Dani Peix parla sobre els drets dels infants

60 vistas

El Dani Peix és professor i mediador de l’institut Caterina Albert. Li fem una entrevista sobre els drets dels infants perquè ha treballat molts anys amb nens i joves en situacions de risc. Li preguntem el seu punt de vista i sobre les experiències viscudes.

Quants anys tens?

Tinc 46 anys.

A què et dediques?

Treballo de professor fa només 2 anys, abans havia treballat 10 anys d’ educador amb joves amb risc en centres DGAIA. També he treballat de mediador familiar i mediador de gestió alternativa als conflictes amb joves en risc. També he fet justícia restauradora que és l’alternativa a la penal.

Creus que els nens tenen les mateixes oportunitats independentment del lloc on han nascut?

No, però no només al lloc on han nascut marca la diferència, sinó, sobretot a la família on han nascut. No és tant la diferència geogràfica sinó de classe social, econòmica, cultura familiar, experiències familiars… El context en el cas dels joves de risc és el més important. 

Creus que hi ha alguna manera de canviar la pobresa?

Aquesta pregunta se l’han fet des dels inicis de l’època contemporània, les respostes les han realitzat les ideologies que han fet propostes per respondre aquesta pregunta. El socialisme, el comunisme, l’anarquisme, i molts “ismes” més per intentar respondre aquesta pregunta. Hi ha gent que creu que és impossible canviar aquesta realitat, però no es tracta d’aconseguir el 100% sinó, apropar-se el més possible. 

Diries que la teva infància va ser difícil o fàcil?

Hi ha aspectes fàcils i difícils com tots, ningú ha tingut una infància 100% plàcida, si no que sempre tens moments de tot. A molts nivells ho vaig tenir fàcil per què venia d’una família amb riquesa cultural, difícil perquè la vida et posa com a tots els nens dificultats. Ningú ho té fàcil del tot. 

Hi ha nens de 15 anys que estan obligats a treballar per poder menjar. Que opines d’aquesta situació? Quins són els drets que no s’estan respectant?

Els drets en aquest cas serien el dret a l’educació, a la connexió amb altres nois, socialitzar… Si estàs treballant amb 15 anys vol dir que entres al món dels adults. Entrar a treballar no només vol dir unes condicions laborals sinó que també vol dir renunciar a l’educació al joc i a la socialitazació. Llavors, no és tant el que implica treballar sinó al que renúncies. 

Si tinguessis algun recurs per millorar la qualitat de vida d’aquests nens què faries?

El més important per garantir els drets dels infants és el benestar de les seves famílies. Els primers que protegeixen els nens són els seus pares. Llavors els recursos haurien d’estar dirigits a millorar la salut mental y física y benestar dels pares. Quan un nen està malament el factor de protecció és la familia. No pot ser que un nen ho passi malament per problemes econòmics familiars, per això hi ha d’haver una millora a la família.

Vas haver de treballar abans de ser major d’edat?

Si, però en el meu cas, crec que va ser positiu començar a treballar als 15 o 16 anys. Al meu poble als estius es treballava al camp, tu estaves tot l’any estudiant, i durant l’estiu treballem per guanyar uns diners per la resta de l’any. Ens ho passàvem bé i vam aprendre  moltes coses. En aquest cas no era gens negatiu. No ho feia per obligació, era per guanyar uns diners per gastar durant l’any, ho fèiem els amics junts, era divertit. 

Si tinguessis un desig amb relació als drets dels infants, què demanaries?

Bàsicament el que demanaria és acompanyar aquests drets de recursos, perquè unes lleis si no van acompanyades de recursos no tenen sentit. Voldria una societat més equilibrada, igualitaria, on tothom tingués possibilitats de desenvolupar-se des de petit, llavors acompanyar aquests drets de recursos per construir una societat més justa.

El más reciente de Blog

El racismo en España

Per Abatallers LAS ROZAS REPORT La desigualdad y las conductas racistas continúan existiendo en la sociedad