Carme Codina: “M’apassiona educar i penso que hem de ser conscients que la societat avança”

9 vistas

Roser Lopez

Parlem amb la professora que porta més anys treballant al col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic

El col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic, fundat l’any 1862, ha passat per una gran evolució fins al dia d’avui. En aquesta hi consten canvis de l’edifici i les aules en si, però també un llarg seguit de professors que han format part d’aquesta evolució. 

Un dels docents que en destaca és Carme Codina, professora de llengua i literatura que porta pràcticament tota una vida treballant al centre. Aquest curs 2020-2021 és ja el seu últim any treballant-hi i amb tots aquests anys d’experiència, explica el seu pas per l’escola i de quina manera ha viscut aquesta gran etapa.

Quants anys fa que treballes a l’escola? 

Jo vaig entrar a treballar al Sant Miquel l’any 1979, al curs 1979-1980, i estic acabant aquest any. Aquest és el meu últim any aquí, que és el curs 2020-2021. Per tant, estem parlant de 42 anys. És tota una vida treballant en un mateix lloc.

Havies treballat en algun altre centre prèviament? En cas de que fos així, quin va ser? 

Quan jo vaig acabar la carrera en aquell moment, als 22 anys, vaig acabar al juny sense haver de fer cap mena de pràctica abans d’entrar a la docència, perquè en aquell moment això encara no estava regulat, i em van donar feina al col·legi Escorial d’aquí Vic. 

Després, al setembre em van trucar d’aquí el Sant Miquel que també necessitaven una persona. Aleshores vaig estar un any, només un any, treballant els matins al Sant Miquel i les tardes a l’Escorial. Va ser al curs 79-80, i va ser al final d’aquell curs que, aquí a Sant Miquel, em van oferir jornada completa. Vaig deixar de treballar a l’Escorial, i sempre més he treballat aquí al col·legi Sant Miquel a jornada completa. 

Això vol dir que, pràcticament tota la meva vida laboral ha estat en aquesta mateixa escola, i això és important, perquè penso que cada vegada costa més que la gent es posi a treballar de ben jove. Ara la gent es posa a treballar més tard perquè fa màsters i es prepara. Gent com jo i altres de la meva generació, als 22 anys ja ens posàvem a treballar després d’haver fet una carrera universitària, i que hàgim treballat durant tants anys en el mateix centre, segurament, no es trobarà tant.

Quina és la franja d’edat a la qual ensenyes actualment? Era diferent de la que ensenyaves quan vas començar a treballar al centre?

Actualment estic fent jornada reduïda i treballo només a batxillerat. Però, des de l’inici, jo he treballat sempre en el que era BUB i COU, el que seria l’equivalent al 3r d’ESO, 4t d’ESO, i 1r de batxillerat pel BUP i 2n de batxillerat pel COU. 

Què vull dir amb això? Doncs que sempre he estat a la franja de 14-18 anys. Això no vull dir que, momentàniament, en alguna ocasió no hagi fet classes amb grups de 1r i 2n d’ESO. Fins i tot recordo que algun any havia fet 6è de primària. Però aquesta és la franja que he fet majoritàriament i amb la qual em sento més còmode. Segurament perquè m’hi he dedicat molts anys de vida i, per tant, ho tinc molt per mà. 

També he de dir que com més grans són els alumnes, més m’agrada, perquè penso que a l’hora d’explicar la matèria t’hi pots fer d’una altra manera, pots aprofundir més i els alumnes també poden interpretar-ho d’una altra manera.

Quines assignatures ensenyes actualment? En el passat ensenyaves més o menys assignatures? Quines?

Ara ensenyo només dues matèries: la literatura castellana de 1r de batxillerat, i llavors em vaig preparar per fer classes de batxillerat internacional i estic fent el 2n curs de llengua A, que és la llengua espanyola de l’Ib2, que aquest any també acabarà. 

En el passat, però, evidentment he fet moltes assignatures. Sempre en l’àmbit de la llengua i la literatura, però durant molts anys havia fet 5 i 6 i, fins i tot algun any, 7 assignatures diverses. Totes de llengua, sobretot llengua en els grups més petits. És a dir, a 3r i 4t d’ESO, on moltes vegades, la llengua l’enfocàvem a la literatura. 

