Parlem amb els actors del mètode Grönholm: “La comèdia és la millor eina per fer crítica social”

7 vistas

Divendres 26 de febrer vam anar al teatre Poliorama per disfrutar de l’obra El mètode Grönholm. Abans de la funció vam poder entrevistar els seus protagonistes. Mar Ulldemolins, David Verdaguer, Marc Rodríguez i Enric Cambray ens van rebre al backstage per dedicar-nos una estona abans de preparar-se per sortir a l’escenari. 

El mètode Grönholm ja s’havia estrenat dues vegades a Barcelona amb mlt d’èxit i un altre repartiment. Agafar el relleu d’interpretar una obra tan coneguda és molta pressió?

Mar Ulldemolins: Des del punt de vista que el repartiment és diferent i han apostat per uns actors una mica més joves,  ja sabem que serà una funció diferent

David Verdaguer: Com que és un clàssic és molt guai fer-lo i tant de bo d’aquí un temps el facin uns altres actors.

Enric Cambray: Sabeu què ens posava nerviosos? Que en el cartell hi posa “Tona l’èxit!”. Bé, va ser un èxit aleshores però no sabem si ara també ho serà, i no sabem si vindrà la gent ni si ho farem be.

Heu encaixat be entre vosaltres?

Marc Rodriguez: Molt bé, la veritat. Per sort ens coneixem tots d’haver treballat junts en altres obres ja que portem uns anys fent aquesta feina.  

David Verdaguer: Quan treballes és molt bo que hi hagi bon rotllo entre nosaltres i més en una feina com aquesta, i si no és una “basura”.

Com prepareu els personatges?

Marc Rodriguez:  Primer esperem a veure què vol el director, que és qui signa el muntatge. Després vas mirant el text, llegint-lo, per veure què fas, què dius, què no fas i què no dius. I amb les indicacions del director cal anar prenent decisions i anar dibuixant els personatges. En aquesta obra està bastant clars i dibuixats, hi ha obres que es presten més a una lectura personal del director, però en aquesta està tot  bastant clar

David Verdaguer: En aquest cas el text deixa molt clar què ens passa i què fem i qui és cadascú.

La competència  en els càstings de teatre és igual de dura que la selecció de personal que es representa a l’obra?

David Verdaguer: Crec que no, perquè en aquest món hi més bona gent que mala gent. Al menys és la gent amb qui he treballat més. I sempre hi ha una certa competència, però jo no crec que cap dels quatre féssim la traveta a ningú. 

Mar Ulldemolins:  A més a més, els que es presenten als càstings són companys de feina, amb qui ja hem treballat. No hi ha una competitivitat. Acostumes a conèixer molta gent, i t’alegres molt quan agafen algú. Un dia en trien un i un altre dia, un altre. També aprens a portar-ho millor amb l’edat. 

Enric Cambray: Jo diria que sí que hi ha competència, però no relacionada amb el que es veu a aquesta funció… Evidentment aquest procés és molt diferent. Quan vas els càstings, a vegades són processos complicats i durs, sobretot perquè no n’hi ha tants. Comparats amb altres oficis, no hi ha tanta oferta laboral. Quan surt un càsting, hi ha una mica de nervis.

Mar Ulldemolins: Realment ho passes malament, però no té res a veure amb les altres persones que es presenten.

Creieu que la comèdia és una bona eina per fer crítica social?

Mar Ulldemolins: Totalment, la millor.

David Verdaguer: Absolutament. Amb l’humor s’arriba a llocs on no arribes parlant seriosament.  Si vols aconseguir una cosa seriosa, l’humor és bàsic. 

Marc Rodríguez: És la millor eina per fer crítica social i, sobre tot, autocrítica,  per veure’t a tu mateix i veure què pots arribar a fer, quan és ridícul i quan és exagerat. 

Penseu que l’obra és igual d’actual que fa 20 anys?

David Verdaguer: Lamentablement, jo crec que sí, perquè el capitalisme està en “on fire” i segueix tenint molta vigència veure gent desesperada que fa el que faci falta per aconseguir una feina. I més amb aquesta precarietat laboral que tenim tots. La vostra generació ho té encara més fotut que la nostra, perquè estareu molt preparats pero tindreu poques oportunitats. És molt actual, lamentablement. 

Quines diferències hi ha entre fer teatre, cinema i  televisió?

David Verdaguer: Els diners! 

Marc Rodríguez: I cada dia venir a fer la funció, és una altra cosa.

Mar Ulldemolins: A mi m’agrada el teatre perquè fas el viatge sencer del personatge, sempre fas el seu recorregut intern seguit;  a la tele i al cine un dia fas el final, un altre el principi, i vas saltant.

David Verdaguer: En el teatre tu decideixes on poses el focus a l’escenari, no depens de un muntador que et pot deixar molt bé com actor o et pot enfonsar;  ets més responsable del resultat final i dels teus actes. 

Marc Rodríguez: A més en el teatre hi ha el contacte directe amb el públic. Establim aquest ritual de venir cada dia, representar una història, vosaltres sou allà i us la creieu. Està molt bé, té un punt d’exigència que dona molt d’ofici.

Iman Boubaouch, V.H. i J.A.

El más reciente de Blog

No todo vale

Las sociedades democráticas actuales caminan hacia el radicalismo en la expresión libre de la ciudadanía Artículo