Lluís Jordana, director del Col·legi Lestonnac Barcelona: “Jo mai havia pensat ser director”

Una entrevista que parla des de les pròximes modificacions a l’escola fins a la vida personal d’en Lluís Jordana, el director del Col·legi Lestonnac Barcelona

Entrevista realitzada per: S.Llena, D.Dehaini, S.Güimil, A.Losada i C.Bayarri.

Hem tingut l’oportunitat d’entrevistar al director de Lestonnac de Barcelona, en Lluís Jordana. En aquesta desitjada entrevista, el director s’ha obert i ens ha explicat curiositats de gran interès, com ara el funcionament de l’escola o els propers canvis d’instal·lacions.

Per què creu que el model pedagògic, SIGNA, és el més adequat per la situació i la societat en què vivim?

El model SIGNA està al servei dels diferents perfils de l’alumnat per a què surtin preparats competencialment. A més, té en compte les característiques socials i personals i les expectatives de cadascú. El model SIGNA no és exclusivament una metodologia, sinó que més aviat en són diferents depenent de l’edat, la matèria o el propi alumne ja que apostem per la personalització de l’aprenentatge. La prova està en què els resultats són molt bons.

Quin seria el punt fort d’aquest model? Hi ha algun aspecte que li agradaria modificar?

Sempre és millorable, per exemple, estem començant a treballar des de fa un parell d’anys en un pla per alumnes amb Altes Capacitats. Fins ara era un tema poc conegut.

Quan parles sobre alumnes amb Altes Capacitats, et refereixes als superdotats?

Sí, però la paraula “superdotat” sona molt de pel·lícula i sovint s’associa a un “superalumne/a”, una “supernoia” o “supernoi”. Per entendre’ns, les altes capacitats, a vegades, poden ser d’un àmbit molt concret: un alumne pot ser talentós en un àmbit i si té una gran capacitat intel·lectual en gairebé totes les àrees de coneixement parlarem d’un alumne «superdotat» o «superdotada».

El model SIGNA ha estat idea de la Companyia de Maria i la nostra escola l’ha implementat a la pràctica?

SIGNA Lestonnac és un model relativament jove -set o vuit anys- perquè els models s’han d’anar fent en funció de l’època. Sens dubte, el model metodològic actual és diferent al del segle XX. Mai perdem de vista que el model està al servei de l’alumne i ha de fonamentar-se en evidències. Ara bé, malgrat els temps i les metodologies canviïn, el que no es modifica és la filosofia de fons. Per això, des de l’inici sempre hem posat l’alumne com a protagonista de l’aprenentatge i sempre hem treballat la part humana, la dels valors, la de l’acompanyament, perquè creiem que aquest és el millor camí de l’educació.

D’ençà que vas començar al capdavant d’aquest col·legi, ha canviat molt la forma d’ensenyar i de treballar?

Jo crec que sí. Des que vaig entrar fins ara ha canviat moltíssim. Perquè veníem d’un model on bàsicament el que hi havia eren exàmens que definien si aprovaves o suspenies. Quan jo vaig entrar fèiem cinc avaluacions: tu podies aprovar aquestes cinc i tenir un examen final al juny; i si el suspenies, suspenies la matèria. Podia donar-se el cas que un alumne tingués un set a cada avaluació i que, si l’examen final li sortia malament, aleshores suspenia. Això ha canviat per complet: en aquest moment, l’avaluació forma part del procés d’aprenentatge i, per això, és processual, competencial, d’habilitats i coneixements, de treballs cooperatius i també d’individuals… Els continguts també han canviat, ja que cada vegada “s’aprenen més continguts” però es transmeten d’una forma més competencial. Què és important de l’anglès? Saber molta gramàtica o parlar-lo i entendre’l? Tot, però el que sens dubte és fonamental és parlar-lo i entendre’l per poder-nos comunicar millor.

En aquests dos últims anys, l’escola s’ha hagut d’adaptar a la nova normalitat. Ens agradaria saber com l’escola es va actualitzar i va digitalitzar l’aprenentatge. 

