Per: Adrian Fernández, Mireia Orihuela, Roger Coscolín, Sergi García i Martina Piccorelli
Leonisa Gómez és una senyora de noranta-dos anys que viu al barri del Poble Sec de Barcelona. Va néixer a un poble de la província de Teruel molt petit anomenat Formiche Alto. Va viure la Guerra Civil Espanyola i la postguerra, moments molt durs que afronta amb coratge. Parlem amb ella perquè ens expliqui com ho va viure.
Com et relacionaves amb els teus amics sense tenir mòbil?
Quan tenia 7 anys va començar la guerra i a casa meva hi havia la central telefònica dels soldats, amb ells parlava per telèfon i amb els meus amics per carta.
Com vas viure la guerra? Ens pots explicar alguna anècdota?
Vivia a 30 quilòmetres de Teruel i quan hi havia avions i soldats ens posaven en un refugi al costat del riu. A casa meva hi vivíem la meva família i cinc o sis persones més. Vam haver de caminar de Teruel fins a València i va ser horrorós.
Recordo un dia que estava jugant al pati, llavors la meva mare va venir plorant i em va dir que la meva àvia havia mort.
Tu i els teus amics vau patir de la mateixa manera la guerra?
No hi havia molts amics. Els únics amics que tenia eren els soldats, que ens portaven caramels, i la meva família. Vam haver d’anar d’Aragó a València. Vaig tenir una infància on no vaig tenir temps de pensar en jocs.
Menjaves pa blanc o pa negre?
No menjava gairebé res, ho vaig passar molt malament, teníem diners però no servien per res. Un dia el meu tiet ens va portar un pa d’amagat i tots ens vam posar super contents.
Teníeu telèfon?
Hi havia un telèfon al poble i vaig aprendre a parlar per telèfon amb els soldats.
Quin era el tipus de roba que es portava? T’agradava?
Era elegant. La meva parella feia els patrons i jo cosia els vestits. Sempre portava vestits sencers, els pantalons eren pels militars.
Vas treballar, si és que sí quina o quines feines vas fer?
Vaig treballar de cangur a casa de gent rica, també vaig treballar de modista i vaig cosir coses per botigues.
Quines eren les teves obligacions?
Ajudava a casa, feia ganxet i feia feina al camp perquè tenia molta traça.
Com vas conèixer la teva parella?
Anava passejant per les Rambles de Barcelona amb les meves amigues i vam anar a un centre de ball, allà hi havia una fila de nois esperant per ballar amb les noies, entre ells el meu marit, vam ballar, ens vam fer amics, ens vam enamorar i ens vam casar.
Per acabar Leo, a l’escola us ensenyaven les mateixes coses que ens ensenyen a nosaltres?
Vam estudiar la regla de tres, vaig aprendre a brodar, recordo que un dia vaig brodar una cortina i vaig aprendre a llegir de camí cap a València, llegint els cartells que indicaven el camí.
*Aquesta entrevista va ser feta telefònicament la qual cosa va dificultar una mica la tasca de redacció, tot i que la Leo es va mostrar molt participativa, amb moltes ganes d’explicar coses.
