Font: Pixabay
Font: Pixabay
/

El tercer grau no val per a tots els presos

Tot Espanya es va commocionar després de la notícia de la mort d’un nen de nou anys a mans d’un home que ja havia estat condemnat per diverses agressions sexuals i per un assassinat. El presumpte autor va ser condemnat l’any 1993 a 7 anys de presó per cometre la primera agressió sexual i, posteriorment, l’any 2001 a una pena de 25 anys per agressió sexual i assassinat, encara que d’aquestes penes només en va complir a la presó 4 anys de la primera i 22 de la segona.

Aquestes circumstàncies ens duen a preguntar-nos si es podia haver evitat aquesta brutal mort i perquè aquest monstre es trobava en llibertat condicional quan van matar aquest pobre nen.

Estem segurs que tots condemnem aquest assassinat, i que creiem que per aquesta persona hauria de caure la màxima pena possible. Però recordem que aquesta persona ja va complir una pena, ja ha passat pel sistema. Un sistema que se suposa que ha de reinserir les persones a la societat, i que, tanmateix, en aquest cas en particular, va ser corromput donant més possibilitats per a que aquest monstre sortís de presó abans d’hora i que permetés que a dia d’avui hi hagi un nen menys al món. Un infant menys que va morir patint a les mans d’un assassí que no era la primera vegada que s’embrutava les mans de sang, i el sistema ho sabia.

Quan diem que aquest sistema va ser corromput, ens referim a que el presumpte assassí quan es va presentar al 3r grau, els psicòlegs, psiquiatres i educadors socials que el tractaven van decidir que no estava preparat per passar al tercer grau. No obstant, l’acusat va decidir recórrer la decisió. Aleshores, l’organisme depenent del Ministeri de l’Interior, va donar suport a l’home i va acceptar el seu recurs. El Ministeri –sembla ser– rebia per cada tercer grau concedit una subvenció. Per aquest mateix motiu diem que el sistema va ser corromput.

Com és possible que la paraula d’uns homes vestits que s’asseuen al seu despatx i que cobren per prendre unes decisions tingui molt més poder de decisió que qui ha estudiat per ser capaç de prendre aquestes decisions i que a part treballen directament amb els interns? Al nostre humil parer –i si això és veritat, que tot apunta que sí– sembla que part de la culpa de la mort d’aquest nen la tenen aquestes persones que se centren més en uns números per aconseguir diners que no pas en la veritable reinserció de les persones al món.

Quan algú surt en llibertat condicional, està obligat a proporcionar certes dades a la presó, com ara la residència, o els viatges, per saber si s’està fent un bon ús del tercer grau. Francisco Javier Almeida, el presumpte assassí del nen de 9 anys es va establir en sortir en llibertat condicional en un edifici on controlava perfectament un col·legi i un parc.

Aquesta persona, que ja havia matat abans, no ha tardat ni un any a tornar-ho a fer, i només unes setmanes abans de presumptament acabar amb la vida del nen, ja havia intentat emportar-se altres nens: concretament, unes nenes a qui va intentar segrestar li van arribar a fer una foto a l’home, òbviament aquest home era Francisco Javier Almeida.

Alguns pares van anar a la policia amb la informació que un home havia intentat emportar-se els seus fills i ho van testimoniar amb la fotografia del presumpte segrestador. No obstant, per alguna negligència o errada humana no es voler contrastar que en la mateixa zona hi havia un agressor sexual, un infanticida i un assassí.  Sembla ser que la policia no li va donar importància i, ara, aquest nen ha deixat un buit per sempre en la seva família.

Juanma Añorga i Jana Torres

Deja una respuesta

Your email address will not be published.