Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, amb l'alumnat de l'escola Fedac Sant Narcís
/

Marta Madrenas: “El màxim al que pot aspirar una persona que s’estima Girona és a ser alcaldessa de la ciutat”

Marta Madrenas va néixer l’1 de novembre de 1967 a Girona, és llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, així com també és agent de la propietat immobiliària, advocada i docent. Va ser presidenta del Col·legi d’API de Girona del 2003 al 2010 i vicepresidenta del Consell Català de COAPI entre el 2003 i el 2010. Des del 18 de març de 2016 és alcaldessa de Girona i des del desembre del 2017 és diputada al Parlament de Catalunya.

Xènia Lobo, Jaume Pascual, Laura Garcia i Lucía Corbalán

LU: En primer lloc, com es troba en general?

Em trobo molt bé i com a alcaldessa de Girona molt forta i molt valenta després d’aquests moments tan difícils. La ciutat es torna a activar i a dinamitzar i això em fa sentir molt feliç. La gent torna a estar una mica més contenta, tot i que hi ha moltes dificultats, però estic molt forta per intentar ajudar la gent de Girona tant com pugui.

LU: Hi ha molta feina a l’Ajuntament en aquest mes de maig?

Sí, aquest mes de maig tenim moltíssima feina a l’Ajuntament, ja que hi ha un esdeveniment vital per la ciutat: Temps de Flors. La gent surt molt i es mou molt perquè van a restaurants, botigues i compren moltes coses. Moltes famílies de Girona depenen econòmicament d’aquests dos esdeveniments i han de sortir molt bé. La setmana vinent ja comencem, com ja sabeu, Temps de Flors, i estem tot l’Ajuntament bastant tensionats perquè surti perfecte. El pic de l’economia de Girona ha d’estar com abans de la pandèmia per anar bé.

JP: Aprofitant que ha sigut Sant Jordi, t’han regalat o has regalat algun llibre?

Sí, me n’han regalat, me n’he comprat i n’he regalat. Jo em vaig comprar Cendres, d’Aurora Bertrana, que no s’havia publicat mai. M’agrada anar llegint llibres d’autora, ja que a vegades costava de trobar-ne. També em van regalar el llibre de la meva neboda, que es diu Transgressores, que va sobre el tema de les identitats sexuals i de la llibertat de cadascú. També me’n van regalar dos més sobre el procés d’independència, de Gonzalo Boye. Jo en vaig regalar un que es diu la Capsa Vermella, que és de fotografia de la guerra dels republicans. Crec que vaig encertar.

LA: Després de Sant Jordi ve Temps de Flors i et volíem preguntar si enguany serà com abans de la pandèmia?

No exactament, però s’hi assemblarà molt, perquè encara no hem pogut posar com a espai obert de visita aquells patis que no podem assegurar un recorregut d’entrada i de sortida. Tots els patis amb un recorregut d’entrada i sortida estaran tots oberts, així com tots els exteriors. Hi ha alguns patis que lamentablement no estaran oberts, ja que ens hem de seguir preocupant per la Covid i per la nostra salut, ja que és el més important. Hem volgut mantenir, doncs, aquest punt de prudència. 

La part positiva és que anirem a molts més barris, volem que el màxim de veïns i veïnes se’l facin propi. Ho fem molt en col·laboració amb les entitats ciutadanes i les associacions de veïns. És important remarcar que un esdeveniment com el Temps de Flors no es fa cap part del món, ja que tot es fa a través del voluntariat. La feina de les àrees, l’organització i el lideratge és un mèrit. Hi participen més de 1.000 persones voluntàries, això és l'1% dels veïns de la nostra ciutat. Per tant, no és un projecte, sinó que és part de la ciutat i de tots els veïns i veïnes.

L’alumnat de l’escola FEDAC Sant Narcís i del Col·legi Bell-lloc amb l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas

XL: Mai ha pensat en presentar-se a un càrrec polític més alt?

Per mi més alt que un càrrec com el d’alcaldessa de Girona no existeix. És el màxim que pot aspirar una persona que s’estima Girona.

LU: Quins plans sobre la taula hi ha pel futur de Girona?

Uff! Puc parlar per àmbits, perquè en cada àmbit tenim plans molt potents. Començaré amb l’àmbit de les persones. Hem presentat molt recentment un programa que inclou un munt d’accions, algunes de les quals ja hem iniciat, algunes les estem acabant de treballar i d’altres ni les coneixem. El programa portarà per nom “A Girona ens cuidem". Li hem volgut donar un nom que s’entengui. Contindrà un munt d’accions per cuidar les persones. No només les persones en risc d’exclusió social, que també les hem de cuidar. Tothom ha de tenir els seus drets i les seves necessitats bàsiques cobertes. A vegades sembla que els Serveis Socials només va destinat a persones amb risc d’exclusió. Les administracions tenim l’obligació de protegir. Però nosaltres volem anar més enllà. Per exemple, a la gent gran o les persones amb discapacitat, que tenen necessitats concretes. A vegades no les tenim prou en compte. Si les ajudéssim amb aquestes petites necessitats, la seva vida seria una mica millor. Se sentirien molt més feliços. Aquesta és la meva obsessió, que els ciutadans i ciutadanes de Girona se sentin feliços.

També hem de ser conscients que hem de cuidar els cuidadors, perquè hi ha molta gent gran que viu sola, i que tenen persones familiars o professionals que les cuiden, la majoria de les quals dones. Aquí volem generar espais de desconnexió i millorar la situació de les persones que es dediquen a la cura de la gent gran, i per altra banda millorar també les condicions en els casos en què aquesta tasca l’assumeix la família. Per exemple, organitzant cursos i espais de formació, entre molts altres.

