//

Dune, la saga convertida en pel·lícula

Thimothée Chalamet i Zendaya Coleman són els protagonistes d’aquesta producció que ha fet esperar molt temps als seus fans

El divendres dia 17 de setembre es va estrenar de manera molt esperada, sobretot pels joves, la pel·lícula de ciència ficció Dune a Espanya, adaptació de l’obra de Frank Herbert amb els protagonistes sent representats per els reconeguts actors Timothée Chalamet i Zendaya Coleman, molt aclamats per el públic, posant-se en el paper de Paul Atreides i Chani, entre d’altres.

Als anys 80, Dune ja va tenir una adaptació prèvia, tot i que va tenir crítiques molt negatives i no va ser ben rebuda per part del públic. Al 2019, però, va començar la gravació de la segona adaptació i aquest any, a l’estrenar-se a tingut molt èxit i una reacció molt positiva per part dels amants del cinema.

Per posar en context als lectors, Dune explica la història de Paul Atreides, un jove brillant, que ha de viatjar a  Arrakis, el planeta amb el desert més perillós de tot l’univers, per a conduir els guerrers del desert contra l’emperador galàctic amb l’objectiu d’alliberar el seu món del govern de l’emperador i garantir el futur de la seva família i la seva gent. 

Pensant que la sala de cine estaria buida, ja que ja feia uns dies que s’havia estrenat, va ser una sorpresa trobar-la completament plena (respectant les mesures de seguretat sanitària, per descomptat) i amb espectadors de totes les edats. Les persones van estar concentrades de principi a fi, i no hi va haver gaires emocions presents a l’hora d’escenes més importants, tot i que en parts de més acció si que es van poder presenciar alguns gestos de nerviosisme i fins i tot algun crit de l’emoció.

La durada de la pel·lícula va ser concretament de dues hores i mitja, conseqüentment, ens va sorprendre el fet que en cap moment es desviés l’atenció del públic que portava expectant des del primer minut. En un principi, Dune pot semblar una trama complicada d’entendre, ja que es una adaptació d’un llibre i si no s’havia llegit prèviament era possible que fos difícil ubicar-se al principi de l’història, però a mesura que avançava, tot anava resultant més entenedor i finalment la trama va agradar a molta gent. 

“No es el primer cop que la veig», comentava Irene Espona que havia tornat al cinema perquè quue va anar-hi per primera vegada no va acabar d’entendre la trama. «Ara l’he entès més i m’ha agradat», afegixa. A qui va decepciona runa mica més el film va ser a l’Alba Mansilla, que la va trobar «una mica lenta». «Passaven poques coses pel temps de durava la pel·lícula» afirmava aquesta espectadora que, malgrat tot, deia que li va agradar igualment.


Deja una respuesta

Your email address will not be published.