil i que el confinament és un problema per a una matèria com la meva, jo crec que ens en vam en sortir amb dignitat!

I ara? Quin és el problema més greu amb el qual t’hi estàs trobant?

Diria que és el fet que, en comptes de tenir dues hores en dos dies a la setmana, tenim dues hores seguides el mateix dia.

El más reciente de Blog

La moda sense gènere

Durant aquesta última dècada ens han ensenyat a viure i vestir sense etiquetes. La roba representa