/

La Quedada, amb Clàudia Vega i Martí Atance

Fet per: Clara Arcos

Fa unes setmanes es va estrenar la segona temporada de Merlí “Sapere Aude”, de Movistar Plus. La sèrie va dirigida a joves i està protagonitzada per Carlos Cuevas (Pol Rubio). És un spin off de la sèrie de Merlí.

El dijous 29 d’abril vam tenir l’oportunitat d’assistir en format online a “La Quedada” de Junior ReportGo, on diversos redactors RED van entrevistar dos dels actors de la sèrie: la Clàudia Vega i en Martí Atance.

Aquestes són algunes de les preguntes que van respondre:

Amb quins adjectius definiríeu aquesta nova temporada i per què?

Martí: Jo crec que uns dels adjectius és transparent.

Clàudia: Jo crec que un d’ells és la por, la por amb dues cares.

Com ha sigut rodar una sèrie amb tantes trames amoroses amb el tema de la Covid?

Martí: Havíem de ser molt responsables.

Clàudia: Cada Setmana ens feien un test d’antígens. Però si havies de fer-te un petó o una escena de sexe, tres dies abans t’havien de fer una PCR. Ho tenien tot controlat.

Seguiu mantenint una bona relació amb els vostres companys de rodatge?

Clàudia: La veritat és que si, vam encaixar molt bé a la primera temporada i no hem fet més que créixer. Són persones meravelloses i és magnífic. Gent de la teva edat, que li agrada el mateix que a tu, amb les que tenim coses en comú… Llavors em sembla súper guai.

Martí: També amb tot l’equip, amb tots ells súper guai. Hem establert una relació que més o menys una vegada al mes anem a dinar junts. I, de tant en tant, anem quedant així en solitari. Això i el fet que siguin deu setmanes d’anar a tope, fa que siguin amistats per tota la vida. Estic molt content.

Si tinguéssiu els vostres personatges davant, que els hi diríeu?

Clàudia: Jo probablement li diria que es portés millor amb els seus pares. Jo tinc molt bona relació amb el meu pare i per mi la família és molt important. I també li preguntaria com ho fa per ser tan valenta en alguns moments.

Martí: Jo li hauria fet una colleja i li hauria dit; “espavila que se’t pixen a la cara”. Però d’altra banda, també li diria que m’agradaria saber com té aquesta patxorra a vegades, que moltes coses li siguin igual. A vegades va bé ser així i passar una mica de tot.

Com us vau atrevir a presentar-vos a un càsting?

Clàudia: En el meu primer càsting, jo tenia nou anys, estava fent un casal d’estiu d’Esport i feien càstings per una sèrie. Totes les meves amigues hi anaven, i jo vaig dir-me, doncs anem-hi. No m’ho vaig pensar, no sabia què era un càsting, no en tenia ni idea, però deia; “tu tira i ja t’ho trobaràs”. Li vaig preguntar al meu pare si podia fer-ho, em va dir que sí, i m’hi vaig presentar.

Després vaig anar fent més càstings i vaig anant descobrint què era. Va ser una mica a l’aventura.

Martí: El meu primer càsting va ser amb 10 anys a una obra de teatre. A més recordo, que jo feia una extraescolar al cole i allà ens van cridar a un nen d’un any més i a mi per fer aquell càsting. Jo era petit, i no m’enterava de res.

L’endemà, en arribar a classe, vaig veure el nen amb qui vaig fer el càsting a la classe del costat plorant d’alegria perquè l’havien agafat. Llavors jo em vaig dir; “si a ell l’han agafat, vol dir que a mi no”. Llavors així és com vaig descobrir que no m’havien agafat, i alguna cosa dins meu em va fer un clic de dir, si em vull dedicar a això, em passaran aquestes coses. Quan vas a un càsting, hi vas sabent que el més probable és que no t’agafin, el percentatge que t’agafin és mínim. Jo sempre vaig segur del que vaig a fer, a creure’m molt el que vaig a fer, però sabent que el més possible és que no m’agafin. I des de petit ho he tingut bastant clar.

De quina manera, ser actriu/actor, ús ha canviat la vida pel que fa a la relació amb amics, família…?

Martí: Quan entres dins del món de la interpretació, entres en una petita bombolla on has de vigilar una mica perquè és molt fàcil que no en surtis. Comences a fer una cosa, després et diuen de fer-ne una altra… I siguem sincers, hi ha gent d’aquest sector que es creuen estar a dalt i es creuen que són els reis del món i vas una mica flotant. A mi el que m’agrada és que des de petit, he tingut el meu grup d’amics i són els mateixos que continuo tenint ara. Llavors ens tractem tots per igual. Jo us recomano que tingueu sempre aquesta bombolleta d’amics que et baixin a tocar de peus a terra.

Clàudia: Quan estic en un projecte em passa que desaparec del món. Em passo  tantes hores i tanta estona amb aquesta gent, que em costa molt recordar que existeix el món, llavors sí que és veritat que tenir algú fora que et digui; “ei! Existim”, et torna a la realitat. I això és essencial.

Tot i així, jo sento que a mi, el fet de ser actriu, m’ha permès entrar a un món que m’ha donat l’oportunitat d’expressar-me davant de la gent i entendre les emocions. Crec que, a part, m’ha ajudat a viure i entendre el meu voltant i això es súper guai.

La sèrie ha tingut bastant èxit, a partir d’aquí, heu sigut més reconeguts pel carrer? Si és així, com ho heu viscut?

Clàudia: Si estem junts sobretot, sí que hi ha alguna miradeta. Però tampoc ha sigut el “BOOM”. Això no ha estat el Merlí original. Allò sí que va ser una bogeria.

Martí: Jo crec que el fet que últimament hi hagi tanta producció, t’oblides més ràpidament dels actors.

Ha estat un plaer poder connectar-nos amb ells, una experiència molt divertida per a nosaltres, ja que ens agrada molt la sèrie i poder conèixer una mica més els protagonistes i el seu punt de vista, ens ha fet molta il·lusió.

Volem donar les gràcies al Junior Report i a la Clàudia Vega i en Martí Atance per aquesta oportunitat.