Els reporters Maroa Escarrà, Éric Jin, Laura Graf i Jordi Guerra en un moment de l’entrevista a l’alcalde Joan Basagañas. (Fotografia d’Anna Mary Sureda)
//

Joan Basagañas: “Estudieu molt, perquè poder treballar en allò que realment t’agrada és el millor”

Per: Jordi Guerra, Éric Jin, Maroa Escarrà, Laura Graf, Binoy Lachhwani, Mario Gomez, Leyna Abidal, Nahia Hernandez, Carlota Michavila, Dehan Chen, Anna Pedret

Els estudiants de primer d’ESO de La Miranda Report entrevisten en Joan Basagañas, alcalde de Sant Just Desvern, per saber sobre les seves funcions al capdavant del consistori d’aquesta petita localitat del Baix Llobregat, a tocar de la ciutat de Barcelona.

Vostè va néixer a Sant Joan de les Abadesses, una preciosa localitat del Ripollès. Què l’ha portat a voler ser alcalde de Sant Just Desvern? 

Vaig néixer a Sant Joan de les Abadesses perquè el meu pare és de Puigcerdà i la meva mare és de Sant Just Desvern. Tots dos eren professors de secundària i es van conèixer a Puigcerdà, que va ser el primer destí de la meva mare. El problema que hi havia en aquells temps és que no existien encara els túnels del Cadí i Puigcerdà quedava molt lluny de l’àrea metropolitana de Barcelona, aleshores van buscar un punt a mig camí entre Puigcerdà i Sant Just, i aquest lloc era l’institut de Ripoll. Per aquest motiu vaig néixer a Sant Joan de les Abadesses, que està just a prop de Ripoll.

El que passa és que tota la meva família materna sempre ha viscut a Sant Just i jo venia pràcticament cada cap de setmana a veure els meus avis i les meves tietes. Sempre m’havia agradat molt Sant Just i, després, quan em vaig poder emancipar, em vaig comprar un pis aquí i vaig venir a viure-hi. I com sempre havia estat treballant a l’administració local i m’agradava la política local, vaig pensar que volia dedicar-me a servir la gent de Sant Just. Vaig estar treballant deu anys com a regidor amb l’alcalde Josep Perpinyà, fins que un dia l’alcalde em va proposar si volia ser jo, l’alcalde. I aquí estic.

Quan va començar la seva passió per la política? 

Vaig estudiar Ciències Polítiques, així que ja podeu imaginar des de ben petit m’agradava la política. A casa meva, als meus pares els agradava seguir l’actualitat política. Suposo que és per això que des de ben petit jo ja m’interessava també per la política.

Imaginem que ser alcalde implica rebre crítiques. Com s’ho fa perquè no li afectin gaire, les crítiques que rep?

Quan vaig agafar l’alcaldia, en Josep Perpinyà em va donar tres consells. Un d’ells era que, quan tingués una crítica molt forta o un problema molt gran, el deixés reposar i que tornés a agafar aquest problema una mica més tard. Dormir amb un problema a vegades és difícil, però l’endemà, quan et despertes, encara que hagis dormit poc, ja comences a veure’l de manera diferent i comences a estar preparat per trobar-hi solucions.

Les crítiques de la gent normalment són constructives: la gent no critica per criticar. A vegades la gent no està d’acord amb alguna decisió que s’ha pres i l’important és saber escoltar i veure si les crítiques tenen raó o no. A vegades ens equivoquem i, si les crítiques tenen raó, has de saber rectificar. I si creus que les crítiques no tenen raó, has de saber explicar per quin motiu es va prendre aquella decisió.

Una de les secretàries de la nostra escola ens ha explicat que un familiar seu va venir a viure a Sant Just i s’hi va empadronar. Vostè el va telefonar per donar-li la benvinguda i li va preguntar quins aspectes de la ciutat voldria millorar. I l’Ajuntament li va fer cas. Creu que és important escoltar els ciutadans? O això només passa durant les campanyes electorals?

