Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Fons Ajuntament de la Seu d’Urgell.
Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Fons Ajuntament de la Seu d’Urgell.

Cinc dies de Jocs Olímpics, 30 anys de glòria

El Parc olímpic del Segre, on es van celebrar les proves olímpiques d’eslàlom el 1992

Per: Jana Pubill, Aina Serra, Nora Gonzalez i Carla López

L’any 1992 Barcelona va ser l’anfitriona dels Jocs Olímpics. Les proves d’eslàlom es van celebrar a la Seu d’Urgell, capital del municipi de l’Alt Urgell. Allí es troba el Parc Olímpic del Segre, que canalitza el riu Segre mitjançant un canal artificial que es bifurca en dos canals d’aigües braves.

Del 30 d’agost al 2 de juliol de 1992 es van celebrar a la Seu d’Urgell les proves d’eslàlom de les olimpíades. La Seu d’Urgell, en aquell moment una petita ciutat de 10.000 habitants, va acollir 134 esportistes de 25 països diferents, 700 voluntaris, 500 membres de seguretat, 800 persones de l’organització i 300 periodistes.

 Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Fons Artur Carné. 
 Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Fons Artur Carné. 

Mentre que les proves d’aigües tranquil·les es van dur a terme al Canal Olímpic de Castelldefels, les competicions en aigües braves es van celebrar aquí. L’or de Canoa Individual (C1) d’eslàlom masculí se’l va emportar Lukáš Pollert, de Txecoslovàquia, amb 113,69 punts; la segona posició fou per Gareth Marriott, de Regne Unit, amb 116,48 punts i, en tercera posició, tenim a Jacky Avril, de França, amb 135,75 punts.

El podi masculí de C2 d’eslàlom va ser constituït per Scott Strausbaugh i Joe Jacobi, dels Estats Units, amb 122, 41 punts, seguits per Miroslav Šimek i Jiří Rohan, de Txecoslovàquia, amb 124,25 punts; per últim, Frank Adisson i Wilfrid Forgues de França es van posicionar tercers amb 124,38 punts.

En la categoria masculina de Kayak individual (K1) d’eslàlom va quedar en primera posició Pier Paolo Ferrazzi, d’Itàlia, amb 106,89 punts. En segona posició es troba el francès Sylvain Curinier amb un total de 107,06 punts; la medalla de bronze en aquesta categoria se la va endur Jochen Lettmann, d’Alemanya, amb 109,72 punts.

 Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Fons Artur Carné. 

Per acabar, l’única categoria femenina celebrada a la Seu va ser la de K1 d’eslàlom, amb un pòdium constituït per Elisabeth Micheler, d’Alemanya, que va guanyar la medalla d’or amb 126,41 punts. En segon lloc, tenim a l’Australiana Danielle Woodward amb 128,27 punts. Dana Chladek, dels Estats Units, es va posicionar tercera amb 131,75 punts.

Marc Vicente, el representant Espanyol de C1 d’eslàlom, va quedar en 24na posició. “Era un somni i es va convertir en una realitat” diu, referint-se al participar a les olimpiades; una frase que podria identificar fàcilment a qualsevol competidor olímpic o persona amb una meta o objectiu. 

L’expiragüista ens explica que va ser la seva màxima aspiració com a esportista i ens diu que ell, els seus amics i la seva família van viure l’experiència amb molta emoció i il·lusió.

Era un somni i es va convertir en una realitat

Marc Vicente

Marc Vicente
Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Fons Ajuntament de la Seu d’Urgell.

Tot i que només van ser cinc dies de competició olímpica, l’efecte que va tenir en la Seu i la seva població va durar molt més. El Parc del Segre és una infraestructura increïble que porta beneficiant a aquesta petita localitat des del moment en què es va construir.  

El propòsit inicial de canalitzar el Segre, a més a més, era evitar riuades i inundacions com les que va haver-hi el 1982. Va ser a la nit del 6 de novembre quan va començar un episodi de pluges molt intenses que va continuar augmentant durant l’endemà. Aquestes pluges torrencials van provocar el desbordament del Riu Segre, que va arrasar amb tot el que es trobava pel davant, incloent-hi 12 víctimes mortals.

El Parc del Segre ha enriquit molt aquesta ciutat, i tot ho devem a l’ambició i la perseverança de tota la gent que va contribuir per tirar endavant el projecte que va acabar convertint la Seu d’Urgell en una subseu olímpica, cosa que es impossible passar per alt. Van ser l’Ajuntament i els urgellencs qui es van plantejar aquest projecte de somni, però aquest no hauria estat sense la col·laboració del president del Comitè Organitzador i alcalde de Barcelona del moment, Pasqual Maragall; Joan Antoni Samaranch , qui llavors era el president del Comitè Olímpic Internacional (COI); i el que en aquell moment era el president de la Federació Internacional de la Canoa, Sergio Orsi. 

Els JJ. OO. van complementar el projecte de ciutat que es va proposar l’Ajuntament sorgit el 1979, just després de la dictadura. La seva tasca era si més no àrdua: volien reconstruir la Seu, donar-li una nova vida i promoure diferents drets i objectius. 

Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Fons Ajuntament de la Seu d’Urgell.

L’atenció i reconeixement que va rebre a Seu durant i després del Jocs Olímpics va ser d’ajuda en el projecte de reconstrucció i modernització de la ciutat, però el llegat olímpic també va ser emocional. De sobte, la població del què era un poble no molt destacable podien dir amb orgull  que eren habitants d’una subseu olímpica i una ciutat referent en el piragüisme. 

Actualment, el Parc del Segre és molt freqüentat per la gent local i els piragüistes, però també per turistes. La gent ve a la Seu amb motiu d’anar al Parc del Segre, ja sigui per assistir a competicions o practicar el piragüisme o kayak.

Hi ha força joves interessats en el piragüisme que s’instal·len a la Seu d’Urgell únicament per la proximitat al parc, que permet compaginar a la perfecció la vida quotidiana amb l’entrenament de piragüisme. Tots aquests joves aspirants a convertir-se en esportistes d’elit tenen també l’oportunitat d’instal·lar-se en albergs o hotels de la Seu. 

Que la Seu tingui un lloc com el Parc del Segre, la converteix en un punt d’interès amb una avantatja destacable que no té cap altra ciutat del voltant. Tant interès van generar aquestes instal·lacions utilitzades per als Jocs Olímpics, que durant els vint anys posteriors a les olimpiades la població va incrementar 3.000 habitants.  

Gràfic d’elaboració pròpia. Font: Institut Nacional d’Estadística.

Tot i la gran ventatja que suposa per als piragüistes, el Parc del Segre també és un espai que tothom de la ciutat gaudeix. És un lloc d’esbarjo on pots passejar o assentar-te, quedar amb amics o fer activitats com rafting i escalada. 

Font pròpia – Turista al Parc del Segre a l’actualitat

Deja una respuesta

Your email address will not be published.