Anna Erra: “Em sembla que Vox va venir aquí a provocar”

69 vistas

L’alcaldessa de Vic parla sobre diversos temes que engloben la seva feina: l’alcaldia, la situació de la Covid-19, ser mestra i les eleccions del 14-F

Anna Erra és l’alcaldessa de la ciutat de Vic des del 13 de juny del 2015 i en les últimes eleccions va tornar a sortir escollida. Treballa dins del partit polític Junts per Catalunya venint des de Convergència. Després de les eleccions del passat 14 de febrer, també torna a ser diputada al Parlament de Catalunya. Professora ja fa uns anys, abans de passar-se a la política, sempre ha buscat vetllar per la ciutat i per la educació.

L’Alcaldia:

  • Quines qualitats creus que es necessiten per ser una bona alcaldessa?

Primer de tot, ser una persona pacient, saber escoltar molt, ser molt propera i, sobretot, dialogar molt per poder arribar a trobar consensos perquè quan portes una ciutat, a part de que portes projectes, a vegades la gent també té molts problemes i també moltes idees, i és d’aquella manera que has d’escoltar molt, parlar-ne i que et notin al costat.

  • Què és el que més t’agrada fer de la teva feina?

El que més m’agrada sobretot és poder treballar per Vic. És a dir, jo estimo molt la meva ciutat i abans jo ja feia de professora, que vol dir que ja treballava per als joves de la ciutat, i ara treballo d’una altra manera podent ajudar a tota la ciutat.

  • I el que menys?

Diria que una de les coses que et xoca és que fer d’alcaldesa és les vint-i-quatre hores del dia, els tres cents seixanta cinc dies. Per molt que jo disfruti d’aquesta feina, a vegades els meus fills o a casa meva potser també m’han trobat a faltar. I més que res és que a vegades els he près un temps que potser seria per ells.

Però jo sé que és un acord que la meva família va acceptar, va entendre i, també és que a vegades, no hi ha solucions màgiques a problemes que a vegades són importants i a vegades la gent et ve a buscar perquè li donis aquesta solució fàcil i ràpida, i a vegades les coses són molt complicades. Veus que, no pots arribar a ajudar del tot i veus que la gent a vegades pateix i et vas emportant una mica els problemes a casa, i això a vegades et fa patir.

  • Des de petita ja pensaves en poder aconseguir el càrrec que tens avui o no t’ho havies plantejat?

No, no m’ho havia pensat mai. És a dir, jo feia de professora i a mi m’agradava aquest tema de l’educació. Havia fet alguns llibres de text per a escoles i, de cop, una persona em va dir: “Escolta, t’agradaria treballar per l’educació però per a la ciutat i poder ser regidora d’educació?”.

En el primer moment et quedes molt parada, perquè dius, això jo no m’ho havia pensat mai. Llavors penses, ostres, doncs potser és una altra manera de poder ajudar a la ciutat, i a partir de regidora he acabat sent alcaldesa.

Vol dir que no m’ho hagués pensat mai. Vol dir que també demostra que qualsevol de vosaltres al lloc on viviu podeu ajudar al vostre poble o a la vostra ciutat de moltes maneres. I ves a saber, potser acabeu sent alcaldesses o alcaldes.

La situació actual de la Covid-19:

  • Creus que trigarà molt la situació a arreglar-se i poder tornar a la vida normal?

Home, jo diria que quan va començar tot, que ens vam desesperar i sabíem que duraria amb les perspectives més llargues i tot, ningú va imaginar-se que amb un any, menys d’un, ja poguéssim tenir la vacuna. Deien que trigaria molt més. Això segur que ens ajudarà a accelerar el temps i que sigui tot més curt.

Jo crec que potser quan estiguem més persones vacunades les coses tornaran a ser més normals. Això no vol dir que ens quedi alguna cosa com pot ser més ventilació o la mascareta. Però jo crec que el curs que ve, si deixem passar l’estiu, cada vegada farem coses més normals.

  • Penses que la situació t’ha fet canviar de mentalitat de cara a Vic i els seus habitants?

Home, jo diria que sí que ha fet canviar molt. Però també ens en hem adonat de coses que potser al món es poden fer diferent. Mai ens haguéssim imaginat fer reunions telemàticament. Potser això canviarà una mica, i potser no viatjarem tant o al revés, viatjarem amb unes altres mesures. Aquests són els valors als quals hem de donar la importància: sobretot la importància de la salut i que hi ha coses que s’han de fer millor. Perquè el planeta se’ns està queixant. 

