/

Jordi Ballart: “Des de molt petit, he viscut la política a casa meva”

Jordi Ballart és alcalde de Terrassa. Té 42 anys i va ser elegit com a representant de la ciutat en les darreres eleccions municipals, amb el partit Tot per Terrassa. Anteriorment havia estat alcalde però amb la formació política del PSC. 

Per Ainhoa Fernández, Marina García i Axel Hernández

Què esperes aconseguir per Terrassa?

Moltes coses, de fet vam presentar un programa de govern molt ambiciós de més de  set-centes  mesures importants en tot els àmbits. Ara, sobretot, en un moment després de la pandèmia on hi ha hagut persones i empreses que ho va passar molt malament, la nostra prioritat és ajudar els sectors que afectats més perjudicats. Tot i això, hi ha un projecte que la nostra ciutat necessita, que és la transformació de la Riera de las Arenas, que és un dels projectes del futur que tenim pendent i en el qual estem començant a treballar ara. Volem acabar amb la barrera física i psicològica que suposa per la ciutat i així unir els diferents barris que es troben al seu voltant. 

Des de quan i per què et vas interessar per la política? 

Des de molt jove i, de fet, des de molt petit, a casa meva he viscut molt el tema de la política, i també la meva família estava relacionada amb la política. A casa sempre hem estat d’esquerres i una família molt lluitadora: participàvem d’actes de la ciutat, d’entitats, del voluntariat, fins que aquest compromís em va portar a un partir polític i a voler canviar el món des de l’àmbit local, que és des d’on crec que es pot canviar el món. Crec que tots i totes ens hauríem d’implicar. La política és, en definitiva, l’àmbit immediat en el que ens podem implicar per fer coses en benefici de tots i totes. 

Què és el que no t’agrada de la teva feina? 

M’agrada molt estar en contacte amb la gent. No m’agrada gens estar tancat al meu despatx. Soc un alcalde de carrer. Em cal veure els problemes de la gent amb els seus propis ulls. És la manera de poder canviar les coses, parlant i comunicant-te amb la gent i veient els seus problemes in situ. 

Un dia normal, quan vas al supermercat per exemple, què et diu la gent? 

Quan surto de casa al matí i porto els meus nens a l’escola ja em trobo a gent que m’atura i em  demana coses o em fa preguntes sobre molts temes. Jo m’ho apunto al mòbil i m’envio correus a mi mateix del que m'han demanat per no oblidar-ho. Aquesta és la feina de l’alcalde; no és una feina que tingui un horari delimitat. Alcalde ho ets sempre, els caps de setmana, a les vacances, a les nits… Sempre has d’estar molt atent al mòbil. És molt intens. 

Trobes difícil compaginar la teva vida personal amb la vida política diària? 

És complicat però si t’ho saps combinar no és impossible de fer. Ho pots fer tot i bé. Sempre intento anar a portar els meus fills a l’escola al matí i estar una tarda amb ells. I als actes del cap de setmana també els porto perquè així estic més temps amb ells i també viuen la ciutat, a més els agrada molt. És complicat perquè a la pràctica sempre et surten coses. A l’agost intento tenir quinze dies de vacances. Hi ha molta feina que no es veu. Després de sopar dedico moltes hores a llegir els mails i fer feina de despatx. 

Relacionat amb el temes de les xarxes, és difícil acceptar les crítiques de la gent? 

Al principi ho passava molt malament. M’afectava molt i em costava dormir molt a les nits però al final t’hi acabes acostumant. Ets una persona pública que prens decisions i és lògic que hi hagi persones a les que puguis agradar més o menys, jo sempre intento contestar tothom encara que de vegades et faltin al respecte.

Què opines del barri de Ca n’Anglada i de la ciutat de Terrassa? 

