Barcelona. Entrevista al conseller Carles Mundó.

Carles Mundó: “Quan tens la certesa de no haver comès cap delicte, la presó no fa por”

20 vistas

Per Alda Garolera Juanola

L’ex Conseller de la Justícia va ser cessat del govern per l’aplicació de l’article 155

Carles Mundó i Blanch, és un advocat i polític de Gurb. Va ser Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya els anys 2016 i 2017. Entre d’altres iniciatives, durant el seu mandat va tancar la presó Model de Barcelona i va impulsar la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. 

Carles Mundó, va ser cessat del govern per l’aplicació de l’article 155, després de l’1 d’octubre de 2017, i va ser empresonat a la presó d’Estremera durant més d’un mes. Ha publicat un llibre amb el títol El referèndum inevitable, on explica com va viure el judici del procés i on dóna la seva visió el camí que cal recórrer per assolir la independència.

Quan va començar en el món de la política?

Vaig començar a participar en política la universitat, com a membre del Bloc d’Estudiants Independentistes (BEI) participant en els òrgans de govern de la universitat en representació dels estudiants. També fèiem activitats de caràcter cultural i polític. Això era durant els anys noranta, quan l’independentisme era vist com una coses minoritària, cosa que ara és molt diferent.

Vostè va ser regidor del seu poble, Gurb, força temps. Què li va aportar la política municipal?

Ser regidor en un ajuntament. Per mi és un compromís cívic com a ciutadà. Les coses no es fan soles i per això crec que és important que durant un temps de la seva vida hi hagi gent que s’hi impliqui. Aquesta experiència permet estar molt en contacte amb la gent i poder resoldre problemes concrets. Va ser una gran experiència.

Què és el primer que va fer quan va ser conseller?

A l’inici, el més important de tot és fer un bon equip. Una conselleria és molt gran i abasta àmbits molt diversos. Per això és molt important el treball en equip i la decisió sobre les persones que l’han d’integrar és molt important. Després vam definir els objectius que ens marcàvem per la legislatura, el més conegut dels quals fou el tancament de la presó Model de Barcelona, que era molt complicat perquè abans ho havien promès vuit vegades i mai s’havia aconseguit.

Per què creu que hi ha tan pocs jutges catalans?

En general, a Catalunya, no hi ha tradició de funcionaris i oposicions. En part és un tema cultural, perquè sovint s’opta més per l’àmbit privat i l’emprenedoria. I en el cas dels jutges, la manera com s’hi accedeix tampoc ajuda, perquè la manera de preparar les oposicions acaba afavorint que acabin essent jutges persones que prèviament ja coneixen el món judicial.  

Pot explicar com va gestionar i què va significar el tancament de la presó Model de Barcelona?

Ho deia abans. Tancar la presó Model era fer realitat una promesa que s’havia incomplert durant 40 anys. Era una presó obsoleta i les condicions dels presos no eren acceptables. Tancar la Model va suposar canviar 500 funcionaris del seu lloc de treball i reubicar més de 2.000 interns i moltes més coses. A més, tancar aquesta presó permet que el barri de l’esquerra de l’eixample pugui recuperar un espai on es poden fer molts altres equipaments (escoles, pavelló, habitatge social, etc.).

Vostè serà recordat per impulsar la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Pot explicar d’on surt la iniciativa i què suposa?

Això és molt important. Aquesta iniciativa estava promoguda per entitats que treballen per recuperar la memòria històrica. Amb aquesta llei, el Parlament de Catalunya va anul·lar més de 66.000 sentències dictades pels tribunals franquistes entre 1938 i 1978 en les que es condemnava a persones per delictes polítics. Moltes eren sentències de mort. Eren judicis polítics que es feien sense cap garantia ni dret a defensar-se. Tenien aparença de judici, però no ho eren. Amb l’anul·lació dels judicis, es fa una reparació pública de totes les persones que van ser jutjades i condemnades injustament.

Era el conseller de justícia durant l’1 d’octubre de 2017, com va viure aquell dia? 

Va ser un dia de moltes emocions. Portàvem molts mesos treballant intensament perquè el referèndum es pogués fer, malgrat totes les amenaces de l’estat i dels tribunals. Aquell dia vaig votar a Gurb i vaig anar a Barcelona. Des del Palau de la Generalitat vaig seguir aquella jornada, que mai oblidarem tant per la brutalitat de la policia espanyola contra els ciutadans com per la dignitat de la gent. Va ser un dia històric.

QUAN HI HA URNES, ELS INDEPENDENTISTES HI HEM DE SER SEMPRE.

