2050 i el que ens depara

/
21 vistas

Alba Martín, Adriana Sánchez, Mateo Soler i Miquel Jarque

Pensar en el futur fa por. Perquè pensar en el futur vol dir pensar en totes les coses dolentes que ens passaran, i ningú no ho vol contemplar, perquè és inevitable. El nostre futur està molt enfosquit i som els únics que podem canviar-lo.

I és que som una espècie perillosa per a aquest el que considerem el nostre planeta, la Terra. Som incapaços de tractar-la de la manera que ha de ser tractada. Som incapaços de pensar en algú més que en nosaltres mateixos. En nosaltres i la nostra necessitat de poder, de la nostra necessitat d’atenció, i sobretot de reproducció. 

Els humans estem fets de tal manera que pensem que tenim la necessitat de reproduir-nos, perquè és llei de vida per a tot. Què passa aleshores ara, que nosaltres els joves, veiem aquest futur tan negre? Des del meu punt de vista, jo ja no vull tenir fills, ara que em diuen que la vida d’aquí a no més de 30 anys serà tan dolenta. I és que des de petits, creixem pensant que la nostra vida es basa només en néixer, créixer, reproduir-nos i morir. Quin sentit té ara tot això si quan jo tingui 45 anys el món s’anirà a la «merda»? I és que com a humans també busquem l’evolució. Doncs bé, ara en comptes de pensar només en nosaltres mateixos, també pensarem en els que seguiran, i jo no vull que els meus fills o filles hagin de viure en un món tan dolent com el que plantegen a les notícies.

Segons uns estudis de l’IPCC (Panell Intergovernamental d’Experts de Canvi Climàtic), la temperatura augmentarà d’1,4ºC a 3ºC. Segons la Fundació Ellen MacArthur, a l’oceà hi haurà més plàstics que peixos. Segons una investigació sobre gel marí a la Universitat d’Hamburg (Alemanya), l’Àrtic deixarà de tenir gel durant l’estiu d’aquell any. El nivell del mar augmentarà fins a mig metre, el que provocarà catàstrofes com ara huracans o fins i tot tsunamis, per tant, moltes poblacions seran destruïdes.

Investigadors de la Universitat d’Arizona afirmen que si els humans causen majors augments de temperatura podríem perdre més d’un terç o fins i tot la meitat de totes les espècies animals i vegetals. Per l’any 2050 ja hauríem perdut a gran part d’animals i plantes. Un informe del Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF) pronostica que l’any 2050 serà difícil alimentar la població mundial. I tot a causa del creixement de la població i a la destrucció d’ecosistemes agrícoles.

I sabent tot això, i tenint en compte com d’egoistes que som nosaltres, es pensen que jo o algú de nosaltres ens plantegem tan sols el fet de continuar amb la reproducció? La resposta és no. Tenim por, estem espantats del que vindrà. Veiem notícies d’aquestes constantment a la televisió, i tot i això som tan inútils i egoistes que seguim sense fer res.

Doncs a mi no em fa el pes quedar-me sense fer res, així que encara que no tingui més suport, intentaré fer d’aquest, un món una mica millor, no per mi, sinó pels que m’han de seguir, perquè si hi ha alguna cosa que no es perd mai, és l’esperança, i jo tinc l’esperança que podem fer que totes aquestes dades plantejades anteriorment no es facin realitat. Ja sigui reutilitzant, utilitzant transport públic, plantant horts, faré tot el que estigui al meu abast per a poder aconseguir-ho. Ja és hora, com diu Carles Porta, de posar llum a la foscor.

El más reciente de Blog

L’escalfament global

Per: Ignacio, Alex, Dominique i Diego L’escalfament global consisteix en la pujada de temperatures al nostre