A batxillerat he fet classes de literatura i de llengua. He fet tant classes de català com de castellà. Però darrerament, aquests últims anys, m’he dedicat més a fer classes de llengua i literatura castellana per la qüestió que ja hi ha altres persones que fan llengua i literatura catalana. 

Però diguem-ne, que jo a la carrera vaig estudiar-ho tot i de fet m’interessa tot. M’interessa la llengua com un corpus i la literatura com un corpus genèric. No la literatura catalana, que també molt, ni la castellana, que també molt; sinó que jo llegeixo molt i llegeixo tota mena de literatura. 

També havia fet classes de mitologia i havia fet, anys enrere, crèdits variables des de novel·la criminal, de terror, de ciència-ficció, de fantasia; també havia fet grups de teatre. He fet, sempre en aquest àmbit, coses molt variades.

En el sentit més de l’escola, pel que fa a canvis més físics, han estat presents d’ençà que hi treballes?

Home, sí. Jo quan vaig entrar a l’escola l’any 79 era una escola relativament nova perquè aquest edifici es va reformar l’any 1960. És clar, jo vaig entrar a treballar-hi l’any 1979, per tant, diguem-ne que tenia una certa modernitat.

La veritat és que l’estructura de l’edifici tal com l’entenem i com el veiem ara està molt bé, perquè tot té finestres a fora, té molta llum i està molt ben situat. Però sí que al llarg dels anys he vist com han anat canviant les classes. 

Per exemple, vaig entrar aquí que encara tot el segon pis, que és a on ara hi ha el menjador, i hi ha el que és 3r i 4t de secundària. Encara hi havia una capella i una sala molt gran que era per trobar-s’hi els professors. Hi havia hagut fins poc, encara, alumnes que s’hi havien quedat a dormir, perquè era un col·legi que tenia internat, i en aquell moment ho estaven arreglant. 

Llavors he anat veient fases successives, com són els canvis de laboratoris o els de la biblioteca que ha anat canviant de lloc. La biblioteca havia sigut molt gran. Llavors es va reduir, i ara han fet aquesta biblioteca nova que és una meravella. 

L’entrada, que és una novetat i que també ha anat canviant, igual que el pati del darrere. Però diguem-ne, que han estat canvis no substancials de l’edifici, sinó fonamentalment d’aules, que s’han engrandit o no en funció de les necessitats que hi ha hagut. Perquè quan vaig començar a treballar aquí hi havia 3 grups. 

Fins i tot hi va haver uns anys, quan es va fer una fusió amb el Pare Coll, que va deixar de fer 3r de BUP i COU. Vam tenir 5 grups i després se’n van fer 4. En els darrers anys, en excepció d’aquest, el que hem tingut sempre han sigut 3 grups. 

Aquest any, com a novetat i per afrontar la COVID-19, s’han fet 4 grups, però la idea és que un cop això s’acabi, es tornin a fer els 3 grups.

EL COL·LEGI SANT MIQUEL DELS SANTS. FOTOGRAFIA EXTRETA DEL LLIBRE SOCIETAT I ENSENYAMENT A VIC

Aquests canvis han estat tan sols físics, o també s’han vist presents en la teva manera d’ensenyar al centre?

En la manera d’ensenyar al centre, jo penso que sí, que és allà on hi ha hagut més canvis. La manera d’ensenyar està molt lligada a quin tipus d’alumnat tenim o com ha anat evolucionant la societat, els costums, la manera d’entendre l’ensenyament i la influència dels sectors externs; i tot això ens ha fet anar canviant. 

En els primers anys jo diria que no hi havia gaires novetats. Així com ara, en els darrers anys, pràcticament, any rere any, hi ha moltes novetats, en els primers anys tot era més estàtic. Els grups eren grans, les classes eren més teòriques i evidentment els alumnes no tenien accés a la informació a través d’internet. Això era impensable i inexplicable, ja que no existia en aquell moment. 

