Paula Pérez Fraga: “De vegades es pensa que els joves no tenim coses a dir però no és veritat”

19 vistas

La Paula Pérez Fraga és la periodista encarregada d’ajudar-nos a portar a terme aquest projecte del Pilar Report. Va néixer a Galícia, encara que ara viu aquí, a Catalunya.

Per què vas decidir estudiar periodisme?

M’agrada molt parlar, llegir i escriure. Vaig pensar que periodisme era la carrera adequada per als meus interessos. També m’agradava molt comunicació audiovisual, que és més o menys el mateix però en comptes d’amb un bolígraf amb una càmera. Al final vaig decidir-me per periodisme i me n’alegro molt perquè he conegut gent meravellosa a la carrera que ara són els meus amics i perquè he après moltes coses, sobretot de com funciona el món (economia, política, societat, etc) i sobre mi mateixa (quines coses m’agradaven més, quines no m’agradaven, etc). De periodisme potser no he après tant com m’esperava perquè la majoriade les classes eren molt teòriques, el que sé de periodisme ho he après treballant.

Quin va ser el teu primer treball com a periodista?

Vaig fer les pràctiques de la carrera a Catalunya Ràdio i a El Periódico de Catalunya. En tots dos llocs he après molt de com escriure i editar textos perquè en tenia bons tutors. A vegades se’m feia una mica dur perquè no dominava l’idioma tant com ara i no en tenia tantes eines per escriure bé, així que contínuament em corregien, i jo ho passava malament perquè sóc molt perfeccionista i no porto bé cometre errors (ara accepto molt millor les crítiques). Just després d’acabar la carrera em van contractar a una agència de comunicació on feia moltes tasques, però sobretot dedicava la jornada a escriure notícies. En vaig estar dos anys en aquest lloc i també em va curtir molt. I mentre anava fent totes aquestes feines, ho compaginava amb la meva revista, que es diu Qualsevol Nit. Fa quatre anys que estem en marxa, al principi era molt petita i ara ja som més grans. Amb la revista podria dir que m’he fet dues carreres i tres màsters de tot el que he après!

EL QUE SÉ DE PERIODISME HO HE APRÈS TREBALLANT

Per què vas decidir venir a Catalunya?

Jo vaig néixer a Pontevedra i vaig estudiar els dos primers anys de la carrera a Santiago de Compostela, va ser molt guai perquè Santiago és una ciutat universitària i estava tot pensat per nosaltres: hi havia molta festa i moltíssima gent jove, moltes opcions culturals a preus assequibles, etc. M’ho passava molt bé però va arribar un moment en què volia alguna cosa més, que ja volia treballar i créixer. Als 19 anys, a tercer de carrera, vaig decidir fer una beca Sèneca per un any a Barcelona. Al final em va agradar molt la ciutat i ja faig 6 anys que visc aquí!

Com van contactar amb tu per fer aquest projecte d’una revista escolar?

Aquest projecte neix de l’agència de comunicació on jo treballava fa un parell d’anys. Encara que jo estava a un altre projecte i no a la revista escolar, el cap em coneixia prou bé i sabia que m’agrada molt treballar amb nens i adolescents (a la universitat en feia molts cangurs). Un dia em va trucar per proposar-me participar i vaig acceptar encantada!

EL PERIODISME LOCAL ÉS MOLT IMPORTANT I SI ES FA BÉ POT SUPOSAR UN CANVI REAL PER A LES PERSONES

Vas acceptar la proposta del RED Report sense pensar o vas rumiar-ho?

Sense pensar. Només vaig dedicar unes hores a organitzar-me de nou la vida i ja li vaig dir que sí 🙂

A part del Pilar Report, escrius o ajudes a altres diaris?

Sí: aquest any sóc l’editora de 5 diaris. És molta feina però m’ho passo molt bé i crec que els alumnes també, així que val la pena.

Creus que el Pilar Report t’ha canviat la teva visió del periodisme?

M’ha fet veure la importància del periodisme local, és a dir, parlar de les coses que tenim al nostre costat. Quan estava a la carrera pensava que el periodisme local era molt avorrit i que les coses interessants passaven fora, a altres països. Ara me n’adono que estava molt equivocada: el periodisme local és molt important i si es fa bé pot suposar un canvi real per a les persones. Això em motiva molt i de fet ho he incorporat a la meva revista: abans teníem aspiracions d’arribar a tota Catalunya i de tenir molts lectors a diferents llocs. Ara sé que on aportem valor de veritat és a Barcelona i àrea metropolitana. D’ençà que parlem de les coses que passen a Barcelona per a les persones que viuen a Barcelona, les coses ens funcionen molt millor.

Quin aspecte és el més interessant d’aquest projecte?

Sense dubte, donar-li veu als joves. Les persones més grans que nosaltres de vegades es pensen que els joves (i encara m’incloc) no tenim coses a dir però no és veritat. En tenim moltes i de molt valuoses. Potser pensem de manera diferent o li donem importància a coses que persones més grans ja han oblidat o, encara pitjor, que tenen presents però que ja s’han resignat amb l’excusa de “la vida és així” o frases similars. Està bé fer un petit recordatori que els joves som aquí i que mereixem ser escoltats.

Tu coordines el projecte en diferents escoles. Com ha sigut la teva experiència a l’escola El Pilar?

Molt bona! Els alumnes sou encantadors, feu molt bons textos i la Roser ho posa tot molt fàcil. Seguim!

Marc Rivero, Iman Boubaouch i Aitana Carrasco

El más reciente de Blog

Tristesa en so

Fa uns dies vaig escoltar una peça musical per piano. Ja l’havia escoltat varies vegades. Era

Un nou confinament?

La darrera setmana el govern ha aplicat un nou confinament perimetral de cap de setmana, que