Guillem Cabrera Espinach, el Billy Elliot català

/
17 vistas

Per Laura Collet i Sara Yamin (INS la Plana report)

El ballarí ha publicat un llibre on explica la seva experiència

Guillem Cabrera Espinach és un noi de St Salvador de Guardiola que té 17 anys. Estudia a la Royal Ballet School de Londres. Va publicar un llibre anomenat Quan els peus són les teves ales, on explica la seva experiència com a ballarí professional i com a persona. 

Quan vas descobrir la teva vocació pel ball?

Vaig descobrir la meva vocació pel ball als tres anys, quan els meus avis em van portar a veure un espectacle de ballet al teatre Kursaal de Manresa. Des d’aquell moment vaig saber que volia ballar i aprendre’n tant com pogués.

Quin tipus de ball fas?

He provat molts tipus de ball diferents, però des de sempre he tingut molt clar que jo em volia concentrar en el ballet, ja que era l’estil de ball que em feia més feliç.

Ha sigut l’únic estil que t’ha agradat?

He provat bastants altres estils de ball com per exemple contemporani, caràcter, dansa irlandesa i escocesa, etc., però sempre he tingut en compte el ballet com a prioritat.

Quan vas decidir que t’hi volies dedicar?

No hi ha cap moment en concret en què vaig decidir dedicar-me al ballet, sinó que va ser més un procés. A mesura que anaven passant els anys i jo anava continuant les classes de ballet, cada any m’enamorava més del ballet i cada cop tenia més clar que era el que volia fer professionalment.

A quines escoles de ball volies entrar?

Quan vaig fer les audicions per la Royal Ballet School no tenia plantejada la possibilitat de marxar a estudiar a l’estranger, ja que en aquell moment semblava una cosa impossible d’aconseguir. Per aquest motiu només vaig intentar entrar a l’acadèmia de ball.

Com vas decidir que la Royal Ballet School era la millor opció?

Durant un curset de setmana santa a l’escola de ballet Olga Roig, vaig tenir l’oportunitat de tenir a la Lourdes de Rojas com a professora. Ella tenia al seu marit i al seu fill a l’escola, i em va dir que seria una bona idea intentar-ho, ja que tenia potencial per entrar.

Amb quants anys vas entrar a l’acadèmia?

Hi vaig entrar amb 11 anys i d’això ja en fa sis.

Et va inspirar algú per seguir aquest camí?

Tinc molts referents en el món del ballet que m’inspiren i m’ensenyen cada dia. Però sense cap dubte les dues persones que més m’han inspirat en aquest viatge, han estat els meus pares. Veure com n’era de dur i tot l’esforç que ells van invertir perquè jo pogués estudiar a la Royal, m’inspira a treballar al màxim cada dia.

Com vas aconseguir entrar a la Royal Ballet School?

Vaig haver d’omplir molts formularis per la sol·licitud i després de dues audicions em van oferir un lloc a l’escola. 

Vaig haver de fer proves de ballet, una examinació completa del fisioterapeuta, una prova d’anglès i una entrevista amb un dels caps de l’escola.

A quins espectacles has sortit? I a quants?

No tinc el número exacte d’espectacles que hem fet, però des que estic a l’escola he sortit al Nutcracker, el Frankenstein i les actuacions anuals de l’escola de final de curs.

N’has protagonitzat algun?

Al Frankenstein vaig tenir l’oportunitat d’actuar com al fill del doctor Frankenstein, un dels papers principals. La veritat és que no és un esdeveniment molt habitual que un estudiant de primer any tingui una oportunitat així, per això va ser una oportunitat tan gran.

Com és viure en una acadèmia?

M’encanta viure en la residència de l’escola perquè durant el dia em puc concentrar en el ballet i en les classes, però als vespres puc tornar a la residència i estar amb els meus amics.

Tot i que visc en comunitat, estar a la residència és com viure sol en el sentit que pots fer les coses a la teva manera i prendre els teus propis horaris. Però a la vegada també trobo molt a faltar a la meva família quan estic a l’escola, i això fa que les vacances a casa siguin encara més especials.

Però per mala sort, amb la COVID-19 només puc tornar a casa a veure la família cada tres o quatre mesos quan arriben les vacances de Nadal i setmana santa.

Quins horaris tens?

Em llevo a les 6:00 hores, em preparo per al dia i esmorzo. Quan arribo a l’escola, vaig a la sala de pilates per fer els meus exercicis, després tinc dues hores de classes acadèmiques a les 8:30 hores. La resta del dia consisteix en classe de ballet, i depèn del dia tenim assajos o altres estils de ball com per exemple contemporani. Acabo a les 17:30 hores i, quan torno a la residència, sopo, faig exercicis i estiraments, faig deures, truco als meus pares, i em dutxo abans d’anar a dormir.

Tens estones de descans?

Al vespre sempre procuro tenir mitja hora abans d’anar a dormir per llegir o mirar el mòbil, per desconnectar una mica després del dia.

Tens algun tipus de beca?

Durant els primers dos anys no vam tenir cap ajuda financera, però per sort ara tinc ajudes de l’escola, i tot i que no és una beca completa, és de gran ajuda.

Com s’ho va prendre el teu entorn que volguessis ser ballarí professional?

Crec que per als meus pares, era un neguit no saber si em podria guanyar la vida bé com a ballarí, ja que ni a Catalunya ni a Espanya hi ha gaire cultura pel ballet. Però sempre vaig rebre molt suport per la seva part.

Com s’ho prenien els teus companys de classe que ballessis?

Sempre vaig rebre molt suport del meu entorn familiar; per contra, el meu entorn d’amistats a l’escola va ser una mica més complicat.

Vaig rebre insults fins al punt que volia deixar el ballet, però gràcies a la meva família i les meves professores de ballet no ho vaig fer i vaig seguir endavant. Sense elles no hauria arribat fins on he arribat i estic eternament agraït.

Et sembla bé que la societat associï el ball només a les dones?

Trobo que, estant a punt d’entrar al 2021, aquest problema no l’hauríem de tenir, però la societat segueix associant el ballet amb una cosa femenina. Avui dia el ballet no és només un art sinó també un esport, i per complir els ‘estàndards’ els ballarins hem d’estar forts i en forma.

Penso que tothom hauria de poder fer el que li aporti felicitat, mentre no faci mal a ningú altre, i en la societat d’avui en dia encara no hem arribat a aquest punt.

La gent té prejudicis vers els nois que ballen?

La gent acostuma a pensar que els nois que fan ballet han de ser gais o que són menys ‘homes’ pel fet de fer ballet, però tot i que la participació d’un noi en ballet conté molta presència masculina, la societat d’avui en dia encara pensa que un home ha d’ensenyar la seva masculinitat per ser un home.

El más reciente de Blog