Sempre s’ha d’escoltar els ciutadans. Nosaltres cada setmana anem a veure veïns a casa seva, porta a porta. Em presento a casa seva i els pregunto el mateix que li vaig preguntar a aquesta persona que em comenteu. També fem visites a grups de veïns; ens reunim i els pregunto quines necessitats tenen, quins suggeriments. I això, si no ho fas durant els quatre anys que dura el mandat, si et presentes a les següents eleccions sense haver-ho fet al llarg de tota la legislatura, després ningú et creu. Per tant, això és com un jardí que has de regar cada dia. Si no regues cada dia, quan arriben les eleccions, la gent diu: “Aquest senyor, durant quatre anys no m’ha escoltat, ara que no vingui a explicar-nos res.” Així que procuro fer-ho cada setmana, cada dia. Crec que són aquelles coses que requereixen dedicació, però que valen la pena. I el dia que no estigui disposat a fer-ho, voldrà dir que aquell dia hauré de deixar de ser alcalde.

I sí que és veritat que, a vegades, la gent demana coses que no poden ser. Però moltíssimes altres, els veïns et donen punts de vista que —des d’aquí, des del despatx— no veus. I et proposen solucions a problemes que potser no hauries trobat. És molt important escoltar la gent: que si tens un forat a la vorera, que si el carrer no es neteja prou, que si hi ha una bateria de contenidors que no els deixa dormir… Les solucions als problemes del dia a dia és el que al final fa que la gent estigui o no estigui satisfeta de viure a Sant Just.

Els reporters Maroa Escarrà, Éric Jin, Laura Graf i Jordi Guerra a punt d’entrar a l’Ajuntament. (Fotografia d’Anna Mary Sureda)

Ha pogut complir les seves promeses electorals? Quines fites s’ha proposat per a Sant Just en els propers anys?

Tot i que no vaig ser jo qui es va presentar a les últimes eleccions perquè vaig substituir en Josep Perpinyà a l’alcaldia l’any passat, el que sí que us puc dir és que el pacte de govern que van fer quan vam començar a governar es troba en un grau d’assoliment del 85%. Hi ha alguna cosa que, malauradament ja sabem que no podrem fer, però la previsió és que acabem per sobre del 90% del compliment del pacte de govern, malgrat que hem tingut un any molt dolent a causa de la pandèmia. I tot just quan començàvem a sortir de la pandèmia, que va coincidir amb la meva incorporació a l’alcaldia, l’ajuntament va patir un atac informàtic i hem estat dos mesos que no podem fer gairebé res perquè avui dia està tot informatitzat. Encara vam tornar als anys vuitanta, que ens passàvem el dia omplint papers a mà! (Riu).

Com es gestiona des de l’Ajuntament el tema de la contaminació, de les emissions i del reciclatge?

A Sant Just no tenim un gran problema de contaminació tot i que estem a l’àrea metropolitana. Algunes decisions que es prenen per reduir la contaminació, que afecta sobretot a Barcelona, al final ens acaben repercutint també a Sant Just. La millor forma per reduir la contaminació és reduir el nombre de vehicles que van amb combustible. Per fer-ho hem de millorar el transport públic. Antigament, a Sant Just teníem dues línies d’autobús; en l’actualitat en tenim deu.

També és important que la gent pugui desplaçar-se pels carrils bici. A vegades això genera una mica de polèmica i hi ha a qui no li agrada. Però és important que la gent pugui anar a treballar i veure amics com fan a molts països d’Europa: en bicicleta o patinet elèctric.

I després, la tercera pota és reduir la dependència de les benzineres. Això s’aconsegueix electrificant els vehicles privats, perquè la principal contaminació que tenim a Sant Just prové dels autobusos i dels vehicles privats. De manera que, l’any vinent, implementarem a la ciutat una sèrie de nous punts de recàrrega elèctrica. I esperem que també altres administracions impulsin la substitució del vehicle de combustible pel vehicle elèctric, que en principi és el gran canvi que hauria de fer el nostre país en els anys vinents per contribuir a evitar el canvi climàtic.