El barri de Ca n’Anglada crec que és un barri divers, plural, molt ric i amb un teixit associatiu molt potent. Des de fa molts anys que hi treballen tant l’AAVV, l’Associació de Comerciants, fent activitats, com la Fira de l’Oliva… És veritat que està estigmatitzat arran d’uns fets que van passar l’any 1999 i es va etiquetar i és veritat que és un barri que té problemes –com tots–, però jo crec que és un barri a on s’han fet moltes intervencions gràcies al teixit associatiu que té moltes oportunitats. És un barri molt solidari on hem de continuar fent actuacions i seguint treballant. L’Ajuntament i els seus serveis hem de ser-hi, hem de continuar amb la nostra tasca, així com a d’altres barris, i en col.laboració amb les entitats del barri. I és veritat que quan hi ha un conflicte de seguida es parla, però també hem de recordar que tenim un munt de persones (tècnics i tècniques i de les entitats) treballant al darrere. 

Creus que hi haurà, en el futur, una alcaldessa a Terrassa?

Espero que sí que n'hi hagi alguna. En les properes eleccions, que són d’aquí un any, crec que totes les caps de llista seran dones, excepte jo. Dels partits que es presentaran, per primer cop totes seran dones, menys jo. Sí, algun dia seria bo. Jo em considero feminista. 

Què aconsellaries a una persona que vol fer política?

Què li aconsellaria? Doncs d’entrada que no anés a un partit polític sinó que fes voluntariat, s’impliqués amb les entitats socials. La política no és només la política que es fa a les institucions, la política al final és la que fas amb la resta de la gent, amb un compromís amb la societat des de molts àmbits. Treballar i implicar-se per les causes socials i justes que hi ha a la societat, i a partir d’aquí, implicar-te en un partit, però sobretot recomano que sigui en l'àmbit local, que és quan es fa política des de la trinxera, des dels problemes de la gent i és quan veus el resultat immediat de les decisions que prens. En definitiva és des d’on es canvia el món. A on es fan les accions concretes sobre els grans problemes globals és des del món local. 

Penses crear més espais a la ciutat, com per exemple instal·lacions esportives, per als i les adolescents?

Sí, de fet a nivell d’esports tenim dèficit d’espais i d’equipament esportius i estem, poc a poc, primer de tot, recuperant el que tenim perquè durant molts anys hi ha hagut manca de manteniment, estem remodelant espais abans del Mundial d’Hoquei com l’Estadi Olímpic. De fet, des de fa trenta anys, des dels JJOO, que no es feia cap actuació. El camp de Les Fonts, que vam estrenar fa poc, es trobava en males condicions, i a Can Jofresa estem cobrint tota la part de la pista d’atletisme. Estem fent moltes accions perquè hi ha moltes demandes i ens trobem que hi ha equips que han d’entrenar fora de la ciutat i això no ens agrada gens. També hem de dir que qui té la competència dels equipaments esportius és la Generalitat, encara que la gent pensi que és l’Ajuntament, i la Generalitat fa més de 12 anys que no fa inversions a Terrassa. I els demanem que també actuÏn. Per exemple, al Mont-Perdut s’ha de construir una pista coberta que serveixi per al barri però també com a gimnàs per a l’escola, i portem 20 anys esperant-la. La meva funció com alcalde també és apretar a les altres administracions perquè facin el que creiem que és just i necessita la ciutat. 

Què penses dels i les adolescents? 

Jo crec que… sempre es diu que els adolescents i els joves són el futur però també són el present, vivim aquí i és necessari que hi hagi espais on es pugui sentir la seva veu. A Terrassa tenim el Consell de l’Adolescència que es un òrgan on teniu representants i presenteu propostes o us fem arribar les nostres, però sobretot es tracta de sentir la vostra veu. També estem redactant el Pla de la Infància. Volem que us impliqueu en activitats de tot tipus perquè estigueu presents i feu sentit la vostra veu. 

Com veus l’ús que tenim els adolescents de les xarxes? 

