Les dones en el món de l’esport

/
49 vistas

Ens agrada el futbol i l’handbol i volem que ens relacionin amb aquests esports i no amb el ballet, el patinatge o la gimnàstica només pel fet de ser dones

Fet per: Clara Redondo i Ivette Tapia

Som moltes dones a les quals ens agraden esports com el futbol, l’handbol, el tenis o el judo i no ens haurien de relacionar amb el ballet, el patinatge o el ball només pel fet de ser dones. Els esports no tenen gènere i això és el que volem donar a veure amb aquest article. La història de dues dones que sentim igual o més que un home la passió per l’esport. 

Clara Redondo García, jugadora de Handbol

Jo sóc la Clara Redondo García i ja fa 5 anys que jugo a handbolAbans de començar amb aquest esport, era el meu quart any a ballM’agradava ballar, de fet em segueix agradant, però no em sentia identificada amb aquest esport. La gent em tractava molt bé i ho gaudia molt, però el que no m’agradava era que en aquella acadèmia només acceptaven noies. Per què els nois no poden gaudir com nosaltres del ball? Per què tenen més portes tancades en aquest món? 

Jo sempre m’he sentit atreta pels esports com l’handbol o el futbol. A casa meva sempre s’ha vist futbol i m’encanta.

Quan vaig arribar a 5è de primària, vaig decidir provar l’handbol, ja que a l’escola havíem jugat alguna vegada i era una cosa nova per a mi. El que no sabia era que acabaria sent l’esport que em faria somriure cada dia. Al principi, quan la gent va saber que passava del ball a handbol, algú ho van acceptar, però altres em deien que aquest esport era per homes i que era un esport que requeria força i jo no la tindria. Avui en dia, miro al passat i admiro a la Clara que després d’escoltar aquells comentaris, s’ho va replantejar, però finalment va decidir provar-ho.  

Quan jugo a handbol desconnecto de la realitat i és com estar en un altre món on només existim nosaltres gaudint de la mateixa disciplina

Vaig començar amb 9 anys a un club en el qual vaig aprendre molt i vaig estar-hi dos anys. Després vam decidir canviar de club perquè ens era més còmode per horaris i localització. En aquest club porto ja tres anys, i espero estar-hi molts més perquè de veritat crec que aquest és l’esport que em fa feliç. Anar als entrenaments, estar amb les meves companyesperdre i guanyar juntes, celebrar l’èxit de les altres com quan van seleccionar a dues de les meves companyes per la Selecció Catalana Femenina…. Estàvem més contentes nosaltres que elles mateixes. Durant aquests tres anys hem creat una família molt unida. Vivim experiències inoblidables juntes, com participar en el torneig de la Granollers Cup, un torneig on vam jugar contra equips d’arreu del món, fer un viatge de dues hores per anar a Lleida i acabar perdent, o jugar un partit al Palau d’Esports de Granollers. Era enorme i estava ple de gent, el marcador era una televisió gegant on veiem els nostres escuts, els gols, el temps… Tot era al·lucinant.  

Encara queda molt per evolucionar perquè, per exemple, en el meu club només hi ha tres equips femenins i el Barça o el Real Madrid ni en tenen d’equips femenins.

També és veritat que l’handbol no és l’esport que et ve a la ment quan penses en esports, però cada any som més noies les que volem jugar-hi, i això m’agrada molt perquè em fa veure que no som diferents, que som dones que, igual que un home, volem gaudir d’aquest gran esport com és l’handbol.

Així que com a jugadora, animo a totes les dones que vulguin a jugar-hi, perquè més enllà de guanyar o perdre partits, formes una família molt bonica que comparteix la mateixa passió per l’esport que tu. Sense exagerar-ho, l’handbol m’ha canviat la vida cap a millor. 

Ivette Tapia Lopez, jugadora de futbol

Jo sóc la Ivette Tapia Lopez i no jugava a futbol, però amb nou anys el meu germà es va apuntar a un campus de futbol i vaig decidir acompanyar-lo, a partir d’aquell moment, els entrenadors em van veure, els vaig agradar molt i em van agafar al futbol club femení de cirera a Mataró. 


 
Dos anys després em vaig canviar de club perquè no estava còmode del tot. Vaig anar al Vilassar de Mar on vaig estar supercòmode i vaig fer moltes amigues. Un dia jugàvem un partit contra Sant Gabriel, els hi va agradar molt com jugava i van decidir agafar-me per anar amb elles a primera divisió
 

Quan estava al Sant Gabriel, els primers dies van ser molt durs perquè trobava a faltar molt a les meves amigues, però sabia que aprendria més futbol a primera divisió així que vaig acabar l’any allà perquè ja estava tot pagat. Amb aquell equip, vaig viure noves experiències, vaig anar per primer cop a jugar contra el Barça, on ens vam trobar a moltes jugadores i jugadors professionals, també vaig anar a Bilbao on vam jugar contra l’Atlètic de Madrid i amb molts equips professionals amb grans estadis i que tenien molts títols. Ens vam quedar una setmana a Bilbao, no vam guanyar el torneig, però ens ho passàvem molt bé. Quan va acabar l’any jo ja tenia pensat anar a Vilassar de Mar, però de cop els meus pares van rebre una trucada de l’espanyol dient els que em volien per anar a jugar allà! Estava molt emocionada perquè m’havia cridat un equip molt bo, però ja tenia clar que volia tornar amb les meves amigues així que els vaig dir que gràcies per haver-me cridat, però que no volia quedar-me allà. 

Des de llavors fa 3 anys que jugo al Vilassar de Mar i la veritat és que estic massa bé i no vull canviar-me de club, les amigues que tinc aquí m’han canviat la vida i m’han ajudat molt. Les estimo massa per deixar-les una altra vegada.

Respecte al futbol, la gent diu que és més masculí, però gràcies a l’evolució que s’ha anat fent des del 2010 més o menys hi ha més equips femenins. Alguns dels espectadors falten el respecte  greument i això és el que hem d’anar canviant per anar avançant en els esports femenins.  

Hem millorat molt en aquest aspecte, però encara queda molt treball per fer i som moltes les dones que, dia rere dia, rebem insults com: 

“Tu calla que no tens ni idea de futbol” 

“Les dones no hauríeu de jugar a això” 

“Marimacho” 

CANVIEM AIXÒ!

El más reciente de Blog

Uns boscos diferents

Aina. C, Yaisa. F, Natalie. M i Lilit. K Com afecta l’emergència climàtica a les plantes

L’escalfament global

Ignacio, Alex, Dominique i Diego L’escalfament global consisteix en la pujada de temperatures al nostre planeta.