La ciència feminista té reconeixement en els Nobels

47 vistas

Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna aconsegueixen el premi Nobel de Química 2020

Per: Marta Gutierrez, Daniel Martínez, Mar Ortells, Rita Pujagut, Marc Ramón de l’Insitut Caterina Albert

Durant el transcurs de la història, les dones científiques han estat reprimides pel treball dels homes, fins que va arribar el feminisme al segle XX, que va ajudar a canviar-ho, tenint a poc a poc més oportunitats. Hi ha hagut moltes científiques al llarg del temps com per exemple, Sophie Germain (1776-1831), Marie Curie (1867-1934) o Rosalind Franklin (1920-1958) les quals no han pogut tenir tant reconeixement.

Avui en dia, les dones científiques tenen més drets i facilitats al seu treball que fa un segle, (ara fa quasi 120 anys que una dona va guanyar per primera vegada el premi Nobel químic/científic. I ara les últimes persones que van guanyar aquest premi van ser la francesa Emmanuelle Charpentier i l’estatunidenca Jennifer A. Doudna, per la seva investigació sobre la técnica CRISPR/Cas9.  

Tècnica CRISPR?

La tècnica CRISPR (Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats) tracta d’un  mètode en biologia molecular el qual permet editar l’ADN genòmic. Actualment aquest sistema es divideix en dos components: l’ARN guia i endonucleasa associada a CRISPR. Per poder entendreu millor, tracta d’un mètode el qual permet tallar un gen que causa una enfermetat i canviar-ho per un altre el qual no doni aquest problema. Com si fessis un còpia i enganxa d’altres ADNS.       

Serveis que dóna aquest sistema

És la primera vegada que se li dóna més reconeixement a les dones, encara sent un experiment creat per un home i es que aquest sistema va ser inventat l’any 2005 pel microbiòleg Francisco Juan Martínez Mojica. Els anys següents diversos grups científics van estar investigant el tema i entre el 2012-2013 els equips d‘Emmanuelle Charpentier, Jennifer A. Doudna i Feng Zahan entre d’altres van desenvolupar una eina fàcil i versàtil per editar l’ADN de qualsevol classe de cèl·lula. I és que, 

Aquest sistema s’està utilitzant per:

  • Investigacions de malalties les quals abans eren molt difícils d’estudiar. 
  • Producció més segura de plantes transgèniques. 
  • Projectes d’impuls genètic el qual pot fer que un gen pugui ser heredat amb un 100% de possibilitats. 
  • Béns de bioterrorisme o terrorisme industrial. 
  • L’àmbit en medicina, ja que podria fer realitat la teràpia gènica.

A més a més

Estan començant amb malalties les quals son alterades d’un sol gen. Les més habituals acostumen a ser en llocs accessibles com la sang, ulls i músculs. El problema és que realment és molt perillós, ja que pots tindre dos problemes, o que es modifiquen cèl·lules que des d’un principi no les volies modificar o que es modifiquin les que volies, però d’una manera negativa alteren inclou pitjor del que principalment volies treure.

QUI SON LES NOSTRES PROTAGONISTES?

Emmanuelle Charpentier nascuda el 1968, actualment té 52 anys, a la petita població de Juvisy-sur-Orge, a França. Després d’haver estudiat bioquímica i microbiologia a la Universitat Pierre i Marie Curie de París, va continuar estudiant a l’Institut Pasteur entre l’any 1992 i 1995. Un cop va acabar els estudis comença a treballar com a postdoctorant a l’Institut Pasteur de 1995 a 1996 abans de marxar cap als Estats Units per a dedicar-se a la recerca gràcies a una beca postdoctoral a la Universitat Rockefeller de Nova York, on va romandre fins al 1997. Treballà aleshores al laboratori de la prestigiosa microbiologista Elaine Tuomainen per a estudiar-hi el patogen Streptococcus pneumoniae. El 2015 fou guardonada amb el Premi Princesa d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica, entre d’altres, juntament amb l’investigadora estatunidenca Jennifer Doudna.

– Jennifer Doudna: és una investigadora bioquímica nord-americana que va néixer a Washington DC el 19 de febrer del 1964, ara mateix té 57 anys. Va guanyar el premi Nobel de Química del 2020.

És professora de química de la Universitat de Califòrnia a Berkeley,ha decidit centrar els seus treballs en l’estudi de la cristal·lització (ARN) i en el desenvolupament d’un mètode per  l’edició del genoma. 

Va estudiar química al Pomona College de Claremont a California, on va obtenir el títol de Bachelor of Arts, i bioquímica a la Universitat Harvard, allà va ser on es va doctorar al 1989 amb un estudi dirigit per Jack W. Szostak que anava sobre els ribosomes.

Al 2012, aquestes dues científiques van col·laborar després d’adonar-se’n que treballaven al mateix camp.

Les dades ens demostren hi ha un increment de dones en l’àmbit científic que que va incrementan a mesura que passen els anys.

El más reciente de Blog

El racismo en España

Per Abatallers LAS ROZAS REPORT La desigualdad y las conductas racistas continúan existiendo en la sociedad