//

Miquel Pueyo: “Sempre he defugit la condició de polític professional”

Els redactors i redactores del Dada Report entrevisten al paer en cap de Lleida

Per: Arnau Plana, Carla Monedero, Andrés López i Ainhoa Lapera

Miquel Pueyo i París és l’actual alcalde de la localitat de Lleida. A part d’exercir com a tal, és professor, escriptor i pare. Endinseu-vos aquesta l’entrevista per aprendre més.

S’ha vist molt afectat el pressupost de les llums de Nadal per la pujada generalitzada del preu de la llum?

És una pregunta molt interessant. Segur que s’ha vist afectat per què tot s’ha vist compromès per la pujada del preu de la llum, però aquesta no és la nostra principal preocupació econòmica.

Quina ha sigut la seva actuació amb el sistema de recollida “porta a porta”? Ha sigut la millor manera de gestionar els residus, tenint en compte els resultats?

El sistema es va iniciar al final del mandat anterior i es va començar a Ciutat Jardí i als valls. És un sistema que s’ha anat estenent per moltes comunitats i té molts problemes. Però té bons motius per continuar com el control de l’acumulació de residus i l’aplicació de la normativa de la UE que cada vegada cobrarà més diners per enterrar residus barrejats. Aconseguim un resultat entre un 60% i 70% d’efectivitat separant residus. És l’única manera que tenim d’aconseguir un sistema sostenible.

Hi ha prevista la construcció d’un nou institut a la zona de Cappont, però sembla que la tendència és que les ràtios per classe baixin per la disminució de la natalitat. No hi ha prou oferta de places a la ciutat per cobrir la demanda actual tot i la nova situació demogràfica?

Fa poc el conseller d’educació va a la nostra ciutat per confirmar el compromís de construir un institut de secundària a Cappont. Cappont fa molts anys que reclama un institut propi. És veritat que la natalitat ha baixat i que la forma de suplir aquestes places és amb famílies estrangeres d’altres països. A les famílies no els fa gràcia el desplaçament dels fills i filles i moltes vegades les activitats complementàries fan que aquests no es quedin al camp escolar perquè el seu entorn és a Cappont. Creiem que Cappont es mereix un institut propi.

S’ha previst ampliar el carril bici a altres indrets de la ciutat?

Sí, no és que s’hagi previst, sinó que és imprescindible. Molts centres escolars reclamen un carril bici que arribi fins on estan ubicats. Falten connexions entre ells. L’objectiu és completar aquest cercle i que també tots els campus de la Universitat de Lleida estiguin enllaçats. Els fons europeus per lluitar contra els efectes de la COVID aniran a completar aquest carril. En una societat amb una mobilitat sostenible és essencial potenciar l’ús d’aquests vehicles.

Creu que Lleida és una ciutat atractiva pel turisme? Què està fent Lleida per promocionar-se?

Lleida d’entrada és una ciutat atractiva per viure i crec que a Lleida es viu bé. En 15 o 20 minuts es pot arribar a gairebé tot arreu. Això no és freqüent en altres ciutats. Entenem que és una ciutat amable per viure. No és mèrit de l’ajuntament tot això. El turisme no és només anar a visitar la Seu Vella, sinó veure altres maneres de viure, veure botigues, passejar. Lleida no ha estat un punt d’atracció turística com a Barcelona. Però és un punt estratègic i la gent pot venir a visitar-la un cap de setmana. Segons Europa, el nostre paisatge és molt infreqüent i té molt interès. Tenim un turisme ornitològic molt atractiu i freqüentat. Altres ciutats tenen també problemes en relació amb el turisme i està clar que nosaltres podem millorar el nostre, però evidentment no som un centre turístic al nivell de Barcelona. Tanmateix, hem vist com pel tancament el no dependre del turisme pot ser positiu.

Quins són els propers projectes urbanístics de la ciutat? S’ha parlat de canvis als voltants de l’estació de trens i Rambla Ferran. És així? Ens pot explicar què hi ha previst construir?

Aquests dos anys han estat negatius per a tot el món. Podríem haver anat més de pressa, però volíem protegir a la ciutadania. La nova estació d’autobusos s’ubicarà al costat de l’estació del ferrocarril. Serà molt més gran. Més andanes i més serveis: recepció, cafeteria… Està previst fer-la al costat de l’estació de ferrocarril. El repte és aprofitar els antics magatzems per fer l’estació. En una segona etapa, hi ha una antiga farinera, que té molt interès. No s’incorporarà, però es vol restaurar i fer-la part del patrimoni. D’altra banda, volem millorar el comerç de la xarxa urbana, tot aprofitant que tenim un eix comercial dels més llargs d’Europa. Si sumem el Museu Morera que s’està acabant de construir, això suposaria reanimar tota la zona de la Rambla Ferran. També està previst construir un equipament comunitari per a múltiples usos que és un espai que podria albergar cent vint persones que no tenen sostre. A més cal tenir en compte que a l’estiu necessitem un espai per acollir a les persones que venen a recollir fruita. També tenim l’escola Cervantes que té uns problemes d’estructura i segregació escolar. La nostra intenció és tancar el centre antic i ampliar la part nova. En aquest moment, qualsevol obra pública afronta un risc per l’augment de les matèries primeres. Si aconseguim el pressupost, tenim previst construir,, en l’antic Mercat del Pla un Fablab, el qual ja s’ha construït en altres localitats de Catalunya.

