Obrint ferides que no estan cosides

78 vistas

Per: C. Valls, M. Cifuentes, B. Cerro, V. Puig, D. de Andrés, M. Serrán

Què recorden les nostres persones grans després de la guerra i la postguerra?

1939, un país devastat per la guerra, una nova generació que viuria sota la repressió d’una dictadura. La fam, la por i la poca llibertat de la població representaven aquesta època i es graven a foc en la ment de les persones que viurien els anys següents a la Guerra Civil a Espanya.

Encara que a primera vista no ho observem, els nostres majors, els quals ens envolten cada dia, han viscut tot això i moltes vegades no ho pensem. Ho han sentit, ho han vist, però ho recorden?

Volem ajudar a no oblidar-ho, perquè qui no coneix la seva història està condemnat a repetir-la, la Maria Ruvirosa explica la seva experiència.

Quants  anys tenia vostè quan va esclatar la guerra?

Jo vaig néixer el 1913 i la guerra em va agafar amb 22 anys.

Com recorda l’inici de la guerra?

Recordo que vam haver de marxar de Barcelona al poble de Parets del Vallès, on el meu pare tenia una caseta.

Vau passar gana durant la guerra?

No vam passar gana, però tampoc anàvem sobrats, teníem el menjar que podíem comprar en els masos de la comarca i del menjar que el meu pare portava de Barcelona.

Què recorda de les cartes de racionament? 

Eren molt importants perquè teníem accés a comprar el que els cupons de racionament permetien. Els cupons els donava l’estat d’acord amb el nombre de components de la família. Havies d’anar amb compte de no perdre cap cupó.

On demanaven els aliments?

A les botigues assenyalades del barri, el forn, el colmado, la lleteria, etc.

Recorda alguna anècdota de la postguerra?

El meu marit era bateria d’antiaeris, i cada dia, a una hora determinada, ell movia un focus de Montjuïc que s’utilitzava per detectar els avions enemics, el movia cap a Parets, que era el poble on jo estava.

MARÍA RUVIROSA I PEPE MERCADER

Vàreu passar penúries?

Sí, no sempre hi havia suficient menjar per satisfer la gana, hi havia defalliment per falta de vitamines, proteïnes, calç en els menjars.

Vau anar a l’escola durant la guerra?

Encara no m’havia casat i no tenia fills.

Què sentia quan sonaven les alarmes que avisaven d’un bombardeig aeri imminent? 

Nosaltres ens quedàvem a casa tancats, i esperàvem que tot passés.

PEPE MERCADER

El más reciente de Blog

El racismo en España

Per Abatallers LAS ROZAS REPORT La desigualdad y las conductas racistas continúan existiendo en la sociedad