Programa l’Ajuntament de Sant Just activitats i actes per a les persones joves? I per a les persones grans?

Tenim activitats per tothom. És veritat que sortim de dos anys complicats i, durant tot un any l’activitat social va estar sota mínims. Després, post pandèmia, intentàvem fer actes de festes. Ja ho teníem tot preparat, però aleshores la normativa canviava i havíem de tornar enrere. Així que tot ha sigut una mica complicat en aquest sentit. Espero que a partir d’ara tot es vagi normalitzant.

Potser hi ha gent que diu que Sant Just és un poble “avorrit”. Però cada cap de setmana tenim com a mínim una activitat. Normalment, presentem quatre o cinc activitats, sigui per a nens o per a persones grans. Però acostumen a assistir-hi poques persones perquè molta gent marxa el cap de setmana a altres activitats que es fan a Barcelona o marxen a les segones residències.

És possible que també hàgim de millorar la comunicació… Dels 20.000 habitants que té Sant Just, són uns 1.000 o 1.500 els que acaben venint als actes que organitzem. És cert que Sant Just té unes particularitats que fan que sigui difícil tenir una programació molt forta en l’àmbit cultural i lúdic. Barcelona és molt a prop i molts veïns van a Barcelona al cinema, al teatre, als centres comercials… També hi ha gent que a Sant Just només ve a dormir i, els caps de setmana els planifiquen fora.

Jo, que vaig a tots els actes, sempre m’acabo trobant la mateixa gent i ja ens coneixem tots (riu).

Després de l’entrevista, l’alcalde ens ensenya l’Ajuntament. (Fotografia cedida per l’Ajuntament)

Què es fa des de l’Ajuntament perquè Sant Just sigui una ciutat segura?

Aquest és un tema que ens interessa molt. Sant Just va ser el primer municipi de l’àrea metropolitana a posar càmeres lectores de matrícules de vehicles. Quan entra a Sant Just un cotxe, el propietari del qual té antecedents per robatori, aquestes càmeres s’activen i avisen la policia local i als Mossos d’Esquadra. D’aquesta manera hem pogut evitar molts robatoris i aquest any ampliarem aquest sistema amb tretze càmeres noves.

Hem ampliat també la plantilla i aquest any tindrem 40 policies, això vol dir que hi haurà un policia per cada 500 habitants, que és la ràtio que recomanen a les ciutats tots els informes de seguretat.

I, per altra banda, a Sant Just també tenim un sistema de seguretat que es diu M7 que algun dia us vindrem a explicar i que és una aplicació mòbil amb la qual els ciutadans ens podeu donar molta informació sobre incivisme, intents de robatoris, etc. I totes aquestes dades van als nostres sistemes informàtics i, uns algoritmes determinen quins són els llocs on hi ha més probabilitats que es produeixi un delicte o, inclús accidents circulatoris. D’aquesta manera podem enviar més patrulles a aquelles zones que es consideren de risc. Som un ajuntament pioner a tot Catalunya en utilitzar la intel·ligència artificial per millorar la seguretat ciutadana. En aquest sentit, estem obtenint unes dades de seguretat ciutadana bastant bones tot i que el risc zero no existeix.

He de dir també que, durant el confinament, tothom estava a casa seva i no va haver-hi pràcticament robatoris a domicilis. Però el turisme internacional va desaparèixer de Barcelona i aquests lladregots que vivien dels turistes internacionals es van escampar pels pobles de l’àrea metropolitana, com Sant Just. I durant un temps hem tornat a patir un tipus de delicte típic dels anys 80-90 que ja havia gairebé desaparegut: el robatori a l’interior de vehicles. Ara que ha tornat el turisme a Barcelona, aquest tipus de robatoris ha tornat a desaparèixer.