Sobre la UE Lleida. Podríem saber quina és la situació actual i el futur del nostre Club?

Després dels deutes i els problemes hi ha una nova propietat al club que vol fer les coses millors. Som una ciutat amb molta força esportiva. És obligació de l’ajuntament, no només patrocinar l’esport d’elit, sinó que tots els nois i noies tinguin l’oportunitat de fer exercici.

Ara parlem de la Covid-19… Ha sigut difícil la gestió de l’oci nocturn amb la situació pandèmica? Quina és la seva posició respecte al tema? Per què?

Ha sigut difícil la gestió de la covid. Han sigut dos anys molt durs. Hi ha hagut molt patiment a part de l’oci nocturn i respecte de tots els sectors econòmics implicats que han tingut pèrdues. Hi ha moltes ganes d’anar-hi, sobretot per part dels joves, però heu de pensar en les persones que tenen setanta i vuitanta anys. Per vosaltres ha sigut molt dur perdre dos anys, però per ells ha sigut més dramàtica perquè ells estan al final del cicle. Ha sigut un sacrifici que heu hagut de fer, però heu de pensar en els majors. En tot cas preferiria un funcionament ordenat de l’oci nocturn, més que festes als pisos o al carrer.

Quina és la vostra opinió sobre l’eliminació de restriccions envers la COVID, com hem vist que estan començant a fer els països nòrdics?

La mesura de la corba de contagis ha baixat de forma notable i, per tant, és bo eliminar restriccions. Crec que hem hagut de combinar la salut de les persones i el dia a dia. És una bona notícia l’eliminació i que la covid quedi com una grip.

Pel que fa al tema de la pandèmia, en quina situació es troba la ciutat de Lleida i des de la Paeria com es valora l’impacte que ha tingut en l’àmbit de funcionament, d’infraestructures i sobretot a nivell econòmic?

Crec que han estat molt importants els períodes de regulació, els ERTO… ja que han protegit les famílies. Però, segurament, la societat d’avui és una mica desigual de la que va viure el principi de la Covid. Després, també hi ha una qüestió que em preocupa molt: la salut mental, no només en l’augment de trastorns, sinó també en general, en el punt de “quin és el sentit de la vida?”, “quina mena de vida jo porto?”… Hi ha gent que pateix, i, segurament, som una societat menys saludable de la que érem i afectarà el vostre futur. És un repte a superar.

Endinsant-nos en els joves i l’oci… S’ha plantejat netejar el riu i les seves vores per tal de conservar la natura lleidatana i aprofitar la zona del riu per fer activitats d’oci?

La canalització en general , està neta: es neteja regularment i es té cura de la gespa. Va haver-hi botellons, els quals vam haver de gestionar, no només amb intervencions policials, sinó també amb diàleg. Ho vam netejar i crec que la vora del riu, el qual freqüenta gent llegint, passejant… és un espai de gaudi. Lleida, en aquest sentit, crec que és una ciutat que ofereix un entorn per realitzar aquest tipus d’activitats.

A curt termini, quines propostes té respecte al futur dels joves?

La regidoria de joventut, a part d’activitats d’oci, també està treballant en altres aspectes, per exemple, ajudant a persones que volen formar cooperatives o volen accedir a tenir o llogar temporalment un habitatge, ja que és difícil per a les persones joves. També tenim l’Institut Salvador Seguí que ajuda a formar-se professionalment. a aquells joves que han vist interromputs els seus estudis.

Com va acabar exercint com alcalde? Des de sempre va voler ser alcalde? Ho tenia com un repte? Està satisfet de com han anat aquests dos anys i mig a la Paeria?

Havia estat diputat del Parlament de Catalunya i del govern de Lleida, però sempre havia defugit la política. Crec que aquests càrrecs els haurien d’ocupar persones diferents, establint sempre un període màxim de vuit anys,com en el meu cas, ja que considero que la política no hauria de ser una professió, sinó una ocupació. Però vaig retornar, acabant sent alcalde, després de l’1 d’octubre del 2017, quan vaig sentir que companys i companyes del meu partit, ERC, van acabar a la presó o a l’exili. A causa d’això, vaig sentir la responsabilitat per tornar i acceptar aquest càrrec. A més val a dir que, amablement, em van pressionar per fer-ho. Realment, no entrava en els meus plans, ja que tenia la meva professió, les meves filles, les meves aficions… La meva vida va ser un gir absolut, però crec que en algun moment determinat les persones han d’assumir aquestes responsabilitats.

“L’1 d’octubre em va provocar un gir a la vida i em va mostrar que era un bon moment per comprometre’m”

Miquel Pueyo

Miquel Pueyo

Vostè és professor universitari a la UdL. S’ha plantejat alternar l’alcaldia amb alguna classe, per tal de poder trencar amb la pressió del càrrec?

M’haguera agradat fer-ho, però l’experiència em demostra que la responsabilitat com a alcalde és de 24 hores. En qualsevol moment pot passar alguna cosa on jo hi hagi de ser. És per això que crec que no ho podria compaginar.

Deja una respuesta

Your email address will not be published.