Cal prohibir els jocs violents per als infants?

/
93 vistas

Diariament es publiquen articles sobre la violencia en videojocs, estudis que es segueixen fent des de fa desenes d’anys i la població cada cop dubta més. Tot i això, els nens segueixen consumint productes violent

Últimament molts articles s’han publicat parlant sobre l’excesiva violència en videojocs, i sobre el consum il·legal d’aquests. Molts infants cada dia passen hores jugant a jocs amb restriccions d’edat molt superiors a la seva. A més a més, els estudis no declaren una opinió clara al respecte, tot el contrari, molts estudis indiquen un increment clar de la violència, mentre que molts altres indiquen que aquest tipus de jocs disminueixen la violència. És per tant bo que els infants juguin a aquest tipus de videojocs?

Actualment el públic infantil de jocs considerats violents està augmentant considerablement en relació amb el passat. Jocs com «Fortnite» han ajudat aquest esclat de públic infantil. Evidentment jocs no recomanats per a edats menors als 12 o 14 anys, restriccions que no estan afectant en gran manera, ja que en creixement cada cop és més accelerat.

Tot infant amb una estabilitat econòmica mínima, avui en dia ja ha vist o consumit contingut no dissenyat per a la seva edat, com pot ser una pel·lícula, una sèrie o un videojoc, i és que els experts busquen la resposta psicològica dels nens. Molts estudis investiguen les conseqüències de la violència en els jocs que juguen els infants, però no hi ha una resposta clara, alguns indiquen que aquests ajuden a saciar la set de violència innata en l’ésser humà, i d’altres indiquen que aquests normalitzen actes tan forts com l’assassinat.

Sempre he viscut envoltat de jocs violents. Els meus amics constantment parlaven de jocs considerats no aptes per a infants i sempre observava les pel·lícules i sèries del meu germà gran. He viscut envoltat de contingut violent però mai he associat els jocs amb el món real. I la veritat, no crec que això m’hagi afectat al llarg de la vida.

Molts cops, els nens no associen el joc amb la vida real. Un nen mai ha matat a una persona o ha lluitat amb armes de foc, i és que els videojocs són el primer contacte que té un nen amb el món de la violència, cosa que no trobo correcte en una societat ideal.

Però el problema no resideix en el joc en si, si no en la connexió que faci el nen amb la vida real, el problema es tracta del pont que construeix el nen fins al món real. Evidentment, tot dependrà del mateix nen.

Actualment s’està constantment atacant al videojoc i no al nen i la seva educació, i és que actualment és molt més fàcil atacar a una empresa o una entitat abstracte, abans que a un mateix.

El problema real resideix en l’educació que ha rebut el nen, tots hem vist exemples de gent que per culpa dels videojocs ha acabat fent autèntiques massacres humanes. I el més trist és la resposta dels governs, que es dediquen a atacar a les empreses creadores de videojocs, i no a la mala educació que reben els nens cada dia.

I és que l’única conclusió que puc treure d’aquí és que ens trobem amb una lluita entre drets constants, hem de protegir als ens contra la violència o hem de lluitar per un món on els nens puguin tenir el dret a jugar a tot? Crec que la solució és simple: hem d’ensenyar als nens a jugar amb decència enlloc de prohibir jocs deliberadament i atacar a empreses no culpables. Perquè tot és una interpretació, i igual que portem segles amb literatura violenta, l’únic que necessitem és entendre els videojocs i ajudar als nens a construir el pont entre la realitat i el joc d’una manera correcta. Hem de ser els seus arquitectes.

Per: Roger Pujagut, Marcel Estany, Camila Arevalo i Biel Sala

El más reciente de Blog

El racismo en España

Per Abatallers LAS ROZAS REPORT La desigualdad y las conductas racistas continúan existiendo en la sociedad