  • Sobre els extraescolars, quan penses que es podran reactivar amb normalitat?

Ostres, a mi m’agradaria que es pogués fer aviat; però es clar, això sí que ho decideix el Procicat. Pel panorama que veig, no ho sé. Potser sí que aquest curs no es farà gairebé res, i si es fa, serà amb bombolles molt petites. Ja s’han anat obrint algunes coses, però com que estan dient ara que vindrà un altre vegada una onada que és fruit del brot britànic i ens tornarà a castigar una mica fort… em fa por. Aquest curs és una mica complicat. 

  • Creus que serà necessari tornar a fer servir els pavellons com a hospitals de campanya?

No, això crec que no. Hi va haver un moment que nosaltres patíem molt perquè sí que en un primer moment es van fer servir, i sort n’hi va haver; però també es va fer en un moment en què es desconeixia molt què s’havia de fer davant d’aquesta pandèmia.

Ara els hospitals n’han après molt més i estan intentant fer una cosa que abans no van poder fer: abans a l’hospital tot era Covid-19, les altres malalties van desaparèixer, i continuaven havent-hi malalts. Hi havien altres malalties, que no se’ls va poder atendre tant bé. Això, com que ho han vist, els hospitals tracten el Covid-19 i també totes les altres malalties.

  • Què prioritzes pel que fa a la salut de les persones que viuen a la ciutat de Vic?

Primer de tot, el que prioritzes és que aquest virus els afecti el mínim possible perquè ens ha sortit una nova malaltia. Llavors clar que ens trobem que per prioritzar tant la salut i els sectors econòmics que estan patint. Això és el que costa.

Però per davant de tot s’ha de pensat que hi ha hagut gent que ha estat malalta i ha patit molt. Que s’ha mort també molta gent i que és molt dur. Per davant de tot, el que hem de fer és que tots els serveis públics, totes les escoles, tot el que sigui de tothom, segueixi molt bé els protocols de salut, perquè si som així de nets, tot anirà millor.

Redactors de Vedruna Escorial Vic Report amb l’entrevistada, Anna Erra

El teu ofici de mestra:

  • Per què vas deixar el teu ofici de mestra i et vas passar a la política?

Jo sóc mestra i, a més, he fet la llicenciatura d’història perquè quan vaig començar a fer magisteri havien de venir a secundària. A més, a mi m’agraden més els grans. Quan el principi vaig entrar com a regidora d’educació continuava fent clases.

Llavors a l’altre mandat amb van donar més feina i l’alcalde que hi havia en aquells moments amb va dir que hauria de deixar les classes perquè no ho atraparia tot. Aleshores ho vaig deixar. Ho he trobat molt a faltar i sempre he dit que quan acabi la meva època d’alcaldessa tornaré a fer classes, perquè gaudia molt i m’ho passava molt bé.

  • Quines persones van ser les que et van donar més suport a l’hora de fer aquest canvi?

A mi quan em van dir: “Escolta’m, vols entrar com a regidora?”. És clar, jo no m’ho havia pensat mai i vaig dir: “Deixeu’m-ho pensar i ho parlaré amb els qui crec que puc tenir més confiança”. Els primers van ser els de casa meva; és a dir, el meu marit i tres fills, perquè sabia que si feia aquest pas els afectaria. Tothom em va recolzar.

Després vaig anar amb un meu germà i també amb unes amistats meves de més confiança i els vaig comentar que m’havien fet aquesta proposta, i llavors te n’adones que, quan se’t presenta una possibilitat com aquesta, pots tenir una manera de fer de dir: “M’apunto perquè així és una cosa nova que afronto i que puc ajudar a la ciutat”. O bé: “Doncs no m’hi fico perquè si de cas criticaré però jo no m’hi poso”. Vaig creure que tenia més ganes de dir que si em donen aquesta oportunitat, miraré de fer tot el possible per ajudar a la ciutat. Per això ho vaig fer.

  • Què era el que més t’agradava de l’ensenyament?

A mi m’agradava fer classes als joves i, sobretot, a part d’explicar socials i història, poder acompanyar en l’etapa de l’adolescència, que a vegades estem més despistats. Poder ajudar a aquells nois i noies que puguin estar més perduts, o poder-li fer un acompanyament.

  • Creus que si algun dia deixes el càrrec de vetllar per la ciutat t’agradaria tornar a les escoles? 

