Crims, amb Carles Porta: La llum sempre venç la foscor?

/
33 vistas

Fet per: I. Mercadé i S. Martínez

L’Estonnac Report

Crims és un programa que s’emet cada dilluns a les 22h:05 a TV3

El programa relata crims reals que han succeït a Catalunya i que mostra com la realitat i la mort no entenen de sensibilitats.

Les relacions socials entre persones són totalment habituals i necessàries per a nosaltres, tan és així que darrere aquestes persones amb les quals mantenim converses aparentment normals, s’hi poden amagar històries fosques, relats desgavellats que tristament són presents en  la nostra societat.

El que l’ésser humà és capaç de fer és inexplicable, però realment hi ha gent que no sent empatia, o sent simple crueltat envers una persona que està patint la pitjor de les morts, angoixant fins al final… D’aquests fets tan macabres se’ls anomena crims, quelcom que hom és capaç de fer per pur plaer, obtenint ell un benefici a canvi de la mort d’aquella persona que està patint i rebent aquests fets. D’aquestes històries que semblen pel·lícules de ficció, a la realitat s’acaben convertint en vertaders fets de terror, i és aquesta qüestió la que tracta Carles Porta amb el seu programa, “Crims”, a TV3. 

Aquestes històries es van començar a relatar el 2017 a la secció “Històries de mitja tarda”, del programa “Estat de Gràcia”, de Catalunya Ràdio, on, posteriorment va tenir el propi programa de ràdio durant el cap de setmana.

El 3 de febrer de 2020 es va estrenar el cas “Brito i Picatostes (I i II)” adaptat per un programa de televisió degut a l’èxit que va tenir a la cartellera de la ràdio. Aquesta temporada va constar de 10 capítols, passant per l’insaciable assassí del Putxet fins el cas encara sense resoldre d’Helena Jubany

Catalunya va poder veure que no tot són flors i violes i que com diu en Carles, tots tenim un costat fosc. El 22 de febrer de 2021 s’estrenava la segona temporada d’aquest programa amb el cas Piris, i que finalitzà el 10 de maig, tancant així un cicle de 10 capítols més. Nosaltres ens centrarem en aquesta segona temporada per tal de parlar i debatre sobre aquest genial programa, tot i els fets que tracta. No obstant, també buscarem el seu taló d’Aquil·les… Som-hi!

Cal destacar l’edició del programa, i com n’és d’atractiu. El material i documentació que utilitzen, com els vídeos i fotografies els hi proporcionen un estil “vintage”. És un programa que te’l mires no només pel seu contingut i l’explicació de crims, sinó també perquè en llueix el seu muntatge. Els diferents sons, llums que usen en els moments determinats, generen una tensió als espectadors impressionant.

Us imagineu una pel·lícula de terror sense música…? Que seria de Psicosis sense els violins de fons? Efectivament, la música és una part fonamental de qualsevol programa i sempre s’intenta relacionar el tipus de melodia amb el tema tractat, i aquesta llei s’ha adaptat amb una precisió insuperable. La música tenebrosa i de misteri, li dona un caire de suspens, molt idoni al tipus de relat. A l’inici del capítol, es barreja aquesta música amb una veu modulada de fons, un seqüència realment inquietant.

Considerem que els testimonis són una part indispensable del programa, ja que aporten dades necessàries i amenes pel transcurs de cada capítol. Alhora, l’equip capitanejat per Carles Porta, fa una gran feina puix que escull les persones adequades i les presenten al moment exacte. Un altre fet que cal destacar és la cura que tenen a l’hora d’escollir les persones idònies. És un tema molt delicat perquè aquelles persones possiblement estan lamentant el traspàs d’un ésser estimat, i remoure el passat no deu ser de bon grat… Ja per acabar, per demostrar el respecte cap a aquestes persones, en algunes ocasions, si hom prefereix no ensenyar la cara o la veu, se’ls hi accepta i posen o una cara fosca o un modulador de veu. Valorem molt el valor i valentia dels testimonis, al recordar i reviure uns fets que de ben segur, ningú hagués volgut que passessin.

En són moltes la quantitat de proves, objectes, roba o peces d’armes blanques que es mostren durant el transcurs de cada programa. Ajuden molt a fer un bon seguiment del relat, a entendre la trama del capítol i a captar l’atenció del públic. 

Com a aspecte negatiu podríem dir que en certes ocasions, es fa un pèl feixuc de seguir ja que hi ha llacunes on no s’hi aporta res de nou, i es fa molt llarg. Cal dir també que de vegades, amb la quantitat d’informació que s’ha de retenir, de vegades t’oblides de certs aspectes per seguir adequadament el fil de la història, no obstant, la cura amb la qual és explicada cada part del capítol és extraordinària!

A què esperes a reservar un moment en la teva setmana per visualitzar aquest gran programa? I recorda, aplica a la vida el que ens deia en Carles Porta a l’inici de cada episodi, posa llum a la foscor, aconsegueix que el bé guanyi sempre el mal! 

(Si ja has devorat el programa i t’has quedat amb ganes de més, hi ha un llibre on expliquen més crims, que de ben segur, te’l llegiràs en un dia!). 

El más reciente de Blog

El racismo en España

Per Abatallers LAS ROZAS REPORT La desigualdad y las conductas racistas continúan existiendo en la sociedad