JR Go

El dijous 12 de desembre els alumnes de color blau de l’Institut Neus Català van fer la sortida trimestral

Què significa ser color blau?

L’ Institut Neus Català de Cornellà de Llobregat té diferents colors per avaluar el comportament dels seus alumnes. Hi ha 4 colors diferents: el blau, el verd, el groc i el vermell.

El blau és quan tens acció positiva, 3 positius o més. El verd és quan tens un balanç de dos positius i dos negatius. L’alumnat de color groc és qui té un balanç inferior a a dos negatius. I l’alumnat de color vermell és qui té almenys una incidència.

Els alumnes de color blau van anar al cinema per a fer la seva sortida trimestral a veure la pel·lícula ‘La clase de piano‘. El final de la pel·lícula tracta sobre que el germà del protagonista té un accident i l’han d’operar. Mathieu Malinski i la seva mare es van quedar esperant a fora mentre ell tenia una actuació de piano i la seva mare li va dir que hi anés, que ella es quedaria fins que li diguessin alguna cosa. Mathieu va cridar als seus amics perquè el portessin al concert, però de camí cap al teatre hi havia una ambulància i no podien avançar…

Va arribar Mathieu al concert? Va aconseguir el seu objectiu? Si ho voleu saber, haureu de mirar la pel·lícula.

Quan va finalitzar la pel·lícula varem tornar cap a l’institut per continuar la nostra activitat lectiva amb normalitat. Quina activitat espera els blaus pel segon trimestre? Us anirem informant.

Autora: Hidaya El Bhira de l’Institut Neus Català Report

Torna a Barcelona el festival centrat en l’univers de Harry Potter

El Barcelona Witch Market és una fira amb temàtica de Harry Potter, una saga de llibres creada per JK que gira entorn tota mena de fenòmens de la literatura fantàstica relacionats amb aquest famós mag, la qual va tenir molt d’èxit, i que es va multiplicar amb el llançament de les pel·lícules.

La fira es va instal·lar per quart any consecutiu a la ciutat muggle de Barcelona, la qual va convertir la Universitat de Barcelona en Hogwarts. En un principi s’havia de celebrar els dies 9 i 10 de novembre, però a causa de les eleccions es va ajornar als dies 23 i 24 del mateix mes.

Aquest any el mercat va tenir un to més tenebrós, fent així homenatge a la quarta entrega de la sèrie: Harry Potter i el Calze de Foc, amb un focus especial en personatges com Voldemort i els seus Mortífags. Tot i així, es va mantenir el concurs de cosplay -és a dir, vestir-se com els personatges de la saga- com els altres anys, en el qual es premia la millor disfressa. 

En l’esdeveniment hi va haver diferents activitats distribuïdes en vuit espais diferents. Alguns exemples són: la desfilada de la moda de la bruixa contemporània, la rifa malèfica, un trivial màgic, una classe de pàrsel (la llengua de les serps), una classe de futurologia (l’art d’endevinar el futur) amb la professora Trelawney, partides de rol, jocs de taula, un escape room dels “Crims de Kramister”, un Club de Duel prohibit o un taller per a fer varetes.ç

El mercat es va convertir en l’espai per a vendre productes artesanals de molta qualitat, fets a mà pels fans de la sèrie. Es trobaven en prestatges on la gent els comprava, que estaven repartits en espais diferents de la Universitat.

Per una banda, trobàvem photocalls, on la gent es podia disfressar dels seus personatges preferits i fer-se fotografies en moments representatius de les pel·lícules.

Per l’altra, en un espai exterior hi havia una gran quantitat de parades de menjar, en què s’hi trobaven menjars màgics típics de les pel·lícules i llibres. Allà s’hi podien degustar chocolate frogs, pastissos i galetes decorades amb els logotips de les cases de Hogwarts, donuts inspirats en els personatges, begudes calentes, i comptava amb una zona chill out per a menjar. 

Com cada any, hi havia convidats especials i representatius de la sèrie, que van fer conferències, van conversar amb els seus fans i van signar autògrafs.

Aquest any, van venir José Luis Angulo, la veu de Lord Voldemort i director del doblatge de la saga en les pel·lícules en castellà; i Gemma Rovira, traductora de molts dels llibres de la saga al castellà. El STM Report va tenir el plaer de parlar amb José Luis Angulo (veure en el vídeo a continuació).

Autors: Alberta Ferran i Sergi Ortiz de STM Report

Organitzen una exposició sobre el feminisme dels anys 70, a través de la fotografía i l’art

Dues de les nostres reporteres junior, van assistir a l’exposició “feminismes!” al CCCB on es dividia en dues seccions. Una de les exposicions  tractava el tema del feminisme dels anys 70 mitjançant fotografies de l’època i obres artístiques. La darrera exposició parlava de les coreografies de gènere mitjançant un format més audiovisual.

