/

Professorat i alumnat fan vaga en defensa del català

El passat 23 de març del 2022 va ser convocada una vaga educativa a Catalunya, que animava tant a alumnes com a professors de centres educatius catalans a prendre’n part, sota el lema “buidem les aules per omplir els carrers”. Es va organitzar en protesta de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que fa referència a l’obligatorietat de l’impartiment d’un 25% de les classes en castellà durant l’etapa educativa obligatòria i el batxillerat a Catalunya. Les principals organitzacions que la van promoure van ser la COS, la Intersindical-CSC i el SEPC, i més tard s’hi va sumar la USTEC-STEs. Es van dur a terme diverses manifestacions pacífiques arreu de Catalunya. Les més multitudinàries van tenir lloc a les capitals de província (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona), i totes es van dur a terme entre les dotze i dos quarts d’una del migdia. A la major part de municipis també van tenir lloc concentracions, tot i que a escala més petita.

Aquesta vaga va tenir lloc en senyal de desacord i protesta contra la sentència del TSJC, que estableix, des que va ser acordada a finals del febrer passat, que en un termini de dos mesos, la Generalitat hauria d’haver d’aplicat la mesura d’impartir un 25% de les classes en castellà a tots els centres educatius.

A part d’aquesta, la del dia 23 de març es trobava entremig d’altres vagues que van ser convocades el mateix mes, sobretot a nivell de professorat, posant en evidència les moltes discrepàncies que aquests tenen amb el nou currículum educatiu aprovat: entre d’altres, les modificacions al calendari escolar habitual. També reclamaven, juntament amb els sindicats, la reversió de les retallades a tot el personal educatiu (que ja fa més d’una dècada que les pateixen de manera contundent) i la reducció de les ràtios d’estudiants que hi ha a cada aula.

A Vic es van concentrar unes 150 persones davant dels jutjats i de la comissaria de la Guàrdia Civil per a protestar també per la causa. Malgrat que la manifestació no va constar d’una quantitat molt representiva de participants, la vaga convocada al mateix dia va tenir un seguiment estudiantil i a nivell de professorat molt més significatiu. Tota la protesta es va dur a terme de manera pacífica i en tot moment va ser exempta de qualsevol tipus de tensió.

Seguiment i dades arreu de Catalunya

Segons les dades que va publicar el departament d’educació del govern, el 81% dels centres públics van comunicar el seguiment que va tenir la vaga; en aquest cas va ser del 6,49%. Les xifres de les escoles concertades són menors, i és que tan sols un 56,52% dels centres van fer pública la participació a la vaga dels seus docents i alumnes. El total de seguiment que va ser del 4,21%. 

La manifestació que va concentrar un nombre més elevat de persones del dia 23 de març va ser la que va tenir lloc a la capital catalana, a Barcelona. Segons va informar la Guàrdia Urbana, va comptar amb la participació d’unes 7.500 persones. Es va iniciar a la plaça d’Urquinaona i es va anar desplaçant pel centre de la ciutat fins a arribar davant el TSJC, malgrat que estava previst que arribés davant del Parlament de Catalunya. Tot mentre la gent cridava consignes com “Per la llengua, per la terra, Catalunya en peu de guerra”.

La manifestació de Lleida va tenir un seguiment bastant inferior, amb l’assistència d’unes 250 persones que es van anar desplaçant per la ciutat fent visible la seva protesta.

A Tarragona es van manifestar al voltant d’un miler de persones, majoritàriament professorat i alumnat de secundària. La protesta es va iniciar a la plaça Imperial Tarraco i va fer un recorregut fins a la porta dels serveis territorials d’Educació, encapçalada per una pancarta que contenia el text següent: “La pública és en català”. Es van llegir manifestos en els que els sindicats criticaven el que ells consideren la “submissió del govern” a l’estat davant de la sentència, ja que van “acceptar” el 25% en castellà a les aules.

A Girona la manifestació va tenir un nombre aproximat de 2.000 participants, segons el sindicat de la USTEC. En canvi, l’Ajuntament de la ciutat afirma que van ser 1.800. El tret de sortida es va donar a la plaça Pompeu Fabra.

Declaracions polítiques arran de la manifestació

Posteriorment a la resolució del TSJC, el conseller català d’educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va declarar que actuaria dins el marc normatiu català i que, conseqüentment, complirien amb el que aquest estableix: l’obligatorietat del domini del castellà i el català en finalitzar l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria. A més, va voler deixar clar que “l’aprenentatge de les llengües no va de percentatges, va de pedagogia”.

D’altra banda, el grup polític Ciudadanos va exigir la compareixença de la ministra de justícia, Pilar Llop, ja que esperaven explicacions sobre què pensava fer. Paral·lelament, Pablo Casado, l’expresident a dia d’avui del Partit Popular, va recórrer a la llei Celaá argumentant que s’havia perdut la vehicularitat del castellà a les aules de Catalunya. Va proposar al president espanyol, Pedro Sánchez, l’aplicació d’un nou 155 a Catalunya limitat en el marc educatiu en el cas de “rebel·lió” per part de l’administració catalana.

Situació del castellà i del català dins i fora les aules

Actualment, la llengua a l’escola es regula mitjançant la llei Celaá (LOMLOE) que, a diferència de la seva predecessora, la llei Wert (LOMCE), no considera el castellà com una llengua vehicular en l’ensenyament. Tot i així, exigeix el ple domini tant del català com del castellà un cop realitzat l’últim curs d’Educació Secundària Obligatòria (ESO). El 39,4% dels estudiants sempre s’adrecen al professorat en llengua catalana, mentres que en el percentatge restant no és així. Les dades que s’han obtingut sobre els últims resultats de les proves de competències bàsiques de 4t d’ESO a Catalunya, la puntuació mitjana en llengua catalana va ser un 76,5% i en llengua castellana un 78%. Uns resultats que s’han mantingut en l’última dècada. És per això que des del Govern de Catalunya i des de la majoria d’escoles catalanes es defensa que no és adient l’aplicació de la sentència en qüestió i, tenint en compte la disminució de catalanoparlants els últims anys a Catalunya, ho consideren un nou atac a una llengua que actualment es troba en perill de desaparició.

En l’àmbit quotidià, a dia d’avui el català és habitualment utilitzat pel 36% de la població catalana i més del 35% no sap escriure’l. Des de l’any 2005, la llengua ha perdut mig milió de parlants. Un fenomen que últimament ha cridat l’atenció als interessats en la situació i que és fàcilment observable al carrer és el canvi de llengua que fan els catalanoparlants quan algú se’ls dirigeix en castellà. Les estadístiques mostren que vuit de cada deu d’aquests ho fan i ho justifiquen, majoritàriament, dient que es tracta d’una qüestió d’educació i/o respecte. Només un 16% afirma que ho fa perquè pensa que sinó no l’entendran.

Deja una respuesta

Your email address will not be published.