Fem de trobadors!

/
36 vistas

La poesia culta dels trobadors (escrita en occità o provençal) es va començar a escriure durant els segles XII i XIII. Va néixer al sud de França i es va escampar per Catalunya i el nord d’Itàlia. Els joglars s’encarregaven de recitar les obres dels trobadors amb música. Els trobadors es diferencien dels poetes per la llengua que utilitzaven per redactar els poemes, ja que ho feien en occità i no en llatí. Els tres gèneres principals són el plany (per plorar la mort d’algú), la cançó (per alabar al teu “amant” o persona que t’agrada), el sirventès (per insultar algú).

A l’escola El Pilar de Premià de Mar, els alumnes de 3r d’ESO hem fet un projecte que consisteix en crear poemes de gènere trobadoresc. És un treball en què els alumnes hem tingut l’oportunitat d’expressar els nostres sentiments. Aquí teniu uns exemples dels resultats:

CANÇÓ

Tot va començar de camí a casa, 

exactament quan el sol s’amagava.

Els teus ulls verds foscos em van mirar

i el meu mon es va descol·locar. 

No puc oblidar els teus cabells negres

onejant al ritme del vent d’octubre. 

Et penso i el meu dia alegres. 

Tu ets el nou capítol del meu llibre.

T’admiro quan et trobo a la plaça, 

vull demanar-te una abraçada, 

però el teu interès no vaig cridar. 

L’únic que em queda és esperar. 

Tot va començar de camí a casa, 

exactament quan el sol s’amagava.

Tenia la intenció d’enamorar-me, 

però no de manera inesperada. 

No sé de quina manera sentir-me.

Des que els teus ulls verds em van mirar, 

el meu mon vas aconseguir girar. 

                                                   Aitana Carrasco

UN AMOR CONFESSAT

El meu cor 

Batega ansiós

Sempre que em trobo

Al costat de vós.

Dama del cor que m’ha robat,

Que tot i això, segueixo amant,

Només confessa’ m la veritat.

Per què mai m’has estimat?

Milers de peixos hi ha al mar,

Però molts em solen rebutjar.

És per això que quan em vas mirar,

Els meus ulls en tu es van clavar.

El que temia va passar,

I al final, em vas rebutjar,

I el cor que em vas robar,

Als teus porcs va alimentar.

Una vida junts no et demano,

Ni un petó de t’ estimo,

L’únic que vull és descobrir

Qui de veritat ets per dins.

No puc asegurar riquesa,

I no donaré obediència,

Jo el que tinc assegurat

És donar-te felicitat.

Adrià Climent

T’ENYORO, ESTEL!

Fa un any que no hi ets.

Vas marxar sense dir res.

Et recordo com un estel,

ple de llum en el fosc cel.

Amb qui ara aniré en bicicleta?

Qui m’ajudarà a fer els deures?

Qui em tallarà el préssec?

I amb qui menjaré ara crispetes?

Em fas falta cada dia.

Et recordo nit i dia.

En cada somni apareixes tu,

el meu estel ple de llum.

Irene Cereza

SIRVENTÈS

Cap gros, panxut i lleig

capsigrany, res de bo tens

Tant de bo no t’hagués conegut mai,

la vida m’has amargat

Quan crec que ja t’he superat,

 sempre tornes arrossegat .

Un inútil acabat

 completament acensurat 

No sé com desfer-me de tu 

sempre apareixes en el moment més inoportú       

No se m’acut res que sàpigues fer, 

només espatllar-ho tot quan alguna cosa em surt bé.

Maria Hidalgo

SIRVENTÈS

Estimada bretona, 

Gràcies per fer-me tenir 

més paciència amb la gent

perquè set hores al teu costat

no s’aguanten fàcilment.

Tota la gent per fi s’ha adonat

que tot el que fas és actuat

per aconseguir tota l’atenció.

Tots et tenen por

perquè et fas la cara dura, 

però jo sé que en veritat

ets una figaflor.

Cada vegada que et sento

em fas venir mal de cap

perquè no consento

que et fiquis amb la gent 

per fer-te sentir millor a tu mateixa.

Estas envoltada de llepaculs

que et volen només 

per interès.

                                   Martina Mestre

Sara Gil, Marta Ruiz

El más reciente de Blog