L’exposició la qual les nostres periodistes junior van assistir, es dividia en diferents apartats, els quals tractaven diversos temes que acabaven relacionats amb el tema principal: el feminisme dels anys 70. En aquella època es va començar a popularitzar el moviment feminista, i moltes artistes de l’època ho van voler deixar plasmat amb diferents fotografies i obres artístiques.

En aquesta exposició podem veure com es tracten diferents temes dins del feminisme i el punt de vista de les dones de l’època. El punt més tractat de la visita va ser l’apartat: “els dictats de la bellesa”, on s’explicava com les dones estaven idealitzades i sotmeses a uns cànons de bellesa estrictes.

També a l’exposició es tractaven altres temes com la sexualitat femenina, molt reprimida en aquella època, els jocs de rol i com la dona era sotmesa a ser mestressa i cuidar la casa. La segona part ,“coreografies de gènere”, tenia una presentació més audiovisual, on podies escoltar i entendre diferents casos sobre la violència de gènere i com han viscut elles aquesta situació.

Des del nostre punt de vista, ens ha semblat una bona opció per entendre com era el feminisme fa anys i poder comparar-lo amb com és ara. Com a punts positius cal destacar que s’expressava molt bé la idea de cada tema tractat i com es pot veure una clara evolució del feminisme fins a l’actualitat, on aquest fet es pot veure plasmat en una línia del temps explicada per dècades els avenços que ha tingut aquest moviment.

El que menys ens ha agradat, és que hi ha hagut parts les quals es van fer una mica repetitives, a més a més, que si no tens un punt de vista molt artístic hi ha obres que no es podien entendre el context o el significat d’aquestes.

Generalment, recomanem molt aquesta visita, ja que ens ha servit per poder veure amb perspectiva el desenvolupament de tots els àmbits que estan presents en el feminisme i poder apreciar com era l’art i com les dones el volien expressar en aquella època.

Autora: Júlia de FEDAC Sant Andreu

L’autodefensa és necessària per a poder protegir-nos dels atacs masclistes

Aquest taller, anomenat ‘Autodefensa per a dones’, es va fer durant 4 setmanes al gimnàs Taekwondo Avellanada, a Premià de Mar.

L’autodefensa per a dones es refereix a tots els instruments, actituds i reaccions necessàries que ens permeten arribar a actes violents i acabar amb ells.

L’autodefensa és necessària i important per a poder protegir-nos dels atacs que desgraciadament succeeixen molt sovint, aquest taller s’especifica en ensenyar a defensar-se principalment dels atacs masclistes.

Aquest taller es entrenat per un home anomenat Antonio Avellanada Segura, ell es entrenador d’autodefensa i de Taekwondo, també és el propietari on es realitza el taller, és a dir el gimnàs. Ell va començar a entrenar als 6 anys, després va començar a competir als 13 anys i finalment va començar a donar classes. Però aquest taller ha sigut organitzat per l’Ajuntament.

Vam anar el dia 26 de novembre, on hi havia onze dones que tenien entre 20 i 50 amb roba còmode.

Mentre realitzaven la sessió vam veure que s’ho passaven bé però a la vegada es concentraven. Vam veure diferents defenses personals i quan van acabar vam preguntar coses i elles amablement ens van respondre. Li vam preguntar per què s’havien apuntat a aquest taller. I van respondre: “per autoestima” i “per saber defensar-te”. Una altra noia es va dirigir a elles i els va dir: “és a dir, per inseguretats, ja que quan anem pel carrer anem amb por i ho sabeu”. També: “per les situacions d’avui en dia” i, finalment, “per saber com reaccionar en una situació d’agressió”.

També li vam preguntar si alguna vegada havien patit actes micromasclistes i van respondre que sí. “Quan et saluden habitualment els nois et facin dos petons en canvi quan saluden a altres nois donen la mà, però prefereixo donar la mà”, “quan anava pel carrer i un home em va agafar del cabell i em va tirar a terra” i “quan vas pel carrer i un home et diu si tens la regla, ja que estàs de mal humor”. “L’habitual”, va afegir.

I finalment vam preguntar si els hi havia agradat aquesta sessió i per què. Van respondre més o menys igual: “sí, ja que aprens”, “sí, perquè et dóna més seguretat”, i una altra ens va respondre “sí, penso que això m’ajudarà”.

En conclusió, creiem que les respostes han sigut molt semblants i totes senten la mateixa por quan van pel carrer i algunes dones troben injust que els nois quan surten a les nits ningú els hi diu res en canvi a les noies els tiren floretes. Una dona va dir: “no trobo normal sortir de festa i que et tirin floretes per la mida de la faldilla”.

Això ha de parar ja. Trobem injust anar pels carrers amb por.

Autors: Adriana , Gisela Ferrer, Danitza Sofia i Xavier Torres de El Pilar Report