«Un docent és sempre un estudiant, obert a aprendre i a créixer»

13 vistas

La professora Raquel Pérez Chaparro, tutora de primer de Batxillerat social, ens ha concedit una entrevista per conèixer com ha viscut ella el començament de curs en un institut nou

Quan de temps portes exercint com a professora?

Vaig començar l’any 2003, ja són 17 anys dedicats a la docència. He estat a diferents etapes educatives (Primària, ESO, Batxillerat) i he exercit com a educadora a diferents nivells: formació d’adults, xerrades, tallers educatius per a gent gran, activitats infantils, etc. Totes les vessants del món de l’educació m’atreuen. Ara estic engrescada formant-me en coaching educatiu i psicologia positiva aplicada a l’educació.

Has tingut sempre vocació docent?

Sens dubte! No crec que un docent pugui dedicar-se tants anys a aquesta complexa professió sense vocació. Sí penso, però, que algunes dificultats que ens trobem els professors al llarg del camí poden desgastar la motivació o fer-te sentir cremat professionalment en algun moment, però és precisament la vocació que sents la que et fa avançar i sobreposar-te a aquestes dificultats. Al final saps que estàs fent allò que vols fer, que és acompanyar els alumnes en el seu camí, guiant-los en el seu procés d’aprenentatge i fent-los protagonistes del seu recorregut acadèmic/vital/personal.

Què sents els minuts abans d’entrar a classe?

Per molt que hagis preparat i dissenyat una sessió, mai no saps com evolucionarà la classe, ja que se sumen molts factors. De vegades tens sessions que funcionen tal i com les has previst, però sempre has d’estar obert a la improvisació i a les necessitats del teu alumnat, ser flexible i adaptable.

Per molts anys que passin, entrar a l’aula sempre suposa un repte.

Què canviaries del sistema educatiu actual?

Quina bona pregunta. Tantes coses! D’entrada, crec fermament que la formació de base que rebem mestres i professors hauria de ser profundament revisada, actualitzada, i incloure temes com el coaching o la psicologia positiva, entre d’altres disciplines que ens atorguessin als educadors les eines i els recursos que necessitem per al millor desenvolupament de la nostra feina diària. Aquests recursos serveixen al docent tant per gestionar la tasca amb l’alumnat com per gestionar-se un mateix. Considero que el docent és l’eix central del sistema educatiu, i la meva proposta és que un docent-coach (professor format en coaching educatiu) esdevindria agent de canvi, pilar principal per transformar el sistema educatiu des de dins. La societat està demanant una transformació profunda del sistema actual des de fa molt de temps. Per què tot i les múltiples innovacions que se succeeixen en l’àmbit educatiu no s’està produint un canvi global, efectiu i durador? Tot i la incorporació de noves metodologies, formacions docents efímeres i dispars i un llarg etcètera, ni els organismes educatius ni el professorat estem unint els nostres esforços en una mateixa direcció. Potser l’autèntica innovació educativa, aquesta evolució del paradigma a la qual la societat aspira, no arribi a produir-se si no seguim un camí comú per part de tots.

Estàs a favor de fer les classes de forma més dinàmica?

Sempre! Si les classes són més dinàmiques i s’atorga més protagonisme a l’alumne, l’aprenentatge es facilita. També és cert que depenent del contingut de la matèria, del nivell on s’imparteix i de la dificultat, cal més treball teòric per part del professor abans de recórrer a la part més pràctica o dinàmica. D’altra banda, voldria comentar que també estic a favor d’educar el cor i no només la ment. Hi ha alumnes que no poden avançar en el seu aprenentatge si no els expliquem primer què fer amb la inseguretat davant una matèria, o la tristor per una pèrdua… La part emocional és essencial treballar-la a l’aula, així com també donar cabuda a l’expressió de les inquietuds de l’alumnat. Però per poder fer tot això cal que als docents ens formin de base adequadament per comptar amb els recursos educatius necessaris. Això és el que penso després dels meus anys d’experiència a les aules.

Quin consell li donaries a la Raquel estudiant?

Que no deixi mai de formar-se, d’aprendre dels seus alumnes, d’estar oberta als canvis. Li diria que tot i que passarà per moments d’inquietud al llarg del camí, sempre tingui present el motiu que la va portar a exercir la docència: l’amor per acompanyar.

Crec que un docent és sempre un estudiant, obert a aprendre i a créixer per millorar la seva manera d’acompanyar els alumnes.

Aquesta professió t’ha afectat en l’àmbit personal?

M’imagino que totes les professions tenen certa influència en l’àmbit personal, però realment aquesta en té molta. La tasca docent és exigent, i de vegades suposa sacrificar molt del teu temps personal o fins i tot adaptar la teva vida a la teva feina i no al revés.

Si no t’haguessis dedicat a aquest món, que t’hagués agradat fer?

El món de l’educació és el meu món. La formació de docents i pares tambe m’atreu i em motiva, m’agradaria compartir amb tots ells el que he anat aprenent i descobrint al llarg dels anys. Crec que podria ajudar a joves a trobar el seu camí, i compartir amb els pares com tractar amb els adolescents des d’una perspectiva diferent, donant-los eines i recursos per gestionar millor els moments complicats. Si no hagués treballat al món de l’educació, segurament em dedicaria a la psicologia o fins i tot a alguna branca de la medicina. M’agrada acompanyar els altres en el camí que necessiten fer de sanació, de transformació o de descoberta. Sóc una xerpa, en resum.

Actualment, quines són les teves metes?

Aspiro a formar altres docents, tot i que no voldria deixar de banda la meva tasca a l’aula amb els alumnes. I seguir formant-me per poder compartir tot allò que vaig descobrint i que podria facilitar i enriquir la feina de l’educador.

On et veus d’aquí 10 anys?

Em veig compartint, acompanyant i creixent. Formant altres companys, famílies i joves.

El más reciente de Blog

Tristesa en so

Fa uns dies vaig escoltar una peça musical per piano. Ja l’havia escoltat varies vegades. Era

Un nou confinament?

La darrera setmana el govern ha aplicat un nou confinament perimetral de cap de setmana, que