FONT: CLUB DE DONES PATRIÒTIQUES. DIBUIX DE JEAN-BAPTISTE LESUEUR, 1791. MUSEU CARNAVALET

Orígens del feminisme: la dona a la Revolució francesa

/
26 vistas

Escrit per: R. P (alumna de Batxillerat) L’Estonac Report

El feminisme com a moviment nasqué amb la Il·lustració i la Revolució Francesa (1789). La revolució social tenia com a objectiu la igualtat jurídica, de llibertat i de drets polítics dels ciutadans, i fou l’inici en la lluita cap a la igualtat de gènere perquè proposà la idea que els ciutadans podien ser iguals i tenir tots els mateixos drets.

Fins i tot abans de la Revolució, a França diverses personalitats il·lustrades ja parlaven i escrivien sobre la igualtat de gènere. Un exemple és Condorcet, un dels il·lustrats que elaboraren el programa ideològic de la revolució. Condorcet, ja a l’any 1743, reclamà el reconeixement del rol social de la dona a la seva obra Esbós d’una taula històrica dels progressos de l’Esperit Humà.

Les exigències de la primera onada de feminisme eren les següents: igualtat de drets entre homes i dones, reconeixement de la intel·ligència igual entre ambdós sexes i la reivindicació de l’educació, drets matrimonials i drets respecte els fills, dret al treball i al vot.

Durant la Revolució Francesa, uns canvis que va aplicar l’Assemblea Nacional foren la redacció d’una llei que declarés els drets del ciutadà i la decisió de que el govern fos votat per sufragi censatari. Així doncs, es van atorgar nous drets als homes i les votacions foren obertes a noves parts de la població. No obstant, la Revolució va deixar enrere les dones, com denunciaren Olympe de Gouges (qui acabaria sent guillotinada) a Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana (1791), que exposava com a demandes la llibertat, igualtat i drets polítics (especialment el vot), i Mary Wollstonecraft a Vindicació dels Drets de la Dona (1792), que criticava l’exclusió de la dona a la política rousseauniana.

De nou van ser marginades les dones durant el govern de Robespierre, que va convertir l’educació primària en una obligació, però només pels nois.

En resposta a la seva discriminació les dones franceses van crear clubs femenins on llegien i parlaven de les lleis. La societat femenina més reconeguda fou la Societat Patriòtica i de Beneficència de les Amigues de la Veritat, formada per Etta Palm, que advocava per l’educació per nenes pobres, el divorci i els drets polítics. Aquestes reunions femenines es van prohibir el 30 de setembre de 1793, un any més tard es prohibí la presència femenina a qualsevol activitat política, i, finalment, l’any 1795 la Convenció va prohibir a les dones anar a les assemblees polítiques establint com a càstig per tal acció l’arrest domiciliari.

FONT: CARICATURA D’UN CLUB DE DONES PATRIOTES EN UNA ESGLÉSIA

El Codi Civil de Napoleó va anar un pas més enllà, i no només va excloure les dones de les seves millores polítiques sinó que va redactar lleis específiques amb l’objectiu de discriminar-les.

La Revolució Francesa no va donar a les dones els drets i la igualtat que demanaven, però sí els va permetre fer-se sentir i ajuntar-se per expressar-se com a col·lectiu.

El más reciente de Blog

El racismo en España

Per Abatallers LAS ROZAS REPORT La desigualdad y las conductas racistas continúan existiendo en la sociedad