CARLES MUNDÓ

Per què creu que després de l’1-O no es va fer la independència?

Fer la independència és molt més complicat que fer un referèndum. Calien moltes més condicions que no es donaven en aquell moment. Va votar el 43% de la gent i, per tant, faltava el suport de més gent, cosa que dificulta una altra cosa essencial com és el reconeixement internacional.

Quan el 155 el va cessar del Govern i el van citar al tribunal de justícia sabent que la cosa no acabaria bé, mirant s’ho amb perspectiva, està satisfet amb la decisió que va prendre al assistir al tribunal o, vistos els resultats, hagués preferit exiliar-se com altres membres del govern?

Jo tornaria a fer exactament el mateix. I així ho viuen també la resta de companys de Govern. Tothom va prendre la decisió que va considerar més convenient, valorant la seva situació personal. La presó i l’exili són dues formes de lluitar per un objectiu polític que és legítim. A nivell personal es paga un preu caríssim, però a nivell col·lectiu, amb el pas del temps, s’entendrà millor el valor d’aquest moment tant complex que hem viscut i encara vivim. 

Quins aprenentatges personals es va emportar durant el temps que vas estar a la presó?

Quan tens la certesa de no haver comès cap delicte, la presó no fa por. Té costos personals, sobretot per la família, però no fa por. I el més impressionat de tot va ser el suport i la solidaritat d’una part molt important de la ciutadania. Un aprenentatge és que la gent reacciona davant de la injustícia, i això defineix un país.

L’atenció s’ha desviat molt a la pandèmia, però ara quin creu que és el següent pas que cal fer per aconseguir la independència de Catalunya?

Serem independents quan, a nivell intern i a nivell internacional sigui indiscutible que a Catalunya hi ha una clara majoria independentista. I evidentment, només podrem arribar a la independència per vies democràtiques. Per això, el que cal és que cada vegada que hi ha eleccions, els independentistes hi participin massivament, un cop i un altre, per fer visible aquesta majoria. A més, cal treballar des de les institucions, però també des del conjunt de la societat civil. I cal explicar perquè és important la independència i demostrar que ser un Estat és la millor manera de servir els ciutadans.

Com valora aquesta darrera legislatura?

Ha estat molt estranys. Va començar després de 6 mesos de suspensió les institucions per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola i hem viscut de manera crua els efectes de la repressió, amb persones a la presó i a l’exili, el judici al Tribunal Suprem, la sentència,… Ha estat una legislatura de resistència i l’independentisme ha resistit, malgrat totes les adversitats.

Aquestes properes eleccions del 14 de febrer, creu que la situació de pandèmia afectarà als resultats electorals i menys gent anirà a votar?

Sembla clar que hi haurà menys participació que el 2017. Llavors es va fer un rècord amb el 80% de participació, cosa que no havia passat abans. Per tant, en qualsevol situació, hi hauria menys participació, però segur que la pandèmia tindrà un impacte perquè hi haurà gent gran que, per por a contagiar-se, no anirà a votar, i possiblement això sigui més accentuat en el cas de la gent gran. Com una menor participació pot afectar els resultats, com que no tenim precedents, és impossible de saber.

Quina aposta fa per els resultats de les eleccions?

Estic absolutament convençut que els partits independentistes sumaran majoria després de les eleccions perquè crec que la gent entén que, malgrat les adversitats, és importantíssim anar a votar sempre. Quan hi ha urnes, els independentistes hi hem de ser sempre.

Des de que va deixar la política, com ha estat la seva vida? Hi ha hagut molts canvis? S’ha desvinculat totalment de la política?

Jo mai he deixat la política. Per mi, la política és un compromís personal per canviar allò que no t’agrada. He deixat la política institucional, però hi ha moltes maneres de participar en política. Jo treballo en l’àmbit privat, però ajudo en tot el que puc.

Com veu el país d’aquí 20 anys?

Jo soc optimista. Fa només 10 anys, ningú hagués pensat que l’independentisme passaria de ser el 10% a rondar el 50% o que els 14 diputats independentistes (llavors només hi havia els d’ERC) passarien a ser 70. En deu anys el suport a l’independentisme s’ha multiplicat per cinc. Ara, cada vegada hem de caminar més hores per avançar menys metres perquè a mesura que ens acostem a l’objectiu, tot és més complicat. Tot el que hem viscut els darrers anys ha fet que les generacions més joves entenguin la importància de ser un Estat i per això, quan d’aquí a vint anys siguin protagonistes, es veurà que hem avançat més del que sembla.  

El más reciente de Blog