Normalització dels transtorns psicològics a la infantesa

/
75 vistas

Quan parlem de la salut mental, sempre ho figurem com una cosa abstracta. Li passa alguna cosa al cap, és “diferent”. Té alguna cosa estranya, o fins i tot, està boig. Ens costa parlar i imaginar-ho perquè és una cosa que no podem veure, tocar o entendre fàcilment. Entenem el concepte d’un objecte trencat, però no una depressió?

Part de la culpa la té la societat, i tothom que està en el nostre entorn ens pot influenciar en la manera de veure les coses, encara més si no tens criteri propi o una idea ben estructurada. Els pares, als professors, i fins i tot les pel·lícules o sèries, ens ensenyen que la gent va al psicòleg o al psiquiatra, però ens ho explicant de manera que donen a entendre que és un tema extern com si fos el problema d’altres i no ens afectes, bàsicament el lloc on viuen el “bojos”, i no tenim res a fer-hi.

Molts d’aquests problemes mentals, poden acabar en conseqüències físiques. La depressió, o l’ansietat, que poden portar a coses com TCAS, o conductes d’autolesions per depressió. Els trastorns mentals més comuns entre infants i joves són el TDAH, la depressió, TCA, ansietat ocasionada per l’estrès, i estrès posttraumàtic. Alguns d’aquests trastorns són ocasionats per la pressió que se’ls hi, o es posen ells mateixos, els nens i nenes a sobre.

L’escola o inclòs els pares, tot i que mai amb mala intenció, posen a vegades massa importància en la perfecció, les bones notes i l’èxit, sense pensar en com ens afecta a nosaltres, els alumnes, als seus propis fills. I a part de tota la pressió que ens posen, creiem que també és feina de l’escola, normalitzar i parlar de tots els temes de trastorns psicològics, parlar de com som.

De molt petits és molt complicat, perquè són ments petites, difícils de comprendre i en constant canvi. És per això que pot ser que tinguis problemes de nen, però no es demostren fins a l’adolescència.

Creiem que part dels drets de l’infant, on expliquen el dret a l’accés a una bona salut, també s’inclou una bona salut mental. Que els infants que ho necessiten puguin accedir-hi, que de la mateixa manera que ens preocupem per la salut física de tothom, ens preocupem de la salut mental i psicològica. Parlar de les malalties mentals a l’escola, normalitzar-les i no prendre-les com una cosa estranya i tabú. Que a l’hora d’exigir feines i treballs, l’escola tingui en compte que seguim sent nens i adolescents, formant-nos i amb moltes coses al cap. Que no tots tenim les mateixes circumstàncies, ni les mateixes famílies, ni les mateixes capacitats. Que es comenci a parlar de la nostra salut mental.

Per Milena Monzón, Sara Vargas, Marina, Mario Alegre

El más reciente de Blog

El racismo en España

Per Abatallers LAS ROZAS REPORT La desigualdad y las conductas racistas continúan existiendo en la sociedad