En Francesc Pérez, director del Creixen Goar Report, entrevistant la regidora d'educació de l'Ajuntament de Viladecans. (Font pròpia)

Gisela Navarro: “La meva inspiració és la vida”

40 vistas

Entrevistem la regidora d’educació de Viladecans i coneixem més sobre la seva passió per la il·lustració

La Gisela Navarro és regidora d’educació a l’Ajuntament de Viladecans i il·lustradora. Repassem part de la seva feina com a càrrec públic i aprofitem per a conèixer millor la seva vessant d’il·lustradora.

Farem dos blocs de preguntes. El primer està focalitzat en la teva feina de política i el segon en la teva feina com a il·lustradora. Per què vas entrar al món de la política, Gisela?

No et podria dir un perquè. Va ser una cadena de casualitats. No havia pensat mai entrar en política i menys amb càrrec electe com soc ara. Però sí que és veritat que de molt petita he estat molt compromesa amb la ciutat. La meva mare sempre ha estat associada a entitats i associacions i jo també. Vaig formar part de l’associació d’estudiants del meu institut. Hi va haver un moment que l’Ajuntament va fer una convocatòria per a gent jove perquè estaven repensant el Pla Director de Joventut d’aquell any. Jo hi vaig anar perquè soc una persona molt crítica i m’interessava millorar les coses que tenia al meu voltant. A partir d’aquí vaig fer el primer contacte i vaig quedar amb l’alcalde d’aquell moment, el Jaume Montfort. Em va proposar acompanyar-lo a les llistes electorals. Vaig dir-li que sí perquè vaig considerar que podia treballar per millorar l’entorn des de la meva visió crítica. I així va començar tot fins avui.

Què és per a tu el més difícil de la teva feina?

El més difícil de la política és tenir la seguretat de prendre la decisió correcta i no fer mal a ningú. Quan prens decisions a alts nivells, intentes arribar a tothom, però sempre queda algú que no li agrada la teva decisió. Això, de vegades, fa mal. En els darrers anys, el que ha complicat molt la feina són les xarxes socials. Quan ets persona pública, els haters, des del seu anonimat, diuen coses en contra. Si es fa referència a la feina, estàs preparat per a respondre, però quan hi ha referències a la família -a mi m’ha passat i també a companys- et fa molt de mal. Has d’aprendre a refer-te.

I què és el que més t’agrada?

La resta m’agrada molt. Si no, no hagués aguantat aquí tant de temps. M’encanta treballar en equip, i veure com en diferents projectes amb diferents persones Viladecans ha millorat molt. Veure que es fa un servei nou i la gent l’utilitza. Es treballa molt però es veu que cada projecte es transforma en una realitat. Per tant, canviar la realitat és el més bo de ser política.

Parlem del teu àmbit d’actuació com a regidora i de la nova normalitat. Quina és la teva opinió sobre l’ús de la mascareta a classe i la normativa general de la COVID?

Et diré la meva opinió. Però que quedi clar que és una opinió personal. El que és complicat amb la COVID és que actualment no hi ha ningú -ni metges, ni epidemiòlegs, ni cap altre expert- que sàpiga realment si les mesures funcionen del tot o no. Sé que és un enrenou això de la mascareta i és molt difícil d’aguantar pels alumnes. Jo que he estat professora de secundària durant sis anys soc conscient de com m’afectava a la veu haver de parlar molta estona en veu alta, i em puc imaginar com és ara amb mascareta. Sé que els professors estan patint moltíssim, i els alumnes, per suposat. Tant de bo hi hagués una altra manera de tenir seguretat dins de l’aula. No tenim cap més remei a les aules i als espais de treball. Hem de portar mascareta. De fet, fins i tot a casa quan estem amb els familiars amb qui no convivim també hauríem de portar la mascareta, tot i que no es fa gaire. Els pics de contagis han estat per no fer un bon ús de la mascareta.

Creus que les classes s’estan desenvolupant correctament amb la situació actual?

No, crec que no. Crec que hauríem de millorar tots plegats. Crec que no estem preparats per a fer aquesta hibridació entre classe presencials i online. Crec que els centres educatius no disposen d’eines suficients per a garantir aquesta educació híbrida. També sé que la majoria estan fent esforços. També els alumnes estan fent un gran esforç. Els més grans són molts conscients, però fins i tot els més petits, que no entenen del tot què és una pandèmia, també estan fent el que toca. Amb el rentat de mans, distància, mascareta… Només puc reconèixer la bona feina que s’està fent entre tots a les classes. Ho esteu fent de primera.

