La Raquel, fent escalada a Rodellar. (Font: Eudald Ros)

Raquel Hernández: “Més que una afició, l’escalada la considero una passió”

/
73 vistas

La professora de música de l’Institut Guinovarda de Piera ha estat, durant dos anys consecutius, campiona d’Espanya d’escalada

Professora de música a l’Institut Guinovarda de Piera. Però poca gent sap que la Raquel Hernández (Las Palmas de Gran Canaria) és escaladora professional i que ha estat campiona d’Espanya durant dos anys consecutius. En aquesta entrevista ens explica les seves experiències després de 25 anys escalant parets per tot el món.

Quants anys fa que ets professora, Raquel? 

En porto molts! Vaig començar molt joveneta, amb 18 anys, en una escola de música municipal i amb 23, quan vaig acabar la carrera superior de Música, ja vaig començar a treballar en instituts de secundària públics i conservatoris superiors de Música.

Així, quina carrera o estudis tens?

Vaig estudiar al Conservatori Superior de Música de Las Palmas de Gran Canaria. Vaig fer primer la diplomatura de Piano i després la llicenciatura de Teoria de la Música, transposició i acompanyament, que és una carrera superior més enfocada a la pedagogia musical. 

A què dediques el teu temps ara mateix?

Estic dedicant-me més professionalment a la meva funció com a docent de Música al Guinovarda, com ja sabeu, i al món professional de l’esport només faig compromisos puntuals amb els meus espònsors perquè no em dona el temps per a més ja.

Tu ets de Canàries. On vius actualment?

Visc aquí, a la comarca de l’Anoia, a la muntanya, a prop de la natura.

Ens han dit que tenim una campiona a l’Institut Guinovarda. Parla’ns de l’escalada.

Bé, abans de res, jo crec que totes les professores i professors d’institut són campions! Ja vosaltres veieu tota l’energia que dediquen i la labor educativa i social que fan així que… Tenim uns quants a l’Institut, de campiones i campions.

I… sí, esportivament he obtingut alguns títols professionals al món de l’escalada. En competicions oficials, vaig ser campiona d’Espanya dos anys consecutius en les dues proves més importants que hi ha a nivell nacional: el Campionat d’Espanya d’Escalada i la Copa. A nivell regional vaig guanyar durant vuit anys consecutius. Gràcies a aquests títols, vaig formar part de l’equip nacional d’escalada durant cinc anys i viatjàvem a competicions internacionals per tot el món.

A nivell d’escalada a l’aire lliure en roca, soc considerada la vuitena dona a Espanya que ha escalat una paret de 8C, que és un nivell força alt que només han escalat 14 dones en aquest país. L’última en fer-ho, per cert, va ser una noia basca de 15 anys. Fa pocs dies.

Tot això, durant quants anys, competint?

Aproximadament durant 13 anys.

Déu n’hi do. Com vas començar en tot això?  

Des de molt petita, al viure a prop de la platja, practicava surf amb el meu grupet d’amics. Ens encantava cavalcar onades, anar a pescar a alta mar amb una barca petita, jugar a les pales a la sorra i veure com marxava el sol pel mar. Passàvem molt temps gaudint de la natura. 

Un dia, un dels meus amics, que tenia coneixements d’escalada, ens va convidar a anar a uns penya-segats a la platja on havia ficat segurs i cordes. Quan vaig veure com pujava pels penya-segats i es veia tan petit allà enmig del mar i les roques, em vaig dir: “Jo també vull baixar aquests 40 metres”. I aquesta va ser la meva primera escalada, fa ja 27 anys. I des de llavors, més que en una afició, l’escalada s’ha convertit en una passió.

Fa molt temps d’això…

Això va passar a l’adolescència. És molt important fer esport a la vostra edat i envoltar-te de bons amics que t’aportin coses positives.

La Raquel, en una paret. (Font: Eudald Ros)

D’on et ve aquesta passió per l’esport? 

Ningú de la meva família feia massa esport però sí vaig viatjar molt amb els meus pares per tot el món. Passava molt temps a la natura i em van inculcar des de ben petita respectar-la, per això he fet esports en connexió amb la natura sempre.

I ara, entrenes? On ho fas?

En un rocòdrom a Igualada i, sempre que puc, a l’aire lliure, escalant a la roca. 

Has tingut alguna caiguda o ensurt fent escalada?

Escalant sempre pots caure, per això és molt important aprendre també a caure per no fer-te mal. Sí, he caigut molts cops, quasi cada cap de setmana tinc una caiguda. Però forma part d’aquest esport i un dels seus atractius és “intentar no caure”. Si el teu company d’escalada t’està assegurant bé i tu no fas res malament, en principi no ha de passar res.

I recordes alguna mala caiguda? 

Sí, fa 5 anys, al Contrafort de Rumbau. Unes parets que estan a prop d’Oliana.

Com va passar?

Estava provant una via molt difícil i les distàncies entre els punts segurs eren molt grans. El meu company d’escalada no estava massa atent i jo vaig caure molt malament molts metres, però no va ser súper greu. He viscut accidents a la muntanya molt molt greus i això també m’ha ensenyat a revisar molt bé tot i ser molt responsable.  

El más reciente de Blog