L’alcalde agraeix la visita dels estudiats al seu despatx. (Fotografia cedida per l’Ajuntament)

Ha iniciat l’Ajuntament alguna campanya d’ajuda humanitària per als damnificats d’Ucraïna?

Sí, tothom té moltes ganes d’ajudar amb el que pugui i vam iniciar una campanya per recollir material i enviar-lo a Ucraïna. Però des del Fons Català de Cooperació i també des del Consolat ens van dir que paréssim perquè estaven desbordats. Quan un país està en guerra, molt d’aquest material no acaba arribant a les persones que el necessiten perquè les ciutats estan assetjades o bé perquè hi ha bandes organitzades que se l’apropien.

El Fons Català de Cooperació ens va demanar que enviéssim diners, que és més segur perquè en pots seguir el rastre, i altre material més específic que demanessin. Per exemple, de la Policia Local hem enviat armilles antibales que ens demanaven per protegir la població. També tenim un cens —que està obert— de famílies disposades a acollir durant uns mesos persones que arribin d’Ucraïna, que són principalment dones, nens i gent gran.

Aquesta és la forma com podem ajudar: enviant diners per mitjà d’ONGs reconegudes i oferint un cens que proporcioni a aquestes persones un sostre, alimentació i l’estima que ara necessiten.

El proper 2023 hi haurà eleccions municipals. Voldrà repetir com a alcalde?

Sí, a mi m’agradaria tornar-m’hi a presentar. El que passa és que això qui ho ha de decidir és el meu partit, s’ha de fer en una assemblea. I també s’hi postularan altres persones dins del meu partit i aleshores, en el cas que s’hi presentessin vàries persones hi hauria d’haver primàries, com en el cas d’Estats Units. Però vaja, a mi sí que m’agradaria repetir com a alcalde.

Faci ara d’ambaixador de Sant Just Desvern: ens podria fer, en poques paraules, una bona publicitat de la ciutat?

I tant! Mira: Sant Just és un poble amb molts bons serveis al costat d’una ciutat fantàstica com és Barcelona.

I no és tan fàcil trobar un poble enganxat a una gran ciutat que hagi pogut mantenir aquesta idiosincràsia de poble, que estant tan a prop de Barcelona té molt de mèrit. I si per un costat tenim Barcelona, per l’altre tenim un parc natural fantàstic com és la serralada de Collserola, que està tan a prop de La Miranda, la vostra escola. Tenim molta sort de tenir tot això.

Quines són les seves aficions? Troba temps per compaginar els seus hobbies amb les funcions d’alcalde?

No només les funcions d’alcalde, sinó que tinc dos nens de quatre i sis anys amb els quals m’agrada molt compartir el meu temps (riu). 

Sí, m’agrada anar a córrer. M’agrada molt també llegir i m’encanta, m’apassiona, viatjar; tot i que ara no ho podem fer per culpa de la covid i perquè els nens són petits i encara no podem fer els viatges que fèiem abans. Però sí, m’agrada molt viatjar.

Per acabar: quin consell ens vol donar als nois i noies de la nostra edat?

Estudiar molt. Ja sé que a vegades fa una mica de mandra i sempre ve de gust jugar amb els amics; però tot el temps que dediqueu ara a estudiar us garantirà un futur molt millor. Podeu estudiar moltes coses diferents, no cal que tothom vagi a la universitat, també calen molts tècnics i personal qualificat, com llauners, electricistes, mecànics… Però sempre cal estudiar i formar-se bé. La gent que no s’ha format, molt difícilment podrà tenir feines del seu grat. Poder treballar en allò que realment t’agrada i que, a més a més, estiguis ben valorat, és el millor. Estudieu molt.

Mosaic de Sant Just Desvern que els estudiants de LaMiranda regalen al seu Ajuntament. (Fotografia d’Anna Mary Sureda)

Deja una respuesta

Your email address will not be published.