Aquest és un gran tema. Les xarxes s’han de regular. No hi ha normes i lleis que valguin i és un campi qui pugui. S’haurien de marcar alguns límits d’edat més clars que no siguin els 18 anys i que la persona adolescent les pogués fer servir. Hi hauria d’haver més control perquè també són espais on hi ha  assetjament, manques de respecte, fets molt complicats de controlar per l’anonimat i els Estats haurien de fer lleis de més control. Les xarxes són el millor i el pitjor. 

Quin futur esperes per la nostra ciutat? Com t’agradaria que fos? 

Jo el que somio és una ciutat on totes les persones que hi viuen puguin tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats, perquè encara malauradament tenim sectors i territoris on això no es produeix per igual. Per això, des de l’Ajuntament, la nostra feina és que hi hagi aquest equilibri i que les persones tinguin els drets bàsics garantits: l’educació, la sanitat, tenir un plat a taula cada dia, una cosa molt bàsica, i això vol dir un esforç molt gran en la despesa social. Crec que a Terrassa hem fet una aposta molt clara en aquest sentit. Somio amb una ciutat on hagi justícia i igualtat. 

Penses que Terrassa ha canviat des que ets alcalde? I si és així, com? 

Jo crec que sí. Clar, he estat alcalde en dues etapes. Una etapa anterior en un altre partit i ara aquests tres en TxT. Són temps molt diferents perquè a la primera etapa ens va tocar una crisi econòmica molt forta amb totes les seves conseqüències i ara, en aquests dos anys, una pandèmia que no esperàvem per res. Mai ens havíem imaginat que hauríem de gestionar una pandèmia d’aquestes característiques.

Tot i així i crec que en alguns temes, com per exemple el de la neteja, la ciutat no està com estava fa dos anys i mig. Encara hem de millorar molts punts negres, però era un problema cada cop ho és menys. Han baixat un 70% les incidències i queixes per neteja.

Quin sentiment vas tenir per primer cop quan vas ser alcalde? 

El primer cop que em van investir com a alcalde, recordo que després de la investidura vaig entrar al despatx i realment quan mirava aquell espai, que en definitiva és un espai que reflexa la història de la ciutat, que ha tingut alcaldes importants –com en Manel Royes, que va ser un referent  per mi perquè va estar vint-i-tres anys d’alcalde–, vaig notar el pes de la responsabilitat, de la història, i a més en aquell moment tenia 32 anys, era molt jove, i vaig sentir molt vertigen i un punt de por, en el bon sentit de la paraula. Tan jove i tanta responsabilitat a un lloc per on han passat persones tan importants i referents meus… Però vaja, només em va durar cinc minuts perquè de seguida em vaig posar a fer coses.

Com veus el paper de les dones a l’Ajuntament? Ara n'hi ha més…

Sí, sí ara n'hi ha moltes més. Crec que són el 50% i ha hagut èpoques que hi ha hagut més dones amb càrrecs de responsabilitat que homes. Als càrrecs de comandament hi ha també moltes més dones, mai n’hi havia hagut tante,s i amb càrrecs de direcció potser ja som més dones que homes, tot i que tenim un àmbit que és la Policia que encara hem de fer esforços perquè està molt masculinitzada, però en general l’Ajuntament de Terrassa, està molt avançat en aquest tema (com hauria de ser a tot arreu). 

Com valores la teva tasca? 

Que difícil! Quina nota em poso a mi mateix? (Riu)… Jo estic satisfet i content de la feina que faig, però també, com deia abans, la pandèmia ha fet que molts projectes que teníem, moltes iniciatives, moltes propostes ambicioses del programa de Govern, no s’hagin pogut fer. Es faran però no amb el ritme i el calendari que haguéssim volgut. I aquest fet també genera un punt d’insatisfacció perquè teníem un programa molt ambiciós en el que havien participat més de vuit-centes persones per canviar molts àmbits i, clar, tinc l’espina clavada. Per això, ara esperem que puguem començar a reactivar molts  projectes que tenim i que es comencin a veure.

Deja una respuesta

Your email address will not be published.