El segon projecte és la diversificació de l’economia. La ciutat de Girona es basava en comerç i hosteleria, i para de comptar. Es necessita una economia més robusta. Per això estem treballant molt intensament en desenvolupar el sector de la cultura (professionalitzar), la tecnologia, la digitalització, el sector de l’economia circular o de la gestió de residus, entre d’altres. 

El tercer bloc és el de la sostenibilitat i la mobilitat sostenible. Ho vam fer amb un programa nou que vam fer fa tres anys, que es diu Edificat. Consisteix en poder fer els habitatges més sostenibles des del punt de vista energètic i treballant des d’una mobilitat sostenible, ja sigui amb més autobusos o també amb la implantació de més estacions de Girocleta. La nostra obsessió és el dinamisme econòmic i la reducció de l’atur. Estem tenint molt bons resultats, de fet, estem obtenint uns rècords històrics de més persones afiliades a la Seguretat Social. Pel que fa a l’atur, estem força bé.

JP: Què creus que haurien de fer les escoles amb la nova llei del 25% de castellà a les classes?

Catalunya som una nació, no perquè sí, ni perquè ho digui ningú. Tenim una llengua i una cultura pròpia, això és el que ens identifica com a nació. La nostra llengua és el patrimoni més important que tenim els catalans i les catalanes. No són les persones que porten cognoms catalans o que han nascut a Catalunya, ni les persones que parlen exclusivament el català. Per mi un català és la persona que viu a Catalunya o inclús que no hi visqui, però que vol ser català. És indiferent el país o la religió o la teva llengua materna, si tu creus que ets català, tu ets català.

Torno al principi i responc la pregunta. Condemno absolutament la sentència injusta i que no té cap sentit d’obligar a res respecte a les llengües, a res. Critico de forma intensa el que vulguin fer alguns partits. Que vulguin fer política en un patrimoni com el català. Critico a tots els partits, que solen fer molt mala política, respecte a les llengües. 

Critico que des de l’Estat espanyol no s’estigui treballant intensament per protegir la llengua catalana. L’haurien de difondre per fer-la més extensa i que tothom la conegués. S’hauria d’estudiar alguna cosa de català, de gallec i d’euskera a totes les escoles d’Espanya. Per tant, la meva resposta és que em sembla absolutament catastròfic, que som, en definitiva, una llengua minoritària en el món, que tots veiem com cada any algunes llengües minoritàries desapareixen i que si permetem atacs a la llengua i que es pugui veure perjudicada en el seu ús, no estarem dignes, hereus de tantes generacions que han lluitat per mantenir la nostra llengua i la nostra cultura. No haurem sigut dignes d’aquesta herència que ens han transmès. Per tant, faré tot el que estigui a les meves mans per protegir la llengua catalana. 

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, responent les preguntes dels redactors del FEDAC Sant Narcís Report

LA: Creus que haurien d’invertir més en psicologia? Hi hauria d’haver més psicòlegs a les escoles?

Sí, crec que no només als centres escolars i més veient el que ha passat després de la pandèmia. Ja abans passava que la salut mental no estava essent abordada amb prou potència com hauria de ser, segurament per la manca de recursos. No és més urgent qui es trenca una cama que qui té una depressió. Hi ha l’estigma de la salut mental i encara hi ha gent que no ho entén. És una malaltia com una altra. Tradicionalment no ha estat així, però de mica en mica anem millorant. Precisament al Santa Caterina tenim una unitat pionera del que és la salut mental. Treballen amb unes teories completament diferents a les clàssiques.

A Girona ja hi ha una visió diferent, però falten més professionals en aquest àmbit, i més després de la pandèmia que tots hem viscut. Tothom s’ha tornat més insegur i hi ha més alarma social. Té a veure en com ens sentim tots. Doncs això en tots els àmbits després de la Covid. Tot i que sabem de primera mà que són recursos insuficients. Vosaltres ho heu viscut en primera persona i ho heu patit molt. D’alguna manera, tothom necessita més reforços en la part de l’autoestima. 

LU: Com ha comentat, encara no són suficients els recursos sobre l’àmbit psicològic i l’ajuda psicològica que hi ha als centres i que creu que n’hi hauria d’haver-hi més… ara pregunto, és aquest un dels plans que hi ha per al futur de Girona?

Els Ajuntaments tenim les competències que tenim, però la competència de salut és de la Generalitat de Catalunya. Els ajuntaments ens hem d’assegurar que tinguem els recursos necessaris. Per tant, demanem tenir tots els recursos dels ciutadans i és important que tothom estigui coordinat i prioritzar sempre. 

Jo he d’exigir a la Generalitat i sóc molt pesada demanant més recursos. Això vol dir incrementar els impostos, ja que no hi ha cap més manera. Tampoc és el moment d’augmentar els impostos, ja que la classe mitjana-baixa no està visquent el seu millor moment i no seria correcte. Estem en una situació complexa i ja s’han augmentat molt els impostos de la Generalitat. S’ha millorat en salut, en serveis socials, en recerca, en cultura… tots han augmentat.

Tot i això, tenim dèficit fiscal. Els impostos recaptats de les persones que treballen a Catalunya van a Espanya i d’Espanya se’ns retorna a Catalunya molt menys del que ens correspondria. Si no passés això, podríem construir un estat del benestar molt més musculat com el que ens mereixem.

Us volia felicitar perquè ho heu fet de forma molt professional, a més heu fet com una mica d’introducció, que sempre està molt bé. Moltes gràcies!

Deja una respuesta

Your email address will not be published.