I tant, sempre ho he dit, i ho dic sempre. Quan acabi la meva època d’alcaldessa tornaré a fer classe.

  • Si haguéssis de canviar una etapa de la teva època ensenyant, quina seria i per què?

És que jo crec que no en canviaria cap perquè m’ho he passat molt bé. Quan vaig començar a fer de professora m’agradava més fer classes als més grans, i al principi vaig anar a parar a una escola i em van dir l’únic lloc que hi havia lliure era a P-5. En un primer moment, són molt petits i dius: “ostres!”. Però vaig aprendre molt, perquè també els petits també et donen moltes coses. Per tant, no canviaria res, estic molt contenta. 

  • Si haguéssis de fer un altre ofici que no fos cap dels dos que ja has exercit, què t’agradaria fer?

Doncs no ho he pensat mai. Perquè potser tinc la sort que sempre quan era petita havia pensat que m’agradaria ser professora, iho he pogut fer.

Faig d’alcaldessa, que això sí que no m’ho hagués pensat mai, i un altre ofici que amb cridés l’atenció, doncs ara mateix no ho sé la veritat, tornaria fer de professora. 

Les últimes eleccions al Parlament:

  • Com vas viure la campanya electoral?

Doncs molt estranya, perquè molts actes es van fer a porta tancada, d’altres telemàtics, no podies connectar tant amb la gent així de proper, perquè tot està molt distanciat. Llavors és una cosa una mica estranya, però ens anem acostumant a això de les xarxes.

  • I dels incidents que va provocar la visita de VOX a la ciutat de Vic, què en penses?

A mi no em va agradar perquè Vox em sembla que va venir aquí a provocar, i potser deia uns missatges que senzillament crec que porten a l’odi, a la desconfiança i que no es l’estil de polític i de missatges polítics que s’hagin de fer. Crec que van aconseguir el que volien, que era fer enfadar tant a la gent, que llavors els hi van donar el ressò que ells volien, perquè així poguessin donar una imatge que la gent que no creu amb ells.

A mi m’hagués agradat més que haguessin fet com allò que es deia de «fer un Tortosa», que per exemple aquests partits així que són populistes i que busquen una mica aquest enfrontament van anar un dia a Tortosa, i els de Tortosa el que van fer es ignorar-los i no van tenir notícia. Perquè tothom passava i es giraven d’esquena com si no i fossin.

Potser a mi m’hagués agradat més que potser Vic ens haguéssim aguantat i els haguéssim ignorat, perquè ara els i hem donat el que volien, un missatge que aquí creem aquest xou. I no és veritat. També és cert que ens van venir a provocar molt.

  • Quin efecte creus que tindrà la situació de pandèmia en les eleccions? (14-F)

Primer de tot que molta gent està malalta, o estarà confinada i potser no podran anar a votar. L’altra, que també hi ha gent, que arribarà un punt que potser tindrà por d’anar a votar, cosa que les mesures són molt segures, com la gent va a l’escola. És molt ràpid i no hi haurà cap tipus de problema. Però amb tanta gent malalta o gent que tindrà por, segur que seran unes eleccions que potser algú voldria anar a votar i no hi podrà anar degut a aquesta situació. 

  • És un bon moment per celebrar aquestes eleccions?

Doncs no, nosaltres, tots els partit polítics havíem demanat de fer-les més tard, cap el maig, perquè és un moment complicat, però la Junta Electoral Central no ens deixa. Vaja, el tribunal no ens deixa. Com sempre ens manen i no ens deixa fer-ho, i ens han obligat a fer-ho el dia que inicialment s’havia dit. 

  • En el teu cas personal, optes a ser diputada al Parlament. Amb quin objectiu afronta el teu partit, Junts per Catalunya, la nova legislatura?

El meu paper com a diputada és perquè jo sempre dic que és molt important que el parlament de Catalunya hi hagi gent del món local. És a dir, que hi hagi alcaldes i alcaldesses perquè porten els problemes reals més propers, que potser hi ha gent allà que no els coneix tant. És aquesta intenció d’apropar el món local al país.

L’altre, el que volem intentar és que la Laura Borràs sigui la primera presidenta i amb dos objectius: reactivar aquest país que ens ha quedat una mica fumut degut a la pandèmia, i l’altre, si tenim prou força independentista, anar avançant, de mica en mica cap a la República.

Àlex Ilarza, Blanca Jordà, Naia Codinachs, Paula Dìaz, Hermelando Cremades, El amin Bouaozan

El más reciente de Blog