Vam tenir “la sort” que en el curs de la pandèmia, al setembre, ja havíem començat a treballar a nivell intern amb el professorat l’entorn G-Suite. Per tant, quan va venir el confinament, el professorat ja portava sis mesos que s’estava formant en aquest entorn digital. A partir d’aquí, és veritat que tots vam haver d’aprendre perquè de videoconferències i de clases online, mai n’havíem fet. Per tant, a base de moltes hores, esforç, dedicació, ganes i provatures per veure què funcionava bé i què no, ens en vam sortir. 

Amb quins obstacles us vau trobar a l’hora de fer aquest salt? Estava previst digitalitzar a aquest nivell l’escola, o hauria estat d’una forma més escalada?

Com ja havíem començat la formació del professorat en l’entorn G-Suite tot va ser molt més senzill. Potser vam haver d’accelerar una mica la formació a causa de la pandèmia, però partíem d’una bona situació. La gran diferència entre nosaltres i les altres escoles és que el professorat es va preparar d’abans i tot va ser de forma més escalat. Avui dia, seguim treballant aquest pla digital i per això, com a escola, hem dotat les aules de pissarres digitals o hem renovat els ordinadors del professorat, que són coses que s’han potenciat moltíssim. 

Cada estiu es fan una sèrie de reformes que pretenen millorar l’espai de treball i descans dels alumnes i docents. En Lluís ens parla sobre els canvis més rellevants que ha patit l’escola, també de properes obres i nous plans per actualitzar i modernitzar l’escola. Molts d’aquest projectes són poc coneguts, així que podríeu ser dels primers a l’escola a saber-los.

L’escola està en constant canvi, quin creus que és el major canvi estructural que s’ha fet en els últims anys?

El canvi més important en el sentit estructural és el del pati cobert. Ens ha donat molta més qualitat i superfície. Si recordeu, de petits potser havíeu de fer pati a les terrasses, ja que, a baix, només hi havia un pati. Ara, en canvi, tenim pati cobert i el descobert. Una altra reforma molt important que es va fer ara ja fa uns anys és el menjador. Abans era equivalent a dues o tres aules del segon pis. Finalment, ens estem adaptant a la filosofia de les classes obertes, i per això, cada cop són més obertes i lluminoses. Un bon exemple serien les noves classes de batxillerat.

Hi ha alguna infraestructura pendent que et faria especial il·lusió fer o modificar? Per què?

Estem començant a fer aules verdes, que consisteix a reconvertir les terrasses en espais verds, llocs on els alumnes puguin estar en un ambient que sigui diferent a l’habitual i on puguin aprendre d’una forma agradable. Ja hem començat aquest projecte amb infantil i la llar d’infants, però està previst fer-ho al segon, al tercer i al quart pis. En aquests espais l’alumnat podria estar perfectament amb el professor fent classe o llegint.

Cap a on avança l’escola? S’està conduint l’escola cap a un futur més verd i sostenible?

Sí, de fet aquest any som la primera escola que té un certificat AENOR en la seva cuina i menjador. Els espais oberts no només són per una qüestió climàtica, sinó que també és per una qüestió emocional. El fet de tenir espais agradables on poder estar amb els amics i amigues xerrant, llegint… ens fa sentir bé i a gust. De fet, l’experiència que tenim a infantil és que tots els mestres volen anar a l’àrea verda perquè troben que els alumnes estan més tranquils, més relaxats.

Hi ha alguna mesura o idea per aconseguir aquest objectiu? Està previst fer algun espai verd?

Sí, tots les plantes tindran la seva àrea verda. Aquest projecte ja està bastant definit, però aquest Nadal l’acabarem de dissenyar. Un lloc on probablement s’instal·larà serà a la terrassa del segon pis, on estan les aules de batxillerat, ja que es podria utilitzar perfectament a l’hora del menjador per substituir la zona de les grades del pati mentre espereu per baixar a dinar. A banda de ser un espai d’esbarjo, també es pot utilitzar per fer alguna estona de classe més lúdica, com ara, un treball en grups.

Tot seguit, us deixem un podcast amb la part més personal de l’entrevista, on en Lluis Jordana ens explica la seva trajectòria a Lestonnac Barcelona.

CLICA AQUÍ PER ESCOLTAR EL PODCAST

Deja una respuesta

Your email address will not be published.