Llavors els apunts teòrics, els resums i les enciclopèdies era una cosa molt morosa que a mi m’atabalava una mica. Jo, personalment, tant la llengua com la literatura considero que són coses vives que s’han de viure. A mi mai m’ha agradat fer servir els llibres de text. La veritat és que fins i tot quan n’he hagut de tenir, els he utilitzat poc perquè penso que és molt important fer una classe més activa i més dinàmica, tant amb la llengua, en el sentit de com s’està enfocant ara que és com a comunicació; i sobretot en la literatura, que és el que a mi més m’agrada i sí que he anat variant. 

Al principi llegíem llibres més complexos i els llegien ells, i amb el pas del temps penso que cada vegada costa més que els alumnes llegeixin. Llavors, intentem llegir a classe, treballar els llibres i treballar amb projectes. Amb això, també ha canviat molt, perquè els diferents plans d’educació han anat incorporant aquestes idees. 

El Sant Miquel, penso, però, que és un centre que en aquest sentit és molt modern i s’adapta molt amb els canvis, i penso que jo m’he anat adaptant a les circumstàncies i que si no t’adaptes malament rai.

Ara has comentat, que tu t’has hagut d’adaptar en aquest canvis. De quina manera ho has fet i ho has portat? 

D’entrada ho he portat bé, perquè jo sóc una persona curiosa. M’agrada canviar, m’agrada reflexionar sempre i pensar: Què has fet ara? Què veus que en aquests moments, que allò que et funcionava l’any passat ara no et funciona? Penso que és una tasca que hem de fer com a professors, perquè és una feina apassionant. 

M’apassiona educar, m’apassiona ensenyar i penso que hem d’estar sempre pendents del que està passant a fora, com canvien els nostres alumnes i de ser conscients que la societat avança. No podem donar-ne culpa, perquè no n’hi ha, perquè la societat avança i nosaltres ens hem de posar les piles i hem d’avançar el mateix nivell que la societat. Per tant, m’he anat adaptant i ara, en el meu cas, llegim més a classe, els textos els comentem i intentem fer molts projectes. 

Quan feia secundària amb la Sílvia Caballeria, professora de llengua i literatura catalana i castellana del centre, fèiem molts projectes de literatura. De fet, molts d’ells tenien en compte les noves metodologies d’aprenentatge, la personalització, les intel·ligències múltiples, la tecnologia, etc. I el fet de la participació dels alumnes en les classes, en la lectura i en la seva comprensió, jo penso que amb això sí que m’hi he anat adaptant molt.

Quins mètodes creus que són els més pràctics per tal de motivar els alumnes envers la teva assignatura?

Jo penso que el que és important és que les classes siguin, potser no dinàmiques, que també, però que és fonamental captar l’atenció de l’alumne. Jo no suporto una classe que vegi que els alumnes fan aquella cara d’avorrits. Penso: “Aquí hi ha alguna cosa que no funciona”, i s’ha de girar. 

Llavors s’ha d’intentar explicar d’una altra manera i llegir entre tots. Aquest any no es pot fer tant, però jo recordo que l’any passat, a l’hora de llegir El Quijote, per exemple, que és un llibre que es fa llarg, vam acabar representant cada escena. 

És a dir, llegíem, i llegíem amb moviment. Això, aquest any, potser no ho podem fer tant, però el que és important és fer anar la ment i pensar: “Què més podem fer?”, i també implicar els alumnes o fer vídeos, entre d’altres. 

És a dir, tot allò que, per mi, pugui potenciar l’amor a la lectura i als llibres, que de fet és el que penso que és una de les feines que tinc i tenim molts professors de llengua i de literatura. 

Per tant, que els alumnes aprenguin llengua i també literatura, perquè aquesta és una font inesgotable, no només de coneixement, sinó d’aprendre la llengua.

En aquesta última pregunta has parlat de vídeos, en el sentit de possibles mètodes per motivar els alumnes. Per tant, creus que aquests últims poden comportar l’ús de noves tecnologies? 