Què creus que és el més complicat en aquesta situació pel que fa al desenvolupament dels cursos escolars?

El més complicat és com abordar aquesta realitat amb grups que de tant en tant han de marxar confinats a casa. Amb els més petits, hi ha moltes famílies que no poden permetre’s deixar de treballar per tenir cura dels nens a casa. De vegades es converteix en un puzle al que li falten peces. És una situació mundial i ningú sap una millor manera de gestionar-ho. Precaució i cautela són les claus de moment.

Fins aquí el bloc de política. Ara volem conèixer una mica més la teva vessant artística com a il·lustradora. Per què vas decidir dedicar-te al món de la il·lustració?

Jo no ho vaig decidir. La il·lustració forma part de la meva vida. He dibuixat des de sempre. A la meva mare li agrada molt dibuixar i jo des de ben petita em posava a dibuixar amb ella. El meu joc era dibuixar. Vaig estudiar belles arts i he encaminat la meva vida, a part de la política, al tema artístic. Ara soc il·lustradora professional, però he dibuixat sempre. La diferència és que ara tinc encàrrecs d’editorials i abans dibuixava per mi o per les classes que he fet d’art.

Un moment de l’entrevista. (Font pròpia)

Com vas entrar en aquest món?

Sempre he dibuixat, sempre he estat lligada al món artístic. En la meva època no hi havia batxillerat artístic. Vaig fer belles arts i tot el que he estudiat després ha estat lligat amb l’art.

Què et motiva o què et mou a l’hora de començar una nova il·lustració?

Per a mi hi ha dos metodologies molt diferents. Quan tinc un encàrrec o quan ho faig per a mi. Si, per exemple, he de dibuixar un llibre perquè és un encàrrec d’una editorial, el primer que he de fer és llegir molt el llibre, fer un resum, veure on puc dibuixar i on no, quina imatge pot ser més potent, com puc gestionar la imatge, com enquadrar… Hi ha molta feina abans de començar a dibuixar. En canvi, si dibuixo per a mi, depèn del meu estat d’ànim, agafo un paper i començo sense cap idea prèvia, el que surti. De vegades pot ser una cosa que està molt bé i de vegades no.

Quina és la teva font d’inspiració?

La vida. Tot el que m’envolta. Les persones per exemple. Si veig alguna cosa que em crida l’atenció d’alguna persona, potser en el proper llibre un dels personatges està inspirat en aquesta persona. O si viatjo, sempre intento mirar escenes que poden servir per a algun llibre. O a internet, que és una font evident d’inspiració. Per mi, Pinterest, per exemple, em serveix per guardar moltes imatges que després poden ser inspiració d’algun dibuix o projecte.

Quin és el teu il·lustrador/a preferit/da? I per què?

No en tinc un, en tinc molts. I no només il·lustradors. Al món de la pintura també tinc referents. La meva il·lustració és molt realista i inspirada en els pintors antics. Velázquez i Goya són els pintors més importants de la història. I de vegades faig servir tècniques, referències o inspiració de les seves obres. De referents actuals del món de la il·lustració m’agrada molt la Mónica Barengo. També m’agrada la Laura Agustí, el seu traç i el nivell de detall. De referents del món editorial m’agrada l’Iban Barrenetxea que fa coses al·lucinants. No em puc quedar amb un. Alguns d’ells els conec en persona i parlo amb ells gràcies a les xarxes socials.

Has il·lustrat molts llibres. Ens podries destacar alguns i explicar-nos nous projectes en què estiguis treballant?

Tinc uns vuit llibres a la venda. I acabaré l’any amb uns vuit més. Els més importants, si he de destacar-ne alguns, són els que he fet amb Alma Editorial. Tenen una sèrie de clàssics. Amb ells he il·lustrat Mujercitas, Alicia en el país de las maravillas i Alicia a través del espejo. I un de Nadal, que és una recopilació d’escriptors importants anglesos. També he fet un altre llibre més infantil, que una editorial xinesa n’ha comprat els drets i es vendrà allà. És un projecte important perquè els nostre mercat no té comparació amb el seu. Si té èxit, la repercussió pot ser molt gran.

El más reciente de Blog