Jo penso que sí. Jo penso que les noves tecnologies, ben usades, sense exagerar, com que formen part de la vida dels joves, ells s’hi senten molt còmodes i les saben remenar molt més bé que no pas nosaltres; penso que treballar la literatura amb projectes i després fer servir les noves tecnologies per mostrar-les, a través de Tik Tok, Instagram i altres funciona. 

Penso que les noves tecnologies hi són i les hem de saber conèixer. Hem de saber, però, el perill que comporten, perquè a vegades poden ser tan addictives pels alumnes, però també el pares i els professors, ja que ens treuen molt de temps. Tot i això, les hem de fer servir i hem de saber veure el potencial que tenen per aprendre i per transmetre les habilitats que cada alumne té.

Per tant, creus que aquestes han estat un dels grans canvis entre l’educació de fa uns anys i l’actual?

Jo penso que és un dels grans canvis i no només en l’educació, sinó que és un canvi en la societat total i rotund que, segurament, té la mateixa importància que va tenir el descobriment de la impremta. Per tant, aquí som i hem de tirar endavant i l’hem de saber adaptar. 

Tot i això, ha de ser sense deixar la part aquesta de la reflexió del que estem fent, perquè a vegades la tecnologia ens priva de la reflexió. Jo m’adono que els alumnes al cap de llegir una pàgina ja estan cansats, perquè la immediatesa de l’internet no la tenen els llibres. Llavors,has d’ensenyar també que a part de la tecnologia hi ha d’haver l’esforç, el treball, la paciència i la constància. Per tant, l’equilibri entre tecnologia i la part de treball personal, de reflexió, de paciència i d’actitud és el que hi ha d’haver.

Finalment tenint en compte la situació actual i la importància de les noves tecnologies en aquesta, creus que la teva manera d’ensenyar s’ha vist afectada degut a la Covid-19. Si és així, de quina manera?

Jo diria que la situació que vivim ha afectat a tothom i evidentment ha afectat l’escola, m’ha afectat a mi com a professora i ha afectat als estudiants com a estudiants. 

Clar, jo penso que vam tenir un aprenentatge ràpid i diguem-ne terrible, quan ens van confinar el 14 de març, llavors sí que de cop i volta vam passar de fer classes presencials a fer classes online. 

Jo sí que des del primer moment ja vaig fer classes sempre, vull dir no em va fer mandra ni em va saber gens de greu, i t’he de dir que en grups petits que són els que tinc, en grups grans que és diferent, si t’intentes organitzar-te una mica bé penso que es poden fer bé les classes online. 

Això en el cas de llengua i literatura, ja que segurament hi ha matèries que potser ho poden tenir més complicat. Però bé, es tracta de tenir imaginació i fer que els alumnes participin, fer trobades on els alumnes participin, llegeixin i s’impliquin. 

Jo penso que en aquest moment, entre la classe presencial i la classe virtual, clar la gran diferència és que no hi som i no ens veiem directament. El que és bonic és la presència, tenir les persones a la vora i la immediatesa. Les classes online no ho tenen, però es pot treballar. 

Jo vaig fer-hi exàmens, tot i que vaig haver de canviar-ne el model, però amb la literatura era relativament fàcil de demanar un gran tema amb què amb el llibre davant i amb els apunts els alumnes podien reflexionar d’aquell tema. 

Vull dir que ho has d’adaptar tot, tant els mètodes com l’avaluació, però jo crec que ho he anat fent i jo m’hi trobo molt còmode, i crec que si jo m’hi trobo còmode significa que l’altra part, que són els alumnes. També si ha de sentir còmode, perquè el feedback és molt important. Això sí que és important, tenir en compte sempre el feedback amb les persones que t’envolten i amb els estudiants. 

Això penso que a mi m’ha funcionat molt sempre i l’empatia amb els altres, intentar veure els estudiants no com aquells a qui se’ls ha d’exigir, que evidentment que també i anar educant i ensenyant, però sempre amb aquell nivell de respecte i d’intentar comprendre que hi ha al darrere. Per mi això és bàsic en aquesta feina i per això m’agrada tant i per això, fins i tot ara que estic acabant, m’ho passo molt bé donant classes i segur que ho trobaré a faltar, perquè és una feina que sempre m’ha agradat